{"id":255,"date":"2005-04-01T13:00:13","date_gmt":"2005-04-01T11:00:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=255"},"modified":"2008-09-08T13:19:17","modified_gmt":"2008-09-08T11:19:17","slug":"calcul-estructures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/calcul-estructures\/","title":{"rendered":"La s\u00f2lida arquitectura d\u2019uns versos colpidors"},"content":{"rendered":"
Joan Margarit
\nC\u00e0lcul d\u2019estructures<\/em>
\nEdicions Proa, Barcelona, 2005<\/div>\n

\u00c9s impossible referir-se al darrer poemari de Margarit sense fer esment de l\u2019ep\u00edleg que el clou. Un text d\u2019escassament quatre p\u00e0gines per\u00f2 del tot imprescindible, on trobem perles com aquesta: \u201cl\u2019absurd que ha provocat l\u2019allunyament de la poesia per part de molts lectors i lectores, en una mena de cerim\u00f2nia d\u2019autodestrucci\u00f3 d\u2019alguns intel\u00b7lectuals que semblen aspirar a una poesia que no diu res llegida per ning\u00fa\u201d. I l\u2019autor no nom\u00e9s ho escriu des d\u2019un punt de vista te\u00f2ric: la seua \u00e9s una poesia que diu \u2013i tant que diu!\u2013 a m\u00e9s d\u2019una de les m\u00e9s llegides en catal\u00e0 en l\u2019actualitat. De fet, la causa deu estar en l\u2019altre gran punt d\u2019inter\u00e9s que trobem en aquest ep\u00edleg: com ha de ser la poesia. I Margarit en t\u00e9 una resposta aparentment ben simple: la poesia s\u2019ha d\u2019entendre, en contra d\u2019aquella altra \u201cque no deia res i que s\u2019havia d\u2019admetre en nom dels postulats de l\u2019\u00e8poca\u201d.<\/p>\n

Margarit, que \u00e9s arquitecte, sap que una bona estructura \u00e9s aquella a la qual no li falta ni li sobra cap pe\u00e7a. I C\u00e0lcul d\u2019estructures<\/em> \u00e9s justament aix\u00f2: poesia que diu, i constru\u00efda amb la menor quantitat de recursos expressius. Poesia despullada d\u2019ornaments, essencial, sense concessions als focs d\u2019artifici verbals que practiquen tants i tants que no tenen res a dir, sincera \u2013tant com ho pot ser la literatura\u2013 i enganxada a la vida. Margarit no escriu per a ell \u2013la gran fal\u00b7l\u00e0cia dels hip\u00f2crites\u2013 i per aix\u00f2, la seua \u00e9s una veu entenedora i propera, inevitablement humana i vital. Una veu que et parla amb la intenci\u00f3 de modificar-te, amb la intenci\u00f3 que a l\u2019eixida del poema no sigues el mateix que hi ha entrat. Que t\u2019apel\u00b7la directament, \u00edntimament. Que et trasbalsa.<\/p>\n

Entre els eixos tem\u00e0tics, el m\u00e9s important \u00e9s, sense dubte, la mort. Una mort en abstracte (Costa entendre la vida, no la mort.<\/em> \/ En la mort no s\u2019amaga cap enigma<\/em>), per\u00f2 tamb\u00e9, i sobretot, una de ben coneguda: la de la filla, morta molt jove i que ja en va motivar el darrer llibre, Joana<\/em>. Tamb\u00e9 l\u2019entrada a la maduresa, amb una mirada nost\u00e0lgica al passat, el costat de la balan\u00e7a que ha acabat per pesar m\u00e9s (en posar el meu fred als versos, <\/em>\/ s\u00f3c com els arque\u00f2legs, que busco rescatar <\/em>\/ les restes del passat com si fossin trofeus<\/em>. I el sexe, el desolat i brusc<\/em> del nen de postguerra que va ser, amb els mites i les pors que s\u2019hi escampaven; i el d\u2019ara mateix, que \u00e9s a un temps nost\u00e0lgia i premonici\u00f3: Ara, malgrat saber que recordar <\/em>\/ el sexe en solitari \u00e9s morir sol, <\/em>\/ resseguint el cos d\u2019ella ja perdut <\/em>\/ calculo la meva \u00faltima estructura<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan Margarit C\u00e0lcul d\u2019estructures Edicions Proa, Barcelona, 2005 \u00c9s impossible referir-se al darrer poemari de Margarit sense fer esment de l\u2019ep\u00edleg que el clou. Un text d\u2019escassament quatre p\u00e0gines per\u00f2 del tot imprescindible, on trobem perles com aquesta: \u201cl\u2019absurd que ha provocat l\u2019allunyament de la poesia per part de molts lectors i lectores, en una… Llegiu m\u00e9s »La s\u00f2lida arquitectura d\u2019uns versos colpidors<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,133,10,44],"class_list":["post-255","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-joan-margarit","tag-poesia","tag-proa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/255","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=255"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/255\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=255"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=255"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=255"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}