{"id":272,"date":"2004-10-15T13:00:39","date_gmt":"2004-10-15T11:00:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=272"},"modified":"2008-09-12T16:44:47","modified_gmt":"2008-09-12T14:44:47","slug":"fill-acordionista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/fill-acordionista\/","title":{"rendered":"L\u2019\u00faltim viatge a Obaba"},"content":{"rendered":"
Bernardo Atxaga
\nEl fill de l\u2019acordionista<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Pau Joan Hern\u00e0ndez
\nEdicions 62, Barcelona, 2004<\/div>\n

Tornar a la infantesa una vegada m\u00e9s, i al m\u00f3n m\u00edtic que l\u2019envolta. Tornar, a m\u00e9s, amb la convicci\u00f3 que aquesta ocasi\u00f3 en ser\u00e0 l\u2019\u00faltima, que fem el viatge per tancar definitivament una porta. S\u00f3n molts els autors que ho han fet en algun moment de la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria, especialment quan aquell m\u00f3n t\u00e9 una pres\u00e8ncia com la d\u2019Obaba en el cas de Bernardo Atxaga. I no nom\u00e9s \u00e9s un motiu que copsaran immediatament els lectors d\u2019El fill de l\u2019acordionista<\/em>, sin\u00f3 que el propi autor ha repetit en els mitjans de comunicaci\u00f3 que aquesta novel\u00b7la suposa un punt i apart, el tancament d\u2019un cicle que el podria decidir fins i tot a publicar a partir d\u2019ara amb el seu vertader nom, Joseba Irazu. Per tant, aquesta havia de ser \u2013i \u00e9s\u2013 una obra major<\/em> d\u2019Atxaga, entroncada directament amb L\u2019home sol<\/em> i, sobretot, amb Obabakoak<\/em>. Tamb\u00e9 per la tem\u00e0tica, ja que podr\u00edem dir que El fill de l\u2019acordionista<\/em> recull en una sola narraci\u00f3 dos fils tem\u00e0tics b\u00e0sics en les novel\u00b7les esmentades: el m\u00f3n m\u00edtic d\u2019Obaba i l\u2019ombra entre sinistra i quotidiana d\u2019un grup armat, respectivament.<\/p>\n

L\u2019argument reprodueix les mem\u00f2ries que deixa el personatge de David Imaz i que posteriorment literaturitza el seu amic Joseba \u2013personatge que remet al propi Atxaga. Aix\u00ed, una mena d\u2019autobiografia, un rep\u00e0s que comen\u00e7a als anys 50, en \u00e8poca escolar de David, i s\u2019allarga fins a finals dels 90 quan aquest mor als EUA. Per\u00f2 tamb\u00e9 un exorcisme dels fantasmes que acompanyen la vida de David, a m\u00e9s de l\u2019establiment d\u2019un lligam amb el passat i amb la seua terra mitjan\u00e7ant l\u2019escriptura. Al llarg de la novel\u00b7la assistim, des de la primera adolesc\u00e8ncia, al proc\u00e9s de creixement f\u00edsic i psicol\u00f2gic de David, fill d\u2019un dels principals representants a Obaba del feixisme imperant i, com descobreix m\u00e9s endavant, un dels responsables dels afusellaments perpetrats al poble despr\u00e9s del colp militar: la descoberta de l\u2019amor i del sexe, l\u2019atracci\u00f3 cap a la vessant m\u00e9s tel\u00b7l\u00farica d\u2019un m\u00f3n que comen\u00e7a a donar mostres de decad\u00e8ncia, la progressiva descoberta dels fets terribles de la Guerra d\u2019Espanya i com afecten encara les fam\u00edlies del poble, la vinculaci\u00f3 amb un grup armat independentista \u2013del qual no es diu el nom en cap moment\u2013 i el posterior allunyament que implica l\u2019exili als EUA, on inicia una nova vida amb Mary Ann i les filles d\u2019ambd\u00f3s.<\/p>\n

Atxaga ha bastit la narraci\u00f3 sobre una estructura complexa, basada en l\u2019encreuament de textos diversos: el memorial que deixa David \u2013eix b\u00e0sic de la novel\u00b7la\u2013, contes que literaturitzen alguns dels fets, cartes o anotacions en quaderns que n\u2019expliquen d\u2019altres, delicioses narracions que constitueixen aut\u00e8ntiques perles dins del conjunt com la del japon\u00e9s Toshiro o la del boxejador Ubanbe, etc. I tot emmarcat per una mena de pr\u00f2leg que mostra els darrers dies de David i el moment de lliurar els escrits a l\u2019amic, i un final que tanca el cercle explicant amb deteniment aquests dies que Joseba conviu amb David i la fam\u00edlia, poc abans de morir aquest. Amb tot, en aquesta ambiciosa estructura est\u00e0 possiblement all\u00f2 que separa una gran novel\u00b7la com aquesta d\u2019una novel\u00b7la magistral: en concret, en la sensaci\u00f3 d\u2019haver quedat separada en dues parts que, encara que complement\u00e0ries, no acaben d\u2019acoblar del tot.<\/p>\n

Efectivament, una primera part en qu\u00e8 el temps es fa molt present, les petges que deixa el seu pas, els canvis; la vida, com una necessitat, una urg\u00e8ncia punyent que s\u2019imposa per sobre de qualsevol altra consideraci\u00f3; i, inevitablement, la mort. I una segona part m\u00e9s pol\u00edtica, conseq\u00fc\u00e8ncia en certa mesura de la primera, de decisions i d\u2019errors, per\u00f2 tamb\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una s\u00e8rie de condicionants incontrolables; i de l\u2019atzar, que ens situa a un costat o a un altre d\u2019una manera molt menys determinada per la nostra decisi\u00f3 del que estem disposats a acceptar. De les dues, en la primera \u00e9s on trobem el millor de la novel\u00b7la, dominada per un tempo<\/em> molt m\u00e9s pausat, m\u00e9s controlat, i basada en els grans temes de sempre: l\u2019amor i l\u2019amistat, la mort, el lloc f\u00edsic \u2013tant a Obaba com als EUA\u2013 i les paraules. Atxaga fa especial \u00e8mfasi en una llengua que agonitza, i el poema que obri la novel\u00b7la \u2013\u201cMort i vida de les paraules\u201d\u2013 n\u2019\u00e9s una bona prova. A banda de dedicar-hi alguns dels passatges m\u00e9s bells, com el que mostra David jugant amb les filles a soterrar al jard\u00ed paraules en \u00e8uscar dins de capses de mistos, tot el memorial que escriu David no deixa de ser el darrer testimoni d\u2019una llengua que, malgrat els seus esfor\u00e7os, les filles no continuaran. Tot un s\u00edmbol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bernardo Atxaga El fill de l\u2019acordionista Traducci\u00f3 de Pau Joan Hern\u00e0ndez Edicions 62, Barcelona, 2004 Tornar a la infantesa una vegada m\u00e9s, i al m\u00f3n m\u00edtic que l\u2019envolta. Tornar, a m\u00e9s, amb la convicci\u00f3 que aquesta ocasi\u00f3 en ser\u00e0 l\u2019\u00faltima, que fem el viatge per tancar definitivament una porta. S\u00f3n molts els autors que ho… Llegiu m\u00e9s »L\u2019\u00faltim viatge a Obaba<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[103,146,46,27],"class_list":["post-272","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-basc","tag-bernardo-atxaga","tag-edicions-62","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/272","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=272"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/272\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=272"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=272"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=272"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}