{"id":292,"date":"2004-04-30T12:00:33","date_gmt":"2004-04-30T10:00:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=292"},"modified":"2008-09-18T20:48:07","modified_gmt":"2008-09-18T18:48:07","slug":"ultimas-notas-thomas-f-humanidad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/ultimas-notas-thomas-f-humanidad\/","title":{"rendered":"Enfrontar-se al buit amb els m\u00ednims recursos"},"content":{"rendered":"
Kjell Askildsen
\n\u00daltimas notas de Thomas F. para la humanidad<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Kirsti Baggethun i Asunci\u00f3n Lorenzo
\nLengua de Trapo, Madrid, 2003<\/div>\n

Ara fa tot just dos anys que ens refer\u00edem<\/a> a la primera traducci\u00f3 que es publicava a l\u2019estat d\u2019un autor que portava ja una llarga \u2013i tanmateix desconeguda per a nosaltres\u2013 obra narrativa encetada el 1953. L\u2019autor en q\u00fcesti\u00f3 era el noruec Kjell Askildsen<\/a>, un veter\u00e0 mestre del g\u00e8nere de la narrativa breu, i l\u2019obra Un vasto y desierto paisaje<\/em><\/a> \u2013Premi de la Cr\u00edtica a Noruega el 1992\u2013 on es plasmava, com poques vegades, la incomunicaci\u00f3 i el desassossec de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 actual. Dos anys despr\u00e9s, la mateixa editorial ha reunit altres tres relats d\u2019Askildsen sota el t\u00edtol gen\u00e8ric d\u2019\u00daltimas notas de Thomas F. para la humanidad<\/em>; i de la lectura del present volum una cosa resulta evident: que continua sent v\u00e0lida la refer\u00e8ncia que ja f\u00e9iem respecte de l\u2019obra anterior per tal de destacar la contund\u00e8ncia d\u2019un estil minimalista, descarnat i auster, i tanmateix implacable en retrat que fa del buit, de la marginaci\u00f3 i de la incomunicaci\u00f3.<\/p>\n

En el primer relat, que d\u00f3na t\u00edtol al volum i que tamb\u00e9 va estar guardonat amb el Premi de la Cr\u00edtica, aquestes constants de l\u2019obra del noruec se centren en la vellesa. En concret, en la del personatge que, en primera persona, ens explica que ja fa molts anys que \u00e9s vell, que ha sobreviscut a tots i que ja no queda sin\u00f3 el buit m\u00e9s aclaparador al seu voltant; un discurs no exempt de cinisme en qu\u00e8 ning\u00fa no escapa d\u2019eixir malparat, fa igual que siga la filla, el llogater o un amic. El segon relat, \u201cCarl Lang\u201d, recull la tradici\u00f3 del millor Kafka per plantejar una situaci\u00f3 surreal i tan asfixiant com algunes de les m\u00e9s c\u00e8lebres narracions del mestre de Praga. Mentre que el que clou el volum \u2013\u201cUn repentino pensamiento liberador\u201d, Premi Riksm\u00e5l 1987\u2013 reuneix els ingredients dels dos precedents per tal de mostrar el di\u00e0leg fragmentat al llarg de diversos dies entre dos ancians solitaris que comparteixen un banc a un jard\u00ed.<\/p>\n

En definitiva, com en l\u2019anterior traducci\u00f3 de l\u2019obra de l\u2019autor, \u00daltimas notas…<\/em> torna a poblar les seues p\u00e0gines de marginats, d\u2019\u00e9ssers incapacitats per a qualsevol tipus de contacte satisfactori amb els altres. Per\u00f2, sobretot, Askildsen torna a aconseguir de mostrar, amb el m\u00ednim de paraules, la trag\u00e8dia quotidiana d\u2019uns \u00e9ssers solitaris; torna a aconseguir d\u2019escriure el buit. Perqu\u00e8 el frac\u00e0s i la frustraci\u00f3 es poden llegir entre l\u00ednies, s\u2019endevinen a sota de la mala llet dels di\u00e0legs; i cada narraci\u00f3 esdev\u00e9, aix\u00ed, una dissecci\u00f3 exacta de la solitud de l\u2019home actual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Kjell Askildsen \u00daltimas notas de Thomas F. para la humanidad Traducci\u00f3 de Kirsti Baggethun i Asunci\u00f3n Lorenzo Lengua de Trapo, Madrid, 2003 Ara fa tot just dos anys que ens refer\u00edem a la primera traducci\u00f3 que es publicava a l\u2019estat d\u2019un autor que portava ja una llarga \u2013i tanmateix desconeguda per a nosaltres\u2013 obra narrativa… Llegiu m\u00e9s »Enfrontar-se al buit amb els m\u00ednims recursos<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[158,159,39,160],"class_list":["post-292","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-kjell-askildsen","tag-lengua-de-trapo","tag-narrativa","tag-noruec"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/292","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=292"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/292\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=292"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=292"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=292"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}