{"id":284,"date":"2003-10-24T13:00:58","date_gmt":"2003-10-24T11:00:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=284"},"modified":"2008-09-14T17:01:29","modified_gmt":"2008-09-14T15:01:29","slug":"perfils-de-nora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/perfils-de-nora\/","title":{"rendered":"Sota la influ\u00e8ncia de Faust"},"content":{"rendered":"
Margarida Aritzeta
\nPerfils de Nora<\/em>
\nProa, Barcelona, 2003<\/div>\n

<\/p>\n

Des que l’any vuitanta s’estren\u00e9s amb Quan la pedra es torna fang a les mans<\/em> \u2013Premi V\u00edctor Catal\u00e0 d’aquell any\u2013 la traject\u00f2ria liter\u00e0ria de Margarida Aritzeta \u00e9s d’aquelles que no haurien de generar cap mena de dubte, tant si ens referim a la ficci\u00f3 \u2013novel\u00b7la per a p\u00fablic adult i infantil, narrativa, participaci\u00f3 en el col\u00b7lectiu Of\u00e8lia Dracs, i fins i tot poesia\u2013 com si parlem dels seus estudis sobre literatura. Tanmateix, aquesta ja extensa bibliografia no ha merescut encara tot el reconeixement que li pertoca \u2013queda poc d’espai lliure als aparadors entre tanta mediocritat com els inunda\u2013, i seria desitjable que amb Perfils de Nora<\/em> aquesta situaci\u00f3 canvi\u00e9s. Perqu\u00e8 si en alguna ocasi\u00f3 ha estat dit que tot autor hauria d’escriure el seu propi Faust, Aritzeta n’ha acomplert la tasca publicant la que segurament \u00e9s la seua gran novel\u00b7la de maduresa, la m\u00e9s ambiciosa tant pel que fa a la tem\u00e0tica com al plantejament narratiu. Una revisi\u00f3 del mite de Faust, amb her\u00e8ncia confessada de Lloren\u00e7 Villalonga, encarnat ara en el personatge d’Eleanora Font\/Nora Dorrego, una prestigiosa pintora l’aportaci\u00f3 de la qual \u00e9s cabdal per tal d’entendre la hist\u00f2ria recent de l’art.<\/p>\n

En un moment de la novel\u00b7la es parla, en una carta al prior de Poblet, de \u00abreescriure el mite de Faust en la pell d’una dona apassionada que vol experimentar els l\u00edmits amb el risc de damnar-se per sempre, delerosa d’instal\u00b7lar la vida en aquest territori ambigu i llisc\u00f3s que \u00e9s la frontera\u00bb. I aquesta \u00e9s la seua millor definici\u00f3. Perqu\u00e8 l’Eleanora, com un altre Faust, est\u00e0 disposada a pagar un preu molt alt per aconseguir all\u00f2 que desitja, personificant aix\u00ed el sentiment de constant insatisfacci\u00f3, la inquietud de voler trobar la resposta mitjan\u00e7ant l’art, l’anhel de viure m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits que li s\u00f3n imposats. Com una altra Nora \u2013el personatge d’Ibsen\u2013 ella tamb\u00e9 escapa al dest\u00ed de nina<\/em> que semblava esperar-li. I busca, amb el que \u00e9s ent\u00e9s per aquells que l’envolten com un acte de rebel\u00b7lia, el cam\u00ed independent que la porte cap a ella mateixa. En definitiva, com es diu en un altre fragment de la novel\u00b7la, \u00abEl vi \u00e9s com la vida, se li ha de donar temps, per\u00f2 s’ha de saber consumir en la seva plenitud […] Despr\u00e9s ja no serveix de res haver-los guardat, ni la vida ni el vi\u00bb.<\/p>\n

L’obra, doncs, s’articula en forma de biografia; d’una biografia que recorre pr\u00e0cticament tot el segle XX i que ens parla, alhora, de la persona, del temps hist\u00f2ric i de l’evoluci\u00f3 de les teories art\u00edstiques. Perqu\u00e8 Eleanora naix a la Barcelona dels anys vint, en un ambient burg\u00e9s que no \u00e9s ali\u00e8 a l’art, i el seu creixement personal i art\u00edstic va lligat al temps hist\u00f2ric real en qu\u00e8 s’insereix: aix\u00ed, la relaci\u00f3 amb les avantguardes anteriors a la Guerra d’Espanya; l’exili davant de la imminent caiguda de la ciutat en mans dels feixistes, que \u00e9s al mateix temps la fugida d’un cercle que comen\u00e7a a ser-li asfixiant, que la porta a Fran\u00e7a i despr\u00e9s a l’Argentina en companyia de Cort\u00e8s, un m\u00fasic casat i molt major que ella; la conversi\u00f3 en Nora Dorrego, la genial artista; estades tamb\u00e9 als EUA i a Alemanya; i, finalment, el retorn a Catalunya. I \u00e9s aquest retorn el que engega el mecanisme del record, i ho fa en pres\u00e8ncia d’un personatge \u2013l’escriptora\u2013 que, com un alter ego<\/em> de l’autora, s’entrevista amb l\u2019artista per tal d’obtenir la informaci\u00f3 que li permeta d’escriure’n la biografia, a m\u00e9s d\u2019exercir el paper de nexe entre el personatge fictici de la pintora i la realitat.<\/p>\n

La mestria narrativa d’Aritzeta queda demostrada, sobretot, en la manera com ha dosificat la informaci\u00f3, d’acord amb una treballad\u00edssima estructura, amb canvis temporals constants, que mant\u00e9 l’inter\u00e9s del lector fins un final que amaga alguna que altra sorpresa, al mateix temps que sembla insinuar una nova clau de lectura de l\u2019obra. El lector es troba, d’aquesta manera, amb un impressionant entramat en qu\u00e8 realitat i ficci\u00f3 tenen punts de contacte constants, i en qu\u00e8 l’autora ha posat en joc personatges reals, fets reals protagonitzats per personatges de ficci\u00f3, i ficcions que, malgrat tot, podrien haver estat realitat. I ho ha fet amb rigor i amb un gran coneixement de causa; perqu\u00e8, efectivament, la Nora Dorrego mai no ha existit, per\u00f2 quan haureu acabat de llegir la novel\u00b7la en tindreu seriosos dubtes. Encara que, al remat, tot no es tracte sin\u00f3 d’un gran joc que nom\u00e9s ha de respondre a les regles de l’art, \u00abd’un collage<\/em> rigorosament hist\u00f2ric sotm\u00e8s a les regles de la veritat liter\u00e0ria\u00bb, en paraules de l’autora.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Margarida Aritzeta Perfils de Nora Proa, Barcelona, 2003 Des que l’any vuitanta s’estren\u00e9s amb Quan la pedra es torna fang a les mans \u2013Premi V\u00edctor Catal\u00e0 d’aquell any\u2013 la traject\u00f2ria liter\u00e0ria de Margarida Aritzeta \u00e9s d’aquelles que no haurien de generar cap mena de dubte, tant si ens referim a la ficci\u00f3 \u2013novel\u00b7la per a… Llegiu m\u00e9s »Sota la influ\u00e8ncia de Faust<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,154,27,44],"class_list":["post-284","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-margarida-aritzeta","tag-novel-la","tag-proa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/284","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=284"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/284\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=284"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=284"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}