{"id":290,"date":"2004-04-30T13:00:46","date_gmt":"2004-04-30T11:00:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=290"},"modified":"2008-09-18T20:31:29","modified_gmt":"2008-09-18T18:31:29","slug":"la-llum-del-dia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-llum-del-dia\/","title":{"rendered":"Com ho fem per triar?"},"content":{"rendered":"
Graham Swift
\nLa llum del dia<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Merc\u00e8 Costa Clos
\nAnagrama \/ Emp\u00faries, Barcelona, 2003<\/div>\n

De Swift s\u2019ha dit que \u00e9s un dels millors novel\u00b7listes brit\u00e0nics contemporanis, i aquesta novel\u00b7la ho confirma plenament: una obra que posa en peu una arquitectura narrativa gaireb\u00e9 perfecta com a base per a una hist\u00f2ria que indaga justament en el contrari, en all\u00f2 que escapa als dominis de la previsi\u00f3, a les coordenades de l\u2019an\u00e0lisi racional. Perqu\u00e8 l\u2019argument de La llum del dia<\/em> es pot relacionar vagament \u2013nom\u00e9s vagament\u2013 amb el g\u00e8nere negre, per\u00f2 amaga, en realitat, una exploraci\u00f3 al comportament hum\u00e0, a les relacions afectives i a la influ\u00e8ncia que l\u2019atzar i l\u2019inexplicable tenen en les nostres decisions i en les nostres vides: un detectiu \u2013l\u2019expolicia George Webb, especialitzat ara en casos matrimonials\u2013 rep la visita de Sarah, que li encarrega de seguir el seu marit i l\u2019amant, una refugiada croata a qui el matrimoni havia donat allotjament. Dos anys despr\u00e9s, George recorda els fets just abans d\u2019entrar de visita a la pres\u00f3, com fa religiosament cada quinze dies, on Sarah compleix condemna per l\u2019assassinat del marit.<\/p>\n

La novel\u00b7la, doncs, transcorre en un \u00fanic dia, el dia en qu\u00e8 fa dos anys exactes de l\u2019assassinat, i aix\u00f2 permet l\u2019autor un joc entre el present que es viu i el passat recuperat mitjan\u00e7ant el record, entre diferents nivells narratius, amb paral\u00b7lelismes i connexions molt productius. El record \u00e9s el de George, el personatge que l\u2019autor ha triat perqu\u00e8 ens narre la hist\u00f2ria. I el detectiu ens parla de fets passats que ell ja coneix, per\u00f2 a m\u00e9s ho fa com si nosaltres els conegu\u00e9rem, deixant aix\u00ed uns buits d\u2019informaci\u00f3 que generen diferents l\u00ednies que nom\u00e9s en l\u2019\u00faltima part de la novel\u00b7la arribaran a tocar-se, dotant de sentit complet al conjunt. Perqu\u00e8 Swift ha trencat la hist\u00f2ria de George i Sarah en mil bocins, per despr\u00e9s situar-los, pe\u00e7a a pe\u00e7a, al damunt de la taula, de manera pausada per\u00f2 precisa, perfecta. Un trencaclosques que es va construint en espiral, apropant-se de manera progressiva al cor mateix de la q\u00fcesti\u00f3; que t\u00e9 a veure amb un detectiu, amb la policia i amb les claus d\u2019un crim; per\u00f2 que t\u00e9 sobretot a veure amb l\u2019\u00e0nima i amb els sentiments, amb la llum que fa visibles els racons obscurs de la relaci\u00f3 entre les persones, els racons ocults d\u2019aquell conjunt heterogeni d\u2019elements que anomenem amor. I les diferents capes d\u2019aquesta realitat nom\u00e9s podrem copsar-les si ens deixem emportar per la cad\u00e8ncia narrativa de l\u2019autor, amb la paci\u00e8ncia de George, amb la capacitat d\u2019espera que demostra. Encara que, al remat, mai no es pose l\u2019\u00faltima pe\u00e7a, i Swift la deixe oculta perqu\u00e8 siga el lector qui la pense.<\/p>\n

\u201cCom ho fem per triar?\u201d, es pregunta George diverses vegades al llarg de la narraci\u00f3. I \u00e9s que l\u2019atzar \u00e9s el veritable motor dels fets m\u00e9s importants de la nostra vida, les trobades casuals que esdevenen imprescindibles, fundadores. L\u2019atzar i el dest\u00ed s\u00f3n la mateixa cosa? Quina part de cada hi ha en les nostres vides, en el nostre comportament?, Com ho fem per triar?<\/em>, Per\u00f2 triem, realment? Aquest \u00e9s, sense dubte, un dels temes centrals de La llum del dia<\/em>, una pregunta sense resposta sobre la nostra capacitat real de decisi\u00f3 i de previsi\u00f3. L\u2019atzar, o tamb\u00e9 el descobriment d\u2019una part nostra que havia restat oculta fins el moment, que han hagut de passar potser molts anys perqu\u00e8 es fes visible, i que pot ser positiva \u2013com George provant de refer la seua vida, descobrint que \u00e9s un gran cuiner, reconstruint la relaci\u00f3 amb la filla de trenta anys, esperant amb una paci\u00e8ncia infinita l\u2019eixida de Sarah\u2013 o negativa \u2013com Sarah preparant una rebuda per al marit recuperat que, de sobte, esdev\u00e9 un assassinat imprevisible fins i tot per a ella.<\/p>\n

Per m\u00e9s que ho intentem, no tot es pot explicar; en els nostres actes sempre hi haur\u00e0 una part d\u2019inexplicable. I tanmateix, encara hi ha esperan\u00e7a. Si m\u00e9s no, aquest \u00e9s el regust que Swift sembla voler deixar en el lector. Com li ocorre a l\u2019emperadriu Eug\u00e9nie en el llibre sobre Napole\u00f3 III que tradueix Sarah a la pres\u00f3, que, despr\u00e9s de la mort del marit, va viure encara cinquanta anys, com una segona vida. Com li ocorre a George, que ha hagut d\u2019esperar als cinquanta anys per descobrir el m\u00f3n al seu voltant, fins i tot a la seua filla. Com li ocorre a Sarah, que continua vivint i veient el m\u00f3n per mitj\u00e0 dels ulls i dels actes de George, per mitj\u00e0 dels textos que li escriu, i que sap que, finalment, podr\u00e0 tornar a veure la llum del dia, una segona oportunitat per a tots dos de comen\u00e7ar tamb\u00e9 una segona vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Graham Swift La llum del dia Traducci\u00f3 de Merc\u00e8 Costa Clos Anagrama \/ Emp\u00faries, Barcelona, 2003 De Swift s\u2019ha dit que \u00e9s un dels millors novel\u00b7listes brit\u00e0nics contemporanis, i aquesta novel\u00b7la ho confirma plenament: una obra que posa en peu una arquitectura narrativa gaireb\u00e9 perfecta com a base per a una hist\u00f2ria que indaga justament… Llegiu m\u00e9s »Com ho fem per triar?<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[12,31,13,157,27],"class_list":["post-290","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-anagrama","tag-angles","tag-empuries","tag-graham-swift","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=290"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/290\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}