{"id":276,"date":"2004-06-11T13:00:01","date_gmt":"2004-06-11T11:00:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=276"},"modified":"2008-09-12T17:00:32","modified_gmt":"2008-09-12T15:00:32","slug":"la-primavera-de-lillian-dawes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-primavera-de-lillian-dawes\/","title":{"rendered":"Flors en el camp de s\u00e8gol"},"content":{"rendered":"
Katherine Mosby
\nLa primavera de Lillian Dawes<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Mar\u00eda Corniero
\nEdiciones Siruela, Madrid, 2004<\/div>\n

<\/p>\n

Nom\u00e9s que fem un poc de mem\u00f2ria, comprovarem que l\u2019adolesc\u00e8ncia no \u00e9s aquell univers publicitari de tipus somrients a temps complet, fren\u00e8ticament actius, incombustibles. I si alg\u00fa pot afirmar que \u00e9s en aquesta etapa quan ha viscut els moments de felicitat m\u00e9s intensa, no deu ser menys cert que \u00e9s tamb\u00e9 quan es pot arribar a sentir la m\u00e9s aclaparadora de les tristeses; i segurament aquesta ambig\u00fcitat n\u2019\u00e9s una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s definit\u00f2ries. Per aix\u00f2 \u00e9s tan dif\u00edcil fer-ne una aproximaci\u00f3 satisfact\u00f2ria: en literatura, s\u00f3n poques les obres que han reeixit, per\u00f2, sense dubte, una de les que s\u2019hi ha acostat de manera m\u00e9s magistral \u00e9s El vigilant en el camp de s\u00e8gol<\/em>. I ara, tamb\u00e9, La primavera de Lillian Dawes<\/em>, digna hereva del cl\u00e0ssic de Salinger. Lluny de qualsevol foc d\u2019artifici narratiu, i amb un argument poc original, la novel\u00b7la de Katherine Mosby \u00e9s, tanmateix, una d\u2019aquelles obres que ens tornen la confian\u00e7a en la capacitat de generar bellesa \u2013que, al remat, aix\u00f2 \u00e9s la literatura, i tota la resta no haurien de ser sin\u00f3 accessoris que hi contribu\u00efren\u2013 i, sobretot, en la capacitat de dotar d\u2019aut\u00e8ntica vida a uns personatges i que aquests generen emocions en el lector.<\/p>\n

La novel\u00b7la de Mosby recorda la de Salinger des del mateix argument: la descoberta del m\u00f3n dels adults per un adolescent, Gabriel Gibbs, que ha estat expulsat d\u2019un internat i enviat al min\u00fascul apartament en qu\u00e8 Spencer, el germ\u00e0 major, prova de viure com a escriptor. Aix\u00ed, Spencer ser\u00e0 el Virgili de Gabriel en aquest m\u00f3n tan fascinant com desconegut: el fa eixir a la recerca de coses que puguen sorprendre\u2019l, a visitar museus i biblioteques, i hi mant\u00e9 llargues converses. Tamb\u00e9 l\u2019incita a llegir determinats llibres, entre aquests \u2013i no \u00e9s casualitat\u2013 El gran Gatsby<\/em>, l\u2019altra gran refer\u00e8ncia que s\u2019endevina al darrere de l\u2019obra de Mosby. I el context en qu\u00e8 s\u2019esdev\u00e9 aquesta iniciaci\u00f3 \u00e9s el del Manhattan dels anys cinquanta del segle passat: un univers de nous rics i de burgesos exc\u00e8ntrics, de festes interminables en sumptuoses cases de camp, de joves bohemis que aspiren a escriptor o a revolucionari, sota l\u2019ombra de la Comissi\u00f3 d\u2019Activitats Antiamericanes. Un m\u00f3n de fam\u00edlies respectabil\u00edssimes, tenallades per estrictes normes socials, de secrets de fam\u00edlia i de descobertes sorprenents, i de joves que proven de sobreposar-se a la vulgaritat que voldrien imposar-los.<\/p>\n

Per tant, La primavera de Lillian Dawes <\/em>\u00e9s el relat d\u2019un viatge inici\u00e0tic de regust agredol\u00e7, a m\u00e9s d\u2019un emocionant retrat de l\u2019adolesc\u00e8ncia, del primer amor i tamb\u00e9 dels primers desenganys. Una narraci\u00f3 que capta a la perfecci\u00f3 aquella ambig\u00fcitat en qu\u00e8 conviuen de manera de vegades tumultuosa les alegries i les il\u00b7lusions m\u00e9s pregones amb les tristeses i les pors m\u00e9s lacerants, i que va creixent en intensitat al mateix temps que els ulls de Gabriel van obrint-se al m\u00f3n dels adults, al mateix temps que van descobrint l\u2019enigm\u00e0tica i esc\u00e0pola personalitat de Lillian Dawes: una jove misteriosa que utilitza diferents noms, que evita parlar del passat, que amaga un secret que sembla turmentar-la. I no \u00e9s casualitat que Mosby haja triat Gabriel com a narrador: el seu enamorament, la seua fixaci\u00f3 per l\u2019enigm\u00e0tica Lillian, la converteix en un personatge m\u00edtic, eteri de vegades, i tan atractiu per al lector com per al jove enamorat. Perqu\u00e8, al contrari que la major part de les persones que Gabriel ha anat coneixent durant la seua estada a Manhattan, Lillian, intel\u00b7ligent i naturalment atractiva, \u00e9s una glopada d\u2019aire fresc en un ambient massa carregat.<\/p>\n

El dibuix que fa l\u2019autora del personatge de Lillian \u00e9s, doncs, impressionant; per\u00f2, caldr\u00e0 insistir que, en general, aquest \u00e9s un dels grans encerts de la novel\u00b7la: aconseguir que el lector vaja descobrint els personatges progressivament, i identificant-s\u2019hi, a partir d\u2019uns pocs indicis. I aquestes paraules, que Lillian diu a Gabriel, podrien ser-ne una bona met\u00e0fora: \u201cLas personas no somos nueces que se puedan abrir de un golpe. El placer de conocer a alguien se debe saborear, como el chocolate. No puedes trag\u00e1rtelo sin m\u00e1s, hay que disolverlo poco a poco en la boca, para que tu paladar capte los m\u00e1s leves cambios de matiz\u201d. Podrien ser-ho tamb\u00e9 de la manera com el lector va gaudint a poc a poc, sense estrid\u00e8ncies ni salts al buit, d\u2019un sabor conegut i, tanmateix, exquisit, servit amb un estil narratiu brillant, fluid, de vegades potser un poc massa preciosista, per\u00f2 \u00e0gil i bell en conjunt. El sabor d\u2019una gran novel\u00b7la.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Katherine Mosby La primavera de Lillian Dawes Traducci\u00f3 de Mar\u00eda Corniero Ediciones Siruela, Madrid, 2004 Nom\u00e9s que fem un poc de mem\u00f2ria, comprovarem que l\u2019adolesc\u00e8ncia no \u00e9s aquell univers publicitari de tipus somrients a temps complet, fren\u00e8ticament actius, incombustibles. I si alg\u00fa pot afirmar que \u00e9s en aquesta etapa quan ha viscut els moments de… Llegiu m\u00e9s »Flors en el camp de s\u00e8gol<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,149,27,150],"class_list":["post-276","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-katherine-mosby","tag-novel-la","tag-siruela"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/276","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=276"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/276\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=276"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=276"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=276"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}