{"id":274,"date":"2004-06-11T12:00:48","date_gmt":"2004-06-11T10:00:48","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=274"},"modified":"2008-09-12T16:52:59","modified_gmt":"2008-09-12T14:52:59","slug":"la-rao-de-ser-de-la-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-rao-de-ser-de-la-literatura\/","title":{"rendered":"Elogi de la literatura freda"},"content":{"rendered":"
Gao Xingjian
\nLa ra\u00f3 de ser de la literatura<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Manel Oll\u00e9
\nEditorial Emp\u00faries, Barcelona, 2004<\/div>\n

Ha estat poeta, novel\u00b7lista, dramaturg, director de teatre i fins i tot pintor, per\u00f2 es va donar a con\u00e9ixer l\u2019any 2000 en rebre el Premi Nobel. Si m\u00e9s no entre nosaltres, perqu\u00e8 en aquell moment Gao Xingjian ja portava anys exiliat a Fran\u00e7a, despr\u00e9s d\u2019haver estat prohibit i perseguit a la Xina, acusat pel r\u00e8gim de \u201cno reflectir la realitat socialista\u201d. I aquesta situaci\u00f3 personal \u00e9s determinant a l\u2019hora d\u2019entendre l\u2019elogi d\u2019all\u00f2 que ell anomena literatura freda<\/em> que fa en aquest volum, que recull la transcripci\u00f3 de dues confer\u00e8ncies que l\u2019autor de La muntanya de l\u2019\u00e0nima<\/em> va fer a Estocolm: \u201cEl sentit de la literatura\u201d i \u201cEl testimoniatge de la literatura: la recerca de la realitat\u201d.<\/p>\n

Xingjian centra el seu discurs en la necessitat de retornar la literatura a l\u2019individu, a l\u2019home. La literatura freda<\/em> \u2013l\u2019\u00fanica possible i amb garanties d\u2019autenticitat\u2013 \u00e9s aquella que no pret\u00e9n parlar en nom de res: ni del poble, ni de la just\u00edcia, ni de la llengua i la cultura; nom\u00e9s parla en el nom individual de l\u2019home sol. Aix\u00ed doncs, la literatura no \u00e9s utilit\u00e0ria, i cita Kafka o Pessoa com a mostra d\u2019escriptura que no pret\u00e9n ser \u00fatil<\/em> a res ni a ning\u00fa, ni tan sols esperava veure la llum; mentre que, a l\u2019altre costat, Xingjian se centra especialment \u2013per raons \u00f2bvies\u2013 en el blasme de la \u201cliteratura revolucion\u00e0ria\u201d adscrita a la causa patri\u00f2tica del r\u00e8gim. Sense oblidar, per\u00f2, com en la major part de les nostres societats, de les pressions del poder pol\u00edtic s\u2019ha passat a la dictadura de la societat de consum.<\/p>\n

Malgrat que el context social i pol\u00edtic \u00e9s molt diferent, algunes reflexions poden aplicar-se fil per randa a casa nostra: \u201cCom a creador de l\u2019art del llenguatge, a l\u2019escriptor no li cal penjar-se cap etiqueta nacional prefabricada que l\u2019identifiqui\u201d, una afirmaci\u00f3 que fa despr\u00e9s de recordar que \u201cCultura i llengua estan \u00edntimament lligades, conformen una manera caracter\u00edstica i estable de percebre, de pensar i d\u2019expressar\u201d. Podr\u00edem dir, per\u00f2, que quan no es t\u00e9 massa assumida aquesta darrera reflexi\u00f3, s\u2019exagera l\u2019etiqueta a qu\u00e8 fa al\u00b7lusi\u00f3 la primera; i, el que \u00e9s pitjor, es fa a costa de la literatura. Per aix\u00f2, encara s\u00f3n molts els que pretenen fer-nos empassar determinats c\u00f2dols amb l\u2019excusa del servei a una causa m\u00e9s o menys abstracta, mentre que, adverteix Xingjian, \u201cSi una naci\u00f3 no pot acollir aquesta mena de literatura no utilit\u00e0ria, no tan sols provocar\u00e0 l\u2019infortuni de l\u2019escriptor, ser\u00e0 una trag\u00e8dia per a la naci\u00f3 mateixa\u201d. Doncs aix\u00f2.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gao Xingjian La ra\u00f3 de ser de la literatura Traducci\u00f3 de Manel Oll\u00e9 Editorial Emp\u00faries, Barcelona, 2004 Ha estat poeta, novel\u00b7lista, dramaturg, director de teatre i fins i tot pintor, per\u00f2 es va donar a con\u00e9ixer l\u2019any 2000 en rebre el Premi Nobel. Si m\u00e9s no entre nosaltres, perqu\u00e8 en aquell moment Gao Xingjian ja… Llegiu m\u00e9s »Elogi de la literatura freda<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,13,147,148],"class_list":["post-274","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-empuries","tag-gao-xingjian","tag-xines"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/274","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=274"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/274\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=274"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=274"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=274"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}