{"id":249,"date":"2005-06-10T13:00:39","date_gmt":"2005-06-10T11:00:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=249"},"modified":"2008-09-05T20:15:47","modified_gmt":"2008-09-05T18:15:47","slug":"inflexions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/inflexions\/","title":{"rendered":"Notes a peu de p\u00e0gina"},"content":{"rendered":"
Josep Iborra
\nInflexions<\/em>
\nEdicions Bromera, Alzira, 2005<\/div>\n

<\/p>\n

L\u2019assaig, el g\u00e8nere del pensament que es presenta no com a producte, com a resultat, sin\u00f3 com a proc\u00e9s i \u2013en conseq\u00fc\u00e8ncia\u2013 en<\/em> proc\u00e9s. Literatura del jo<\/em>, literatura d\u2019idees, meditaci\u00f3 cultural i vital. Un artefacte eminentment impressionista i sense pretensi\u00f3 aparent, constru\u00eft sobre el fragment i sobre la provisionalitat. Les Inflexions<\/em> de Josep Iborra responen perfectament a aquest perfil, i potser el t\u00edtol del volum ja en suggereix una primera lectura: de les modulacions del discurs, de la variabilitat dels interessos culturals i vitals, dels girs d\u2019aquell pensament en acci\u00f3. Els textos que s\u2019hi reuneixen tamb\u00e9 s\u00f3n diversos en extensi\u00f3, des de l\u2019aforisme rotund fins a la reflexi\u00f3 m\u00e9s pausada. I s\u2019hi mostren sota una aparen\u00e7a d\u2019espontane\u00eftat, d\u2019anotacions pensades per al consum personal i intransferible, fetes sobre la marxa i sense cap pla preestablert. Fragmentaris, en definitiva, i motivats per causes i per objectius ben diversos, com diversos en s\u00f3n els temes. Com els fragments d\u2019un dietari, clar; nom\u00e9s que en les p\u00e0gines d\u2019Inflexions<\/em> no apareix ni una sola refer\u00e8ncia temporal, per m\u00e9s que puguem suposar que aquest n\u2019\u00e9s l\u2019origen.<\/p>\n

S\u00f3n nombrosos els temes objecte de la curiositat d\u2019Iborra: art\u00edstics, morals, pol\u00edtics… Hi destaca, per exemple, la m\u00fasica, un terreny en qu\u00e8 l\u2019autor demostra sentir-se ben c\u00f2mode. No \u00e9s dif\u00edcil endevinar una passi\u00f3 al darrere dels molts comentaris que hi dedica; passi\u00f3 i coneixement \u2013si m\u00e9s no com a mel\u00f2man\u2013 a m\u00e9s d\u2019una o\u00efda aguda per tal de captar el mat\u00eds m\u00e9s subtil. La religi\u00f3, m\u00e9s en concret la cat\u00f2lica, i la lectura de la B\u00edblia des d\u2019una posici\u00f3 cr\u00edtica s\u00f3n tamb\u00e9 uns altres dels temes recurrents de l\u2019obra. I, evidentment, la vida mateixa; els temes eterns de la gran literatura universal de totes les \u00e8poques: el pas del temps, la mort, l\u2019home, el somni, la Veritat i la Mentida, el B\u00e9 i el Mal… Fet i fet, Iborra escriu l\u2019experi\u00e8ncia, i la converteix en literatura: ja siga aquesta una experi\u00e8ncia real, vital, ja siga una experi\u00e8ncia relacionada amb la literatura i, en general, amb l\u2019art.<\/p>\n

De vegades, sota una aparen\u00e7a provocadora, que amaga una visi\u00f3 molt intel\u00b7ligent del g\u00e8nere hum\u00e0 i de les seues contradiccions i mis\u00e8ries: \u201cLa Mort i la Merda. Passem la vida estirant la cadena del wc per tal d\u2019espentar-les i enfonsar-les cap a les clavegueres de la insignifican\u00e7a i de l\u2019oblit\u201d. D\u2019altres, sota la forma d\u2019una ironia que traspua un inevitable deix d\u2019amargor, qui sap si adre\u00e7ada a ell mateix; en qualsevol cas, aplicable a molts dels noms il\u00b7lustres de la nostra cultura: \u201cCom aquell que va estudiar brillantment la carrera de piano, per\u00f2 es dedic\u00e0, per guanyar-se la vida, a afinar-los\u201d. Siga com siga, es tracta d\u2019aprehendre els est\u00edmuls externs, reflexionar-hi i produir, a partir d\u2019aquesta mat\u00e8ria primera, nous elements de comprensi\u00f3 de la realitat que ens envolta: \u201ccom un ordinador que processa els est\u00edmuls externs i constitueix per a cada subjecte \u2013personal i social\u2013 la realitat. Aquesta no \u00e9s m\u00e9s que el resultat d\u2019un proc\u00e9s de selecci\u00f3 i de combinaci\u00f3 de les dades enregistrades\u201d.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019home \u2013en totes les seues vessants\u2013 \u00e9s el protagonista d\u2019aquestes Inflexions<\/em>. S\u2019hi pot endevinar una voluntat de reflexi\u00f3 constant sobre un mateix i sobre la relaci\u00f3 amb els altres; una voluntat de viure moralment, sobre la base d\u2019unes normes personals i defugint la moral que li ha estat sobrevinguda. Una pr\u00e0ctica extingida, segons l\u2019autor: \u201cExaminar-se, educar-se un mateix \u00e9s un luxe, de m\u00e9s a m\u00e9s, extemporani i anacr\u00f2nic\u201d. I en aquesta mirada a l\u2019home, la literatura hi t\u00e9 un paper central: des de molts punts de vista, tamb\u00e9 des de la reflexi\u00f3 sobre la lectura i l\u2019escriptura en elles mateixes, com a processos, com a mecanismes circumdants a la cultura al mateix temps que intr\u00ednsecament humans. Al capdavall, d\u2019una obra com Inflexions<\/em>, all\u00f2 que de veritat en queda \u00e9s la imatge d\u2019un lector. D\u2019un gran lector, aix\u00f2 s\u00ed. Com en un calidoscopi, els distints fragments de l\u2019obra van donant forma a la imatge d\u2019un intel\u00b7lectual de mirada l\u00facida i punyent, de comentari \u00e0gil, de reflexi\u00f3 pertinent. Per\u00f2, sobretot, d\u2019un intel\u00b7lectual d\u2019una vasta cultura \u2013esp\u00e8cimen ben esc\u00e0s a casa nostra, per m\u00e9s que l\u2019etiqueta penge amb tanta facilitat de nombroses solapes\u2013 i d\u2019una amplitud de mires realment envejable, atent a les emanacions de la societat i del temps que li han tocat de viure.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Iborra Inflexions Edicions Bromera, Alzira, 2005 L\u2019assaig, el g\u00e8nere del pensament que es presenta no com a producte, com a resultat, sin\u00f3 com a proc\u00e9s i \u2013en conseq\u00fc\u00e8ncia\u2013 en proc\u00e9s. Literatura del jo, literatura d\u2019idees, meditaci\u00f3 cultural i vital. Un artefacte eminentment impressionista i sense pretensi\u00f3 aparent, constru\u00eft sobre el fragment i sobre la… Llegiu m\u00e9s »Notes a peu de p\u00e0gina<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,28,19,127],"class_list":["post-249","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-bromera","tag-catala","tag-josep-iborra"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=249"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/249\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}