{"id":298,"date":"2004-06-04T12:00:41","date_gmt":"2004-06-04T10:00:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=298"},"modified":"2008-09-18T21:01:15","modified_gmt":"2008-09-18T19:01:15","slug":"os-de-cuvier","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/os-de-cuvier\/","title":{"rendered":"Contra la mediocritat, exig\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"
Valent\u00ed Puig
\nL\u2019os de Cuvier<\/em>
\nDestino, Barcelona, 2004<\/div>\n

Efectivament, i com comen\u00e7a dient l\u2019autor, existeix una antiga tend\u00e8ncia de posar \u201cm\u00e9s energies a definir l\u2019ess\u00e8ncia de la cultura catalana que a fer-la\u201d. I aix\u00ed ens va, que tindrem el cad\u00e0ver m\u00e9s analitzat de la hist\u00f2ria i encara li farem l\u2019aut\u00f2psia per veure de qu\u00e8 va morir. Valent\u00ed Puig, per\u00f2, no es pregunta sobre aquesta ess\u00e8ncia, sin\u00f3 que centra b\u00e0sicament el seu assaig en les perspectives de futur a partir d\u2019una constataci\u00f3 personal: \u201cAl meu parer, all\u00f2 que en dir\u00edem cultura catalana \u00e9s ara al seu pen\u00faltim entreforc\u201d. Una cultura on cal mirar amb lupa per trobar \u2013i encara!\u2013 una m\u00ednima dosi d\u2019exig\u00e8ncia i d\u2019ambici\u00f3, condicions per a la qualitat m\u00ednima exigible que la major part dels productes que s\u2019hi generen no assoleixen ni de bon tros. Per aix\u00f2 estem tan necessitats d\u2019obres com L\u2019os de Cuvier<\/em>, encara que siga \u2013o justament amb aquesta intenci\u00f3\u2013 per tal de polemitzar una part m\u00e9s o menys important dels arguments que aporta. I perqu\u00e8 posa al descobert ferides inc\u00f2modes de mirar de cara, mentre a la majoria ja els est\u00e0 b\u00e9 amb la porci\u00f3 de past\u00eds adjudicada. No deu ser casualitat, doncs, que uns mesos despr\u00e9s de l\u2019edici\u00f3 encara no haja generat el m\u00e9s m\u00ednim debat, tot i el to incisiu amb qu\u00e8 reclama responsabilitats socials.<\/p>\n

Puig es pregunta \u201cOn s\u00f3n les elits d\u2019abans?\u201d, un concepte, aquest d\u2019elit, que va \u00edntimament lligat al d\u2019ambici\u00f3 a qu\u00e8 f\u00e9iem refer\u00e8ncia, \u201cO dit d\u2019una altra manera, les cultures es dissolen a partir d\u2019un punt d\u2019autosatisfacci\u00f3\u201d. I nom\u00e9s cal fer una comparaci\u00f3 estad\u00edstica entre els potencials lectors de literatura en catal\u00e0 i el nombre de llibres que es publiquen per comprovar que no quadren els n\u00fameros. Per comprovar que l\u2019ambici\u00f3 \u2013i, en definitiva, l\u2019exig\u00e8ncia\u2013 s\u00f3n, ara i ac\u00ed, qualitats ben minorit\u00e0ries. \u00c9s la interpretaci\u00f3 m\u00e9s equivocada de la democratitzaci\u00f3 de la cultura<\/em>: la instituci\u00f3 d\u2019un hipot\u00e8tic dret universal de publicar, donant per bo all\u00f2 que l\u2019autor anomena la fal\u00b7l\u00e0cia populista<\/em>: \u201ccreure que la creaci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s un ofici que no reclama preparaci\u00f3 intensiva, ni per\u00edcia espec\u00edfica o respecte per una tradici\u00f3 can\u00f2nica\u201d. En aquest sentit, esdev\u00e9 imprescindible la figura del m\u00e2itre \u00e0 penser<\/em>; Puig fa un breu recorregut pels noms de la literatura catalana contempor\u00e0nia que podrien tenir aquesta consideraci\u00f3, constatant que no n\u2019han estat tants com podria semblar, aix\u00ed com l\u2019escassa atenci\u00f3 que es para a aquells que s\u00ed que han exercit aquest paper. Hi destaca, per damunt de tot, la figura d\u2019Eugeni d\u2019Ors: controvertida per la ideologia dominant els darrers anys, reivindicada per un autor que deu sentir-se ben c\u00f2mode tant amb la figura personal de X\u00e8nius com amb la filosofia noucentista que va crear. Per contra, el nom que clou el recorregut, el de Joan Fuster, desferma els dimonis m\u00e9s primaris de Puig: \u201cnefast\u201d, \u201cmessi\u00e0nic\u201d, \u201cca\u00f2tic\u201d, \u201cdoctrinari\u201d, \u201cofensiu\u201d, \u201cprimari\u201d, \u201cintel\u00b7lectual org\u00e0nic\u201d, \u201cperdonavides\u201d, etc. Ja va sent, certament, hora que alg\u00fa s\u2019atrevisca amb l\u2019intocable, que a c\u00f2pia de corones de flors acabar\u00e0 per semblar una m\u00f2mia; per\u00f2 el que fa Puig amb el de Sueca, exceptuant alguns apunts aprofitables, no va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un v\u00f2mit nascut d\u2019alguna entranya molt fosca.<\/p>\n

L\u2019autor prova de fer com el bar\u00f3 de Cuvier, que al segle XVIII afirmava que \u201cde l\u2019examen d\u2019un os \u00e9s possible deduir-ne, amb certs l\u00edmits, l\u2019estructura de l\u2019esquelet sencer\u201d. La conclusi\u00f3: que quan provem de reconstruir un continuum<\/em> hist\u00f2ric de la literatura catalana ens trobem amb l\u2019enorme forat negre<\/em> de la Decad\u00e8ncia, tres segles llargs entre Corella i Aribau. Un forat que efectivament existeix, malgrat les tesis revisionistes aparegudes fa uns anys, i que t\u00e9, com no pot ser d\u2019una altra manera, les seues conseq\u00fc\u00e8ncies: la falta d\u2019una tradici\u00f3 cimentada progressivament i en connexi\u00f3 amb les altres cultures comporta que, com deia Ferrater, \u201cUna cosa feta sobre el franc\u00e8s \u00e9s intr\u00ednsecament m\u00e9s valuosa, perqu\u00e8 recull m\u00e9s elements de la tradici\u00f3 human\u00edstica de segles i elements de la hist\u00f2ria cultural europea, \u00e9s intr\u00ednsecament m\u00e9s important que una cosa feta en catal\u00e0\u201d. Per\u00f2 tamb\u00e9 comporta una feina extra per aquell que pret\u00e9n escriure en catal\u00e0; ben al contrari, inventar<\/em> una tradici\u00f3, promoure de canviar el terme Decad\u00e8ncia<\/em> per altres etiquetes que ens entroncarien en la tradici\u00f3 europea, \u00e9s una maniobra d\u2019autoengany i, en no poques ocasions, interessada. Nom\u00e9s cal donar un cop d\u2019ull a les nostres universitats per confirmar all\u00f2 que Puig ha retratat amb precisi\u00f3 de cirurgi\u00e0: \u201caquella \u00abliteratura sobre literatura\u00bb en gran part ha anat a parar a les mans de professors de prosa desganada, m\u00e9s incentivats per l\u2019afany de fer curr\u00edculum que per la literatura com a passi\u00f3 o forma de coneixement: s\u2019estimen m\u00e9s \u2013per exemple\u2013 exhumar fulletons illegibles que dir algunes de les moltes coses que suposo que encara queden per dir sobre Ro\u00eds de Corella com a mat\u00e8ria llegible\u201d.<\/p>\n

L\u2019os de Cuvier<\/em> cont\u00e9, per\u00f2, una segona part bastant m\u00e9s prescindible, en qu\u00e8 els arguments perden terreny en favor d\u2019opinions constru\u00efdes sobre frases m\u00e9s o menys ocurrents, per\u00f2 que seguirien conservant tota la legitimitat si hi inclogu\u00e9ssem un no<\/em> al davant del verb. Una segona part en qu\u00e8 fan acte de pres\u00e8ncia les f\u00f2bies i les f\u00edlies m\u00e9s personals, i un sentiment de classe que Puig no pot \u2013o no vol\u2013 evitar. Aix\u00ed, per exemple, la defensa de la hip\u00f2tesi que la cultura catalana t\u00e9 m\u00e9s a guanyar que no a perdre dins de l\u2019Estat, sustentada en una idea d\u2019Espanya que ni existeix ni sembla haver d\u2019existir en un futur. Per\u00f2 sobretot quan esgrimeix l\u2019argument que la burgesia catalana hauria dimitit del seu paper dirigent de la societat en benefici dels \u201cparvenus<\/em> de l\u2019Estat\u201d i dels \u201ccadells arrogants del nacionalisme\u201d. El seny contra la rauxa, l\u2019assossec i la monotonia contra el desig: les grans virtuts del burg\u00e9s, del conservador il\u00b7lustrat que tant agrada a Puig de representar; i, a l\u2019altra banda, els pecats del nacionalisme institucional. Potser per aix\u00f2 repr\u00e9n, per cloure l\u2019obra, el sempitern debat sobre qu\u00e8 cal incloure dins del calaix de la Literatura catalana<\/em>. Un debat amb posicions que \u2013per rebregad\u00edssimes\u2013 coneixem ja prou b\u00e9, i en el qual pren partit des d\u2019aquella idea de la \u201ccondici\u00f3 gen\u00e8ricament biling\u00fce de la societat catalana\u201d. Per\u00f2 Puig hauria d\u2019afinar un poc m\u00e9s a l\u2019hora de definir qu\u00e8 \u00e9s literatura catalana, i no fer-ho nom\u00e9s com a negaci\u00f3, perqu\u00e8, en cas contrari, podem trobar-nos amb afirmacions tan inquietants com que \u201cNo t\u00e9 cap ni peus tancar les portes a Llu\u00eds Vives perqu\u00e8 escrigu\u00e9 en llat\u00ed\u201d. De no ser, clar, que quedem d\u2019acord d\u2019incloure-hi Azor\u00edn o Miguel Hern\u00e1ndez.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Valent\u00ed Puig L\u2019os de Cuvier Destino, Barcelona, 2004 Efectivament, i com comen\u00e7a dient l\u2019autor, existeix una antiga tend\u00e8ncia de posar \u201cm\u00e9s energies a definir l\u2019ess\u00e8ncia de la cultura catalana que a fer-la\u201d. I aix\u00ed ens va, que tindrem el cad\u00e0ver m\u00e9s analitzat de la hist\u00f2ria i encara li farem l\u2019aut\u00f2psia per veure de qu\u00e8 va… Llegiu m\u00e9s »Contra la mediocritat, exig\u00e8ncia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,19,161,79],"class_list":["post-298","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-catala","tag-destino","tag-valenti-puig"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=298"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/298\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}