{"id":288,"date":"2004-05-15T11:00:15","date_gmt":"2004-05-15T09:00:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=288"},"modified":"2026-08-27T19:24:26","modified_gmt":"2026-08-27T17:24:26","slug":"la-mordassa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lletres-valencianes\/la-mordassa\/","title":{"rendered":"Diguem no"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"120\" height=\"198\" src=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/mordassa-coberta.webp\" alt=\"Coberta del poemari &#039;La mordassa&#039;, de Manel Garcia Grau\" class=\"wp-image-8140\" title=\"\"><\/figure>\n\n\n\n<div class=\"fitxa\">Manel Garcia Grau<br \/>\n<em>La Mordassa<\/em><br \/>\nPr\u00f2leg de Sebasti\u00e0 Alzamora<br \/>\nPerif\u00e8ric Edicions, Catarroja, 2003<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Escriure sota estat d\u2019excepci\u00f3, condicionat per una emerg\u00e8ncia que cal prioritzar per damunt de qualsevol altre objectiu. \u00c9s tracta, en definitiva, d\u2019un fet poc recomanable a qu\u00e8, tanmateix, semblem avesats pel que respecta a la literatura catalana feta al Pa\u00eds Valenci\u00e0. I l\u2019emerg\u00e8ncia m\u00e9s vegades esgrimida com a argument seria la perviv\u00e8ncia de la llengua, fins al punt de formular-se expl\u00edcitament en forma de <em>fa igual que siga o no siga literatura, mentre que estiga escrit en catal\u00e0<\/em>. L\u2019emerg\u00e8ncia m\u00e9s esgrimida, per\u00f2 no l\u2019\u00fanica: com en diu Sebasti\u00e0 Alzamora al pr\u00f2leg, <em>La Mordassa<\/em> seria \u201cun llibre de posicionament moral i pol\u00edtic, un llibre antisistema\u201d, per afegir m\u00e9s endavant que un poeta no haur\u00e0 d\u2019evitar \u201cde fer poesia per declarar la seva insubmissi\u00f3 respecte de la mis\u00e8ria del seu temps\u201d. I haur\u00edem de respondre que estem totalment d\u2019acord, sempre que aix\u00f2 siga realment el resultat de <em>fer poesia<\/em>. Perqu\u00e8, de les dues parts en qu\u00e8 es divideix el llibre de Garcia Grau, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil parlar de literatura en la segona que no en la primera.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La primera part \u2013\u201cNo trespassing\u201d\u2013 est\u00e0 formada per un total de cent trenta-vuit parelles de versos, independents les unes de les altres, i que comencen sempre amb un <em>No<\/em>. D\u2019aquesta manera, esdev\u00e9 una llarga lletania de proclames de rebuig, de den\u00fancies, que fluctuen entre les m\u00e9s generals \u2013\u201cNo a la literatura sense l\u2019home \/ ni al paper sense la carn del sobreviure\u201d\u2013 i les m\u00e9s concretes \u2013\u201cNo a la llengua escindida ni a la tra\u00efci\u00f3 \/ sota l\u2019estendard de cap fals consens\u201d\u2013. Per\u00f2 tamb\u00e9 entre les m\u00e9s reeixides \u2013\u201cNo a la fullaraca impresa de tant de paisatge sentimental \/ ni a la par\u00e0lisi del seu t\u00f2pic\u201d\u2013 i les m\u00e9s prescindibles \u2013\u201cNo a cap decret de m\u00ednims contra cap literatura \/ ni a cap <em>divide et impera<\/em> dels sons\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Pel que respecta a la segona \u2013\u201cEfectes col\u00b7laterals\u201d\u2013 els textos que la integren tornen a ser breus i independents, per\u00f2 trenquen la monotonia que afectava els de la primera tant en forma com en contingut. Ara, per contra, trobem fragments de llarg\u00e0ria diversa que plantegen, en positiu, all\u00f2 que el poeta considera indispensable per a viure sense la mordassa a qu\u00e8 al\u00b7ludeix el t\u00edtol. Una mena de declaraci\u00f3 de principis vitals i po\u00e8tics que obliguen a nadar contra el corrent, i que es basen, sovint, en jocs de paraules o en el capgirament dels cl\u00e0ssics. Aix\u00ed, per exemple: \u201cSigueu realistes: no li demaneu a la poesia all\u00f2 que \u00e9s possible\u201d, \u201cMai podr\u00e9 escriure\u2019t els versos m\u00e9s fulgents i er\u00f2tics aquesta nit\u201d o \u201c&#8230;algun dia tornar\u00e0 a haver a Val\u00e8ncia, Vicent, uns amants i uns mots tan ben parits com vosaltres\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En definitiva, doncs, un poemari desigual que guanya molt en una segona part m\u00e9s reposada, m\u00e9s completa, menys apressada d\u2019urg\u00e8ncies denunciat\u00f2ries.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Manel Garcia Grau La Mordassa Pr\u00f2leg de Sebasti\u00e0 Alzamora Perif\u00e8ric Edicions, Catarroja, 2003 Escriure sota estat d\u2019excepci\u00f3, condicionat per una emerg\u00e8ncia que cal prioritzar per damunt de qualsevol altre objectiu. \u00c9s tracta, en definitiva, d\u2019un fet poc recomanable a qu\u00e8, tanmateix, semblem avesats pel que respecta a la literatura catalana feta al Pa\u00eds Valenci\u00e0. I&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lletres-valencianes\/la-mordassa\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Diguem no<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8144,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"[\"content\",\"tags\"]","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[32],"tags":[19,156,94,10,43],"class_list":["post-288","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lletres-valencianes","tag-catala","tag-manel-garcia-grau","tag-periferic","tag-poesia","tag-sebastia-alzamora"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=288"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8143,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288\/revisions\/8143"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8144"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=288"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=288"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}