{"id":286,"date":"2005-06-30T12:00:57","date_gmt":"2005-06-30T10:00:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=286"},"modified":"2026-08-27T18:48:36","modified_gmt":"2026-08-27T16:48:36","slug":"ciutats-del-vers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lletres-valencianes\/ciutats-del-vers\/","title":{"rendered":"Ciutats que ja heu visitat"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"120\" height=\"200\" src=\"\/exlibris\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/llorca-coberta.webp\" alt=\"Coberta del poemari &#039;Ciutats del vers&#039;, de Vicen\u00e7 Llorca\" class=\"wp-image-8122\" title=\"\"><\/figure>\n\n\n\n<div class=\"fitxa\">Vicen\u00e7 Llorca<br \/>\n<em>Ciutats del vers<\/em><br \/>\nPerif\u00e8ric Edicions, Catarroja, 2005<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El viatge com a motor de la creaci\u00f3. Les ciutats visitades, viscudes, com a motiu po\u00e8tic, com un lloc on trobar, com va escriure el poeta, aquella part de nosaltres que no sab\u00edem que existia. El recurs, lluny d\u2019\u00e9sser nou, ha estat conreat en infinitat d\u2019ocasions al llarg de la hist\u00f2ria de la literatura. I ara \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019eix central de <em>Ciutats del vers<\/em>, un poemari amb qu\u00e8 Vicen\u00e7 Llorca va guanyar la passada edici\u00f3 del Premi de Poesia \u201cBenvingut Oliver\u201d de Catarroja. En concret, tres ciutats que trobarem en les tres parts en qu\u00e8 es divideix l\u2019obra: Sevilla, Lisboa i Boston.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En \u201cEl vers de la mem\u00f2ria\u201d, dedicada a Sevilla, no \u00e9s el poeta qui convoca a la ciutat amb els seus versos, sin\u00f3 al contrari, ja que \u201csom nom\u00e9s l\u2019estrany vers \/ de la mem\u00f2ria d\u2019una ciutat\u201d. Per a Llorca, Sevilla s\u00f3n tamb\u00e9 els murs de pedra amarats de tot un aiguabarreig de cultures i de religions que hi han deixat el seu sediment, murs que resten necess\u00e0riament en silenci a l\u2019espera de ser dits en veu alta, \u201cparaules en silenci \/ que ens cal pronunciar\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La segona part, \u201cSol d\u2019aigua\u201d, est\u00e0 dedicada a Lisboa, la ciutat abocada a l\u2019estuari, d\u2019aire l\u00edquid i d\u2019hores lentes. I, sobretot, la ciutat de Pessoa, que hi \u00e9s \u201carreu \/ i enlloc\u201d. De fet, un dels poemes m\u00e9s llargs del recull li est\u00e0 dedicat, \u201cOrtografia del jo\u201d, uns versos que proven de poetitzar la famosa \u2013i recurrent\u2013 <em>invenci\u00f3<\/em> dels heter\u00f2nims: \u201cPessoa \/ incorpora gent a l\u2019ortografia, \/ escriu dinamitat, \/ ferit de jo \/ fins al punt on bastir i devastar \/ \u00e9s la mateixa cosa\u201d. I, amb Pessoa, tots els t\u00f2pics lisboetes hi apareixen puntualment recollits: el fado, la <em>saudade<\/em>, els tramvies, l\u2019estuari i l\u2019ampl\u00edssima Pra\u00e7a do Com\u00e9rcio que s\u2019hi obre, el barri del Chiado, el de la Baixa, el Bairro Alto, l\u2019Elevador de Santa Justa \u2013Lisboa per a turistes\u2013, el <em>Tajo<\/em> \u2013una paraula amb tradici\u00f3 en catal\u00e0 com a <em>Teix<\/em>\u2013, etc.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La part dedicada a Boston \u2013\u201cArbres que reposen\u201d\u2013 \u00e9s, potser, la que menys pres\u00e8ncia de la ciutat en q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 i, per contra, la m\u00e9s interessant pel que fa als temes i al tractament d\u2019aquests. Destaca, per exemple, \u201cBut let us begin\u201d, inspirat en la figura de Kennedy: una reflexi\u00f3 al voltant de la hist\u00f2ria del segle XX, de la dignitat de l\u2019Home marcada pels morts de les dues Grans Guerres, per la imatge de devastaci\u00f3 de ciutats senceres; i, tanmateix, l\u2019esperan\u00e7a i la consci\u00e8ncia que \u201csom a la partida i hem de guanyar \/ la pau, potser no avui \/ ni tan sols dem\u00e0 \/ <em>but let us begin<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En general, per\u00f2, les ciutats d\u2019aquest viatge no deixen petja, i el viatger \u2013el lector\u2013 n\u2019ix igual que hi havia entrat, sense amarar-se\u2019n, sense haver-les pogut escoltar. Versos que no commouen, i que deixen una terrible \u2013i ja habitual\u2013 sensaci\u00f3 de <em>d\u00e9j\u00e0 vu<\/em>. La sensaci\u00f3 d\u2019estar malbaratant els teus viatges visitant, una vegada i una altra, els mateixos llocs.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vicen\u00e7 Llorca Ciutats del vers Perif\u00e8ric Edicions, Catarroja, 2005 El viatge com a motor de la creaci\u00f3. Les ciutats visitades, viscudes, com a motiu po\u00e8tic, com un lloc on trobar, com va escriure el poeta, aquella part de nosaltres que no sab\u00edem que existia. El recurs, lluny d\u2019\u00e9sser nou, ha estat conreat en infinitat d\u2019ocasions&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lletres-valencianes\/ciutats-del-vers\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Ciutats que ja heu visitat<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8123,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[32],"tags":[19,94,10,155],"class_list":["post-286","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lletres-valencianes","tag-catala","tag-periferic","tag-poesia","tag-vicenc-llorca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/286","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=286"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/286\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8133,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/286\/revisions\/8133"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8123"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=286"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=286"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=286"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}