{"id":253,"date":"2002-12-20T12:00:00","date_gmt":"2002-12-20T10:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=253"},"modified":"2026-08-28T12:03:55","modified_gmt":"2026-08-28T10:03:55","slug":"claude-simon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lilla\/claude-simon\/","title":{"rendered":"Claude Simon: el Nobel discret"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-indent: 1.25cm;\" align=\"justify\">Claude Simon apareixia els darrers anys com un colrat camperol, com un discret cavaller rural dedicat a la feina de viticultor al casal familiar de Salses. Com un escriptor gaireb\u00e9 retirat, en part v\u00edctima del descr\u00e8dit que afecta els autors de l\u2019\u00faltim gran moviment literari franc\u00e9s: el <em>noveau roman<\/em>. Particularment a Fran\u00e7a, la batalla contra aquest moviment \u2013en qu\u00e8 s\u2019integren, amb Simon, autors com Nathalie Sarraute, Alain Robbe-Grillet, Michel Butor, o Robert Pinget\u2013, ha estat ferotge els darrers vint-i-cinc anys, sota l\u2019acusaci\u00f3 d\u2019haver aniquilat el plaer de la lectura, i d\u2019haver fet fugir el p\u00fablic a causa del dogmatisme de les seues propostes. En aquest sentit, la concessi\u00f3 del premi Nobel de Literatura el 1985 es feia quan l\u2019autor ja no comptava entre els noms estel\u00b7lars del m\u00f3n intel\u00b7lectual franc\u00e9s, i ni tan sols el guard\u00f3 ha aconseguit d\u2019apaivagar les cr\u00edtiques. De fet, s\u00f3n les universitats estrangeres les que han dif\u00f3s l\u2019obra de Claude Simon, que actualment est\u00e0 tradu\u00efda a vint-i-vuit lleng\u00fces.<\/p>\n<p style=\"text-indent: 1.25cm;\" align=\"justify\">Per\u00f2 el ben cert \u00e9s que la recent aparici\u00f3 a Fran\u00e7a de <em>La reprise<\/em>, de Robbe-Grillet, i d\u2019<em>El tramvia<\/em>, de Simon, els ha tornat a posar d\u2019actualitat, i ha demostrat que el <em>noveau roman<\/em> \u00e9s, si m\u00e9s no, un cad\u00e0ver amb molt bona salut. Al mateix temps, Simon torna a demostrar, als vuitanta-vuit anys, que \u00e9s un dels m\u00e9s interessants autors contemporanis; que, efectivament, les seues novel\u00b7les no s\u00f3n <em>f\u00e0cils<\/em>, en el sentit que ho seria una narraci\u00f3 lineal i ensopida; i que es tracta d\u2019un autor exigent, que arrisca en una aventura que repr\u00e9n constantment, com Proust, les experi\u00e8ncies biogr\u00e0fiques. L\u2019autor recorre els seus records, per\u00f2 no com qui descobreix les pr\u00f2pies intimitats als ulls dels altres, sin\u00f3 per construir-los des de l\u2019escriptura, per treballar la mem\u00f2ria i donar-li forma fins a inventar-ne tot un univers. Claude Simon escriu i rescriu la seua mem\u00f2ria, que no \u00e9s \u2013per tant\u2013 l\u2019ingredient, sin\u00f3 el producte de la ficci\u00f3, all\u00f2 que alguns han anomenat l\u2019<em>autoficci\u00f3<\/em>. Aix\u00ed ha estat des que acabara <em>El tramp\u00f3s<\/em> el 1941, i aix\u00ed continua despr\u00e9s de seixanta anys i d\u2019una vintena de llibres, entre els quals destaquen t\u00edtols com <em>Les ge\u00f2rgiques<\/em>, <em> L\u2019ac\u00e0cia<\/em>, <em>La ruta de Flandes<\/em>, o aquest darrer lliurament anomenat <em>El tramvia<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-indent: 1.25cm;\" align=\"justify\">Nascut el 1913 a Tananarive (Madagascar) on estava destinat el seu pare \u2013un militar mort l\u2019any seg\u00fcent a Verd\u00fan\u2013, va passar la infantesa a Perpiny\u00e0, on l\u2019aristocr\u00e0tica fam\u00edlia materna estava arrelada. All\u00e0 va viure fins a la mort de la mare, deu anys m\u00e9s tard, moment en qu\u00e8 es traslladaria a Par\u00eds. Va militar a Barcelona en les files republicanes els primers dies de la Guerra d\u2019Espanya \u2013els records de la qual inspirarien <em>Le Palace<\/em>. Va ser oficial de cavalleria a Flandes durant la Segona Guerra Mundial, i la fulminant derrota patida va ser testimoniada a <em>La ruta de Flandes<\/em>. Fet presoner, va poder escapar per lluitar en les files de la resist\u00e8ncia contra els alemanys. Ara, amb <em>El tramvia<\/em>, l\u2019autor retorna a la ciutat dels seus primers anys, i recrea la seua infantesa a Perpiny\u00e0 des de la perspectiva d\u2019un anci\u00e0 malalt. La versi\u00f3 que n\u2019ha elaborat Joan Francesc Mira, Premi Nacional de Traducci\u00f3 2001, ens acosta aquell tramvia que circulava a Perpiny\u00e0 als anys vint, enlla\u00e7ant el centre urb\u00e0 amb la costa ve\u00efna, i que el nen utilitzava per anar i tornar de l\u2019escola. Enlla\u00e7ant la ciutat i la platja, la m\u00e0quina recorre les vies per acostar tamb\u00e9 les imatges i sensacions de l\u2019infant que va ser, a un moment temporal m\u00e9s proper al de l\u2019escriptura en qu\u00e8 envelleix un home malalt.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Claude Simon apareixia els darrers anys com un colrat camperol, com un discret cavaller rural dedicat a la feina de viticultor al casal familiar de Salses. Com un escriptor gaireb\u00e9 retirat, en part v\u00edctima del descr\u00e8dit que afecta els autors de l\u2019\u00faltim gran moviment literari franc\u00e9s: el noveau roman. Particularment a Fran\u00e7a, la batalla contra&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lilla\/claude-simon\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Claude Simon: el Nobel discret<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8147,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[30],"tags":[131,14,132,69],"class_list":["post-253","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lilla","tag-claude-simon","tag-frances","tag-joan-francesc-mira","tag-nobel"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/253","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=253"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8153,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/253\/revisions\/8153"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8147"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=253"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=253"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}