{"id":294,"date":"2002-03-08T12:00:15","date_gmt":"2002-03-08T10:00:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=294"},"modified":"2008-09-18T20:45:03","modified_gmt":"2008-09-18T18:45:03","slug":"un-vasto-y-desierto-paisaje","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/un-vasto-y-desierto-paisaje\/","title":{"rendered":"Askildsen escriu el buit de l\u2019exist\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"
Kjell Askildsen
\nUn vasto y desierto paisaje<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Kirsti Baggethun i Asunci\u00f3n Lorenzo
\nLengua de trapo, Madrid, 2002<\/div>\n

Entre la immensa quantitat de llibres que es publiquen i el pas ef\u00edmer d\u2019aquests per les llibreries, de vegades, per sort, encara queda espai perqu\u00e8 s\u2019hi cole una agradable sorpresa. I sorpresa \u00e9s Kjell Askildsen, si m\u00e9s no per a nosaltres, perqu\u00e8 l\u2019escriptor escandinau ha rebut diversos premis per la seua obra i, entre ells, el Premi de la Cr\u00edtica en 1992 per aquest Un vasto y desierto paisaje<\/em>, que justament suposa la primera traducci\u00f3 a l\u2019espanyol d\u2019una obra seua. Askildsen, que en l\u2019actualitat t\u00e9 setanta-tres anys i en fa cinquanta que va publicar el seu primer llibre, demostra en aquest recull de narracions breus l\u2019ofici d\u2019un veter\u00e0 mestre del g\u00e8nere. Poques vegades s\u2019ha plasmat tan magistralment la incomunicaci\u00f3 com en aquests relats, on la part m\u00e9s fosca de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 s\u2019endevina en uns sota el vern\u00eds hip\u00f2crita de les formes socials, i en altres a dures penes si es pot controlar, com li ocorre al personatge que conta un somni que l\u2019ha fet llevar-se amb un optimisme inacostumat: el soterrament del seu germ\u00e0 bess\u00f3, la filla del qual no para de riure davant d\u2019un ta\u00fct que \u00e9s m\u00e9s gran que la tomba, que no hi cap; el plaer macabre i prohibit de la neboda que s\u2019insinua, que el toca imp\u00fadicament.<\/p>\n

P\u00e0gines poblades de marginats, d\u2019\u00e9ssers atrapats en una fotografia en blanc i negre, imm\u00f2bils i incapacitats per a qualsevol tipus de contacte satisfactori amb aquells amb qui comparteixen espai, com el matrimoni que parla llenguatges distints, incompatibles: \u201cNo hay nada que decir, pens\u00f3, ella no lo entender\u00eda, no tiene ning\u00fan abismo dentro\u201d. Personatges tenallats per la por o per un vague sentiment de culpa que el lector ent\u00e9n precisament a partir dels seus moviments perplexos, incapa\u00e7os de donar una explicaci\u00f3 al desert que noten a l\u2019est\u00f2mac, que els puja fins a la gola: \u201cse le viene encima un gran vac\u00edo, es como si la misma falta de sentido de la existencia se te metiera dentro y se extendiera como un inmenso y desnudo paisaje\u201d. Askildsen aconsegueix un miracle: amb el m\u00ednim de paraules ens mostra, entre l\u00ednies, la trag\u00e8dia quotidiana d\u2019uns \u00e9ssers solitaris que s\u2019assemblen paorosament a cadascun de nosaltres. \u00c9s capa\u00e7 d\u2019escriure el buit, \u201caquel vasto y desierto paisaje, ese que tanto duele mirar, es demasiado vasto y demasiado desierto, de alguna manera est\u00e1 dentro y fuera de m\u00ed.\u201d. Aquell buit que cadasc\u00fa combat com pot, si \u00e9s que pot.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Kjell Askildsen Un vasto y desierto paisaje Traducci\u00f3 de Kirsti Baggethun i Asunci\u00f3n Lorenzo Lengua de trapo, Madrid, 2002 Entre la immensa quantitat de llibres que es publiquen i el pas ef\u00edmer d\u2019aquests per les llibreries, de vegades, per sort, encara queda espai perqu\u00e8 s\u2019hi cole una agradable sorpresa. I sorpresa \u00e9s Kjell Askildsen, si… Llegiu m\u00e9s »Askildsen escriu el buit de l\u2019exist\u00e8ncia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[158,159,39,160],"class_list":["post-294","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-kjell-askildsen","tag-lengua-de-trapo","tag-narrativa","tag-noruec"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/294","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=294"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/294\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=294"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=294"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}