{"id":257,"date":"2005-04-01T12:00:20","date_gmt":"2005-04-01T10:00:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=257"},"modified":"2008-09-08T13:28:20","modified_gmt":"2008-09-08T11:28:20","slug":"el-contrari-un","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/el-contrari-un\/","title":{"rendered":"Dos, el contrari de la solitud"},"content":{"rendered":"
Erri De Luca
\nEl contrari d\u2019un<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Pau Vidal
\nLa Magrana, Barcelona, 2005<\/div>\n

<\/p>\n

\u201cDos no \u00e9s el doble, sin\u00f3 el contrari d’un, de la seva soledat. Dos \u00e9s l’alian\u00e7a, el doble fil que no es pot trencar\u201d: aquesta reflexi\u00f3, que signa el propi De Luca a la contracoberta del volum, \u00e9s el moll de l\u2019os que n\u2019explica el contingut, el fil conductor d\u2019aquest recull de 19 relats breus i un poema \u2013que els encap\u00e7ala\u2013 de car\u00e0cter marcadament autobiogr\u00e0fic, encara que lluny de qualsevol tipus de memorialisme ni de nost\u00e0lgia. El to predominant \u00e9s el de l\u2019evocaci\u00f3; el narrador recupera hist\u00f2ries que formen part de la seua hist\u00f2ria, retalls d\u2019un tot que l\u2019han convertit en all\u00f2 que \u00e9s. I, en recuperar-les de la mem\u00f2ria, ens les explica com si d\u2019una confessi\u00f3 es tract\u00e9s, o les utilitza com a base per a fer reflexions m\u00e9s generals sobre la condici\u00f3 humana, sobre el temps que li ha tocat de viure, sobre all\u00f2 que es busca i all\u00f2 que acaba per trobar-se.<\/p>\n

Encara que el llibre no \u00e9s un llibre pol\u00edtic, els anys passats com a activista d\u2019una de les organitzacions m\u00e9s importants de l\u2019esquerra revolucion\u00e0ria italiana \u2013Lotta Continua<\/em>\u2013, hi tenen tamb\u00e9 un pes espec\u00edfic molt important. I, gr\u00e0cies a aix\u00f2, recuperem viv\u00e8ncies personals d\u2019un d\u2019aquells per\u00edodes hist\u00f2rics que no sembla prudent referir, ocults sota la capa hip\u00f2crita d\u2019un \u00e9s preferible no remoure el passat<\/em>, mentre milers de joves passaven per les presons italianes per motius estrictament pol\u00edtics. L\u2019amn\u00e8sia \u2013una malaltia tamb\u00e9 molt freq\u00fcent per aquestes terres\u2013 va acabar per imposar-se.<\/p>\n

Destaca en aquests relats una prosa directa, concisa, de vegades descarnada; i, tanmateix, una prosa que produeix un resultat final en qu\u00e8 el lector t\u00e9 la sensaci\u00f3 que l\u2019an\u00e8cdota \u00e9s all\u00f2 que menys importa, perqu\u00e8 haur\u00e0 gaudit de l\u2019extrema plasticitat i musicalitat d\u2019uns quadres que es van dibuixant a poc a poc, acuradament, per tenir un resultat final que frega la poesia, i en el qual tenen molta pres\u00e8ncia els sentiments, les sensacions, els suggeriments i, en definitiva, tot all\u00f2 que apel\u00b7la als sentits.<\/p>\n

De Luca (N\u00e0pols, 1950) va comen\u00e7ar en l\u2019escriptura tard i gaireb\u00e9 per casualitat: als trenta-nou anys, quan una amiga, que treballava a l\u2019editorial Feltrinelli, va presentar un dels seus quaderns als seus caps, i aquest acabaria per esdevenir el primer llibre que publicaria, Non ora, non qui<\/em> (1989). L\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via de l\u2019autor itali\u00e0 era, doncs, molta, i aix\u00f2 es deixa notar en El contrari d\u2019un<\/em>. Es deixa notar la seua feina de paleta \u2013que va continuar desenvolupant despr\u00e9s d\u2019haver publicat, fins que va poder comen\u00e7ar a viure de la literatura\u2013, d\u2019obrer de la FIAT, de camioner a l\u2019\u00c0frica; i, sobretot, es deixa notar la seua participaci\u00f3 activa de quinze anys en els moviments revolucionaris de la It\u00e0lia dels anys setanta. Perqu\u00e8 De Luca escriu a partir de l\u2019experi\u00e8ncia m\u00e9s personal, i de tot aix\u00f2 van plens els textos que aplega aquest volum, encara que, al remat, all\u00f2 que de veritat importa en cadascun d\u2019aquests siga, justament, la suma d\u2019una individualitat amb una altra, i com d\u2019aquesta suma, com si d\u2019una f\u00f3rmula matem\u00e0tica m\u00e0gica es tract\u00e9s, en resulten no dues individualitats, no dues solituds, sin\u00f3 el seu contrari: el contrari de la solitud, el contrari d\u2019un.<\/p>\n

Aix\u00ed, no \u00e9s casualitat que el volum s\u2019\u00f2briga amb un poema titulat \u201cMamm\u2019Emilia<\/em>\u201d, dedicat a la seua mare; i l\u2019ep\u00edgraf que obri el llibre ens d\u00f3na la pista definitiva: \u201cA les mares, perqu\u00e8 a ser dos es comen\u00e7a des d\u2019elles\u201d. Un tema que repr\u00e9n m\u00e9s endavant en un relat que gira al voltant d\u2019un crit: el d\u2019una mare que veu emigrar el fill des del port de N\u00e0pols. Tamb\u00e9 l\u2019alpinisme, una de les grans aficions de De Luca, les febres que va patir a l\u2019\u00c0frica i que amena\u00e7aren seriosament la seua vida o les accions de la seua \u00e8poca d\u2019activista li serveixen com a mat\u00e8ria primera d\u2019aquests relats. En l\u2019altre extrem, com en la s\u00e8rie que subtitula \u201cEls cops dels sentits\u201d i que conformen cinc textos breus relacionats amb cadascun dels sentits humans, \u00e9s la sensaci\u00f3 la que s\u2019imposa per damunt de qualsevol an\u00e8cdota. Per\u00f2, com ja ha estat dit, en qualsevol cas hi trobarem sempre el tema que d\u00f3na sentit de conjunt al volum: la manera com l\u2019home busca eixir de la seua solitud i assolir la felicitat, i la necessitat de l\u2019afecte en aquesta recerca de vegades obsessiva. El contrari d\u2019un<\/em> \u00e9s, en definitiva, l\u2019obra d\u2019un autor amb experi\u00e8ncia, amb coses per explicar, i amb una m\u00e9s que notable mestria per fer-ho.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Erri De Luca El contrari d\u2019un Traducci\u00f3 de Pau Vidal La Magrana, Barcelona, 2005 \u201cDos no \u00e9s el doble, sin\u00f3 el contrari d’un, de la seva soledat. Dos \u00e9s l’alian\u00e7a, el doble fil que no es pot trencar\u201d: aquesta reflexi\u00f3, que signa el propi De Luca a la contracoberta del volum, \u00e9s el moll de… Llegiu m\u00e9s »Dos, el contrari de la solitud<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[134,75,82,27],"class_list":["post-257","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-erri-de-luca","tag-italia","tag-la-magrana","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/257","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=257"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/257\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=257"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=257"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=257"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}