{"id":278,"date":"2003-11-14T12:00:17","date_gmt":"2003-11-14T10:00:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=278"},"modified":"2008-09-14T16:44:31","modified_gmt":"2008-09-14T14:44:31","slug":"la-calma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-calma\/","title":{"rendered":"La decad\u00e8ncia d\u2019un m\u00f3n que s\u2019ensorra"},"content":{"rendered":"
Attila Bartis
\nLa calma<\/em>
\nTraducci\u00f3 d\u2019Adan Kovacsics
\nAcantilado, Barcelona, 2003<\/div>\n

La calma<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la que demana una activa participaci\u00f3 del lector, en qu\u00e8 les parts fosques s\u00f3n molt m\u00e9s abundants que les il\u00b7luminades, exactament igual que en la ment del protagonista que exerceix de narrador en 1a persona. Aix\u00ed s\u2019esdev\u00e9, doncs, una narraci\u00f3 de vegades on\u00edrica, de vegades ca\u00f2tica, de vegades repetitiva i sincopada fins a l\u2019infantilisme, que, en la recuperaci\u00f3 dels instants viscuts, no segueix un ordre cronol\u00f2gic, sin\u00f3 que, canviant constantment d\u2019espai temporal, va generant un retrat impressionista d\u2019una vida torturada i plena d\u2019ombres. I aix\u00f2 t\u00e9 tamb\u00e9 el seu reflex en la forma de la novel\u00b7la, una successi\u00f3 de fragments m\u00e9s aviat breus \u2013mai m\u00e9s enll\u00e0 de les dues o tres p\u00e0gines\u2013 separats gr\u00e0ficament per un m\u00ednim espai en blanc. Com en altres novel\u00b7les que s\u2019han publicat els darrers anys a pa\u00efsos del centre i de l\u2019est d\u2019Europa \u2013Bartis \u00e9s un autor roman\u00e9s que viu a Budapest fa gaireb\u00e9 vint anys\u2013, un dels protagonistes principals de La calma<\/em> \u00e9s la decad\u00e8ncia: d\u2019un m\u00f3n en descomposici\u00f3 que s\u2019ensorra omplint tots els racons de runa, d\u2019uns ambients asfixiants i claustrof\u00f2bics, i d\u2019uns personatges que viuen en la frontera imperfecta entre la bogeria i la cordura.<\/p>\n

Encara que tot aix\u00f2 pot tenir un correlat evident en moments hist\u00f2rics recents \u2013el final del comunisme, especialment\u2013 l\u2019autor a penes si s\u2019hi refereix, i ho focalitza en els personatges. Aix\u00ed, aquesta decad\u00e8ncia est\u00e0 simbolitzada sobretot en la mare, una actriu en una altra \u00e8poca c\u00e8lebre i d\u2019una gran bellesa, i que ara viu enclaustrada entre les parets d\u2019un pis moblat amb peces recuperades dels decorats d\u2019antics muntatges teatrals, aterrida amb la idea d\u2019eixir al carrer o de deixar-se veure per ning\u00fa, totalment desequilibrada, i exercint una estricta dominaci\u00f3 sobre el fill. Tamb\u00e9 la viol\u00e8ncia \u2013tant f\u00edsica com verbal\u2013 i el sexe s\u00f3n ingredients b\u00e0sics d\u2019aquest m\u00f3n s\u00f2rdid. Un sexe, per\u00f2, que sempre va de la m\u00e0 de la brutalitat, que no es viu mai com una cosa natural i plaent, sin\u00f3 que, ben al contrari, forma part de la degradaci\u00f3 moral d\u2019aquests \u00e9ssers, fins al punt que l\u2019incest \u00e9s alguna cosa m\u00e9s que una ombra que plana al damunt d\u2019ells i de la seua hist\u00f2ria. En definitiva, i en refer\u00e8ncia al t\u00edtol triat per Bartis, la calma<\/em> \u00e9s, b\u00e0sicament, un anhel d\u2019uns personatges desorientats i torturats, per\u00f2 un anhel que es mostra impossible d\u2019assolir, i que sembla girar al voltant de la mort, despr\u00e9s de quinze anys de reclusi\u00f3 volunt\u00e0ria, de la mare.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Attila Bartis La calma Traducci\u00f3 d\u2019Adan Kovacsics Acantilado, Barcelona, 2003 La calma \u00e9s una novel\u00b7la que demana una activa participaci\u00f3 del lector, en qu\u00e8 les parts fosques s\u00f3n molt m\u00e9s abundants que les il\u00b7luminades, exactament igual que en la ment del protagonista que exerceix de narrador en 1a persona. Aix\u00ed s\u2019esdev\u00e9, doncs, una narraci\u00f3 de… Llegiu m\u00e9s »La decad\u00e8ncia d\u2019un m\u00f3n que s\u2019ensorra<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[100,151,113,27],"class_list":["post-278","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-acantilado","tag-attila-bartis","tag-hongares","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/278","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=278"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/278\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=278"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=278"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=278"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}