{"id":268,"date":"2005-01-14T13:00:46","date_gmt":"2005-01-14T11:00:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=268"},"modified":"2008-09-11T19:57:17","modified_gmt":"2008-09-11T17:57:17","slug":"la-historia-seguent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-historia-seguent\/","title":{"rendered":"Les metamorfosis"},"content":{"rendered":"
Cees Nooteboom
\nLa hist\u00f2ria seg\u00fcent<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Mariona Gratac\u00f2s
\nEdicions Bromera, Alzira, 2004<\/div>\n

Una vegada m\u00e9s haurem de constatar com a s\u00edmptoma el fet que aquesta siga la primera obra que podem llegir en catal\u00e0 d\u2019un autor com Cees Nooteboom, veter\u00e0 escriptor holand\u00e9s que, a m\u00e9s de novel\u00b7lista, exerceix sovint de poeta i d\u2019autor de llibres de viatges, i que ha sonat en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 com a candidat al Nobel de literatura. Perqu\u00e8 La hist\u00f2ria seg\u00fcent<\/em> ens descobreix un autor dotat d\u2019aquella estranya capacitat de crear bellesa amb el llenguatge amb aparent facilitat, de dominar l\u2019expressi\u00f3 justa en el lloc adient i de suggerir tant o m\u00e9s que contar. Per aix\u00f2, la novel\u00b7la \u2013malgrat les seues poc m\u00e9s de cent p\u00e0gines\u2013 esdev\u00e9 una petita pe\u00e7a d\u2019orfebreria liter\u00e0ria que captiva des de la primera l\u00ednia, i especialment en la primera part. Per b\u00e9 que la segona, encara que amb menys intensitat, no deixa d\u2019admirar per la mestria en el canvi progressiu del to i del ritme de la narraci\u00f3 de manera correlativa al contingut.<\/p>\n

Inevitablement, Nooteboom ens porta a la mem\u00f2ria el t\u00f2pic aquell que diu que en l\u2019instant de morir assistim als moments m\u00e9s destacats de la nostra vida. I \u00e9s que potser alguna cosa aix\u00ed li ocorre al personatge-narrador, Herman Mussert, un professor de lleng\u00fces cl\u00e0ssiques retirat, anomenat S\u00f2crates pels alumnes, que el veuen m\u00e9s com un producte de l\u2019\u00e8poca cl\u00e0ssica que no de la contemporane\u00eftat que aparentment comparteixen. D\u2019acord amb aix\u00f2, les dues parts que divideixen la novel\u00b7la es referirien al record \u2013el dels dos \u00fanics amors de la seua vida: Maria Zeinstra i Lisa d\u2019India\u2013 i al moment de tr\u00e0nsit de la vida a la mort, respectivament. Un instant nom\u00e9s, doncs, per tal de bastir una novel\u00b7la que arranca amb un d\u2019aquells inicis que de tant en tant ens deixen els grans escriptors i que \u00e9s, m\u00e9s del que no sembla, una aut\u00e8ntica clau de lectura de les p\u00e0gines seg\u00fcents: \u201cM\u2019havia despertat amb la rid\u00edcula sensaci\u00f3 que potser estava mort, per\u00f2 en aquell moment no vaig ser capa\u00e7 de decidir si realment m\u2019havia mort, o si justament no<\/em>\u201d. No debades Mussert \u2013que diu aquestes paraules\u2013 s\u2019havia gitat la nit anterior a la seua casa d\u2019Amsterdam i acabava de despertar-se a una habitaci\u00f3 d\u2019hotel a Lisboa. Una habitaci\u00f3 coneguda, perqu\u00e8 hi va viure la hist\u00f2ria d\u2019amor amb Maria Zeinstra, una companya professora de biologia.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, la primera part de la novel\u00b7la segueix els passos de Mussert pels carrers de Lisboa, retornant a decorats que li s\u00f3n coneguts, fent oscil\u00b7lar l\u2019escriptura constantment entre el que \u00e9s i el que va ser. Mentre que la segona, un viatge amb vaixell fins a Brasil, suposa un canvi evident en la manera de narrar: el par\u00e0graf s\u2019allargassa, l\u2019escriptura es fa m\u00e9s densa i reflexiva, les imatges m\u00e9s boiroses i els personatges a penes si tenen entitat. En definitiva, una atmosfera d\u2019irrealitat envolta el curs del vaixell, les converses entre els passatgers i les reflexions del narrador, en all\u00f2 que esdev\u00e9 una gran met\u00e0fora del tr\u00e0nsit de la vida a la mort, de la metamorfosi<\/em> des d\u2019aquesta hist\u00f2ria a la hist\u00f2ria seg\u00fcent<\/em>. I justament entre les dues parts, una cita de Nabokov al\u00b7ludeix directament a aquestes metamorfosis \u2013\u201cles misterioses maniobres mentals necess\u00e0ries per a passar d\u2019un estat de l\u2019exist\u00e8ncia a un altre\u201d\u2013, veritable tema central de la novel\u00b7la; fet i fet, no sembla descabellat veure en l\u2019inici de la novel\u00b7la un gest de complicitat cap al c\u00e8lebre comen\u00e7ament del m\u00e9s conegut dels textos contemporanis que hi fan refer\u00e8ncia.<\/p>\n

Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019an\u00e8cdota \u2013amb la pres\u00e8ncia tamb\u00e9 d\u2019una jove alumna anomenada Lisa d\u2019India, v\u00e8rtex d\u2019una complicada hist\u00f2ria d\u2019amor, de gelosia i de venjan\u00e7a\u2013 la novel\u00b7la destaca per les m\u00faltiples reflexions i suggeriments que s\u2019hi fan, per les refer\u00e8ncies culturals, morals i filos\u00f2fiques que s\u2019hi apunten, per una narraci\u00f3 farcida d\u2019incitacions a altres moltes ramificacions possibles. I, per damunt de tot, destaca una certa contraposici\u00f3 d\u2019all\u00f2 que podr\u00edem anomenar la ci\u00e8ncia i la literatura; o, si es vol, de dues maneres d\u2019interpretar el m\u00f3n. Dos dels moments m\u00e9s intensos hi fan refer\u00e8ncia directa: la classe sobre la mort de Maria Zeinstra, o qu\u00e8 \u00e9s la mort per a una bi\u00f2loga; i la classe sobre la mort de Mussert, o la mort en els textos cl\u00e0ssics, en els mites. Per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019al\u00b7lusi\u00f3 que es fa en un altre moment a les estrelles: per a Mussert, les il\u00b7lustracions perfectes dels personatges de la literatura cl\u00e0ssica; per a Zeinstra, la temperatura, l\u2019edat i la dist\u00e0ncia a qu\u00e8 estan de la terra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cees Nooteboom La hist\u00f2ria seg\u00fcent Traducci\u00f3 de Mariona Gratac\u00f2s Edicions Bromera, Alzira, 2004 Una vegada m\u00e9s haurem de constatar com a s\u00edmptoma el fet que aquesta siga la primera obra que podem llegir en catal\u00e0 d\u2019un autor com Cees Nooteboom, veter\u00e0 escriptor holand\u00e9s que, a m\u00e9s de novel\u00b7lista, exerceix sovint de poeta i d\u2019autor de… Llegiu m\u00e9s »Les metamorfosis<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[28,109,110,27],"class_list":["post-268","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-bromera","tag-cees-nooteboom","tag-neerlandes","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/268","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=268"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/268\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=268"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=268"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=268"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}