{"id":247,"date":"2005-09-23T13:00:03","date_gmt":"2005-09-23T11:00:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=247"},"modified":"2008-09-05T20:08:38","modified_gmt":"2008-09-05T18:08:38","slug":"dillatari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/dillatari\/","title":{"rendered":"Quadern de vacances del poeta"},"content":{"rendered":"
Pon\u00e7 Pons
\nDillatari<\/em>
\nQuaderns Crema, Barcelona, 2005<\/div>\n

Un quadern d\u2019estiu, una llibreta de notes estival que comen\u00e7a amb un par\u00e0graf molt indicatiu del que trobar\u00e0 el lector en les p\u00e0gines seg\u00fcents: \u201cSempre he tingut vocaci\u00f3 d\u2019eremita literari. Me\u2019n vaig a Macaret i deix enrere totes les coses postisses i obligat\u00f2ries del m\u00f3n. Me\u2019n duc un munt de llibres, aquest quadern i la ploma. Desaparesc. Vull viure (\u00abViu ocult!\u00bb, deia Epicur) sols en contacte amb el camp, el mar, la literatura i la gent que estim\u201d. Els eixos tem\u00e0tics que recorreran aquest dietari de Pon\u00e7 Pons, com tamb\u00e9 recorren altres obres seues, s\u2019endevinen ja en aquest inici. Aix\u00ed, per exemple, la vocaci\u00f3 d\u2019invisibilitat, de fugir del m\u00f3n de les falses prerrogatives dels literats professionals<\/em>, dels focs d\u2019artifici dels noms repetits fins a la sacietat dins d\u2019una cultura que, si ja \u00e9s prou magra, ens entestem a reduir m\u00e9s i m\u00e9s encara, a limitar-la a quatre noms estel\u00b7lars de dubt\u00f3s inter\u00e9s. La reclusi\u00f3 f\u00edsica, tamb\u00e9, a Macaret, la petita cala de Menorca on transcorren aquestes vacances.<\/p>\n

Per\u00f2 aquell fragment inicial ens suggereix tamb\u00e9 que aquest dietari recollir\u00e0 un viatge literari, la conversa, la dial\u00e8ctica amb les lectures estivals. L\u2019autor ha confessat en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3 que es considera b\u00e0sicament un poeta, per\u00f2 tamb\u00e9 \u2013diu\u2013 t\u00e9 sempre entre mans algun quadern: ara, quan finalment s\u2019ha decidit a publicar aquest que va escriure fa cinc anys, podem assistir en primera fila a aquest treball en proc\u00e9s. Pons hi barreja, de manera indestriable, les reflexions a aquelles lectures i la pr\u00f2pia producci\u00f3 en el moment mateix en qu\u00e8 s\u2019ha produ\u00eft; l\u2019an\u00e8cdota i l\u2019haiku<\/em> que n\u2019ha resultat; el vers immers i lligat a la prosa. Reflexions liter\u00e0ries i, en un sentit m\u00e9s ampli, sobre l\u2019art, est\u00e8tiques, vitals. Autors llegits, autors estimats, identificaci\u00f3 amb alguns noms: Iorgos Seferis i Salvatore Quasimodo, sobretot, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019admiraci\u00f3 per Llull, el reconegut mestratge intel\u00b7lectual de Wittgenstein, les paraules justes \u2013i nom\u00e9s les justes\u2013 de Juan Rulfo, la brevetat carregada d\u2019ironia i de sentits de Tx\u00e8khov; i Pessoa, Borges, Ferrater, Pavese, Montale…<\/p>\n

Al mateix temps, Dillatari<\/em> \u00e9s un dietari en estat pur, tamb\u00e9: que al\u00e7a acta de la vida quotidiana de Pons en un espai \u2013la seua illa\u2013 i en un temps \u2013l\u2019estiu\u2013 ben concrets i delimitats. La filosofia vital que se\u2019n despr\u00e9n \u00e9s la del despullament, la d\u2019aquell que sap qu\u00e8 vol per tal de ser feli\u00e7, i que coneix que justament despullar-se \u00e9s ser feli\u00e7. Despullar-se de vanitats, i tamb\u00e9 de coses materials. La pres\u00e8ncia de la companya \u2013de na Roser\u2013 com un punt d\u2019equilibri imprescindible, com el contrap\u00e9s necessari a la seua desorientaci\u00f3; els fills, all\u00f2 que m\u00e9s l\u2019arrela a la vida; i l\u2019illa, la terra que estima i que veu, amargament, morir en mans estranyes. La pres\u00e8ncia, tamb\u00e9, d\u2019altres passions que hi queden puntualment recollides: el cinema \u2013Rossellini, sobretot\u2013, o l\u2019ensenyament. I, al llarg de tota l\u2019obra, un tema recurrent \u2013una constant en altres textos de Pons (El salobre<\/em>, per exemple): la sistem\u00e0tica i inevitable destrucci\u00f3 de l\u2019illa, i l\u2019escriptura com a resist\u00e8ncia est\u00e8ril a aquesta situaci\u00f3: Jo voldria estar obert, \/ solidari amb el m\u00f3n, \/ a un di\u00e0leg fecund, \/ per\u00f2 amb terra i veu pr\u00f2pies. \/<\/em> […] \/ Escriure \u00e9s resistir, \/ somiar, tenir esperan\u00e7a<\/em>.<\/p>\n

L\u2019home que ha triat volunt\u00e0riament l\u2019a\u00efllament \u2013evidentment, el neologisme que d\u00f3na t\u00edtol a l\u2019obra no \u00e9s gratu\u00eft\u2013 es refereix sovint a la cultura que li nega la pertinen\u00e7a, fent-ne una radiografia bastant aproximada: \u201cNo m\u2019estranya gens que agonitzem entre el m\u00e9s retr\u00f2grad meliquisme i la m\u00e9s cruel antropof\u00e0gia. Som una cultura abjecta, esclava, mesquina… Som un pa\u00eds miserable!\u201d. En definitiva, el personatge que ha creat Pon\u00e7 Pons \u00e9s ell mateix, i \u00e9s tamb\u00e9 aquell que no vol exercir de poeta, ni d\u2019intel\u00b7lectual; ni tan sols de contemporani<\/em>! Silenci i treball, eremitisme literari, enfront de la \u201cbuidor de l\u2019espectacle farisaic que m\u2019ofereix aquest mercat literari de la cultura actual. Es parla de mitjanies, es promociona mediocres, es canonitza arribistes i els grans autors, els aut\u00e8ntics, semblen ignorats\u201d. \u00c9s tamb\u00e9 aquell per a qui TOT \u00e9s literatura, que VIU literatura \u2013escriviure<\/em>, un altre neologisme que s\u2019hi pot llegir\u2013 fins a cert punt de manera malaltissa, que es plany de no ser capa\u00e7 de viure sense versos: Ser prou feli\u00e7 \/ per no necessitar \/ llibres ni versos<\/em>. I que porta aquesta comuni\u00f3 entre literatura i vida fins a les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pon\u00e7 Pons Dillatari Quaderns Crema, Barcelona, 2005 Un quadern d\u2019estiu, una llibreta de notes estival que comen\u00e7a amb un par\u00e0graf molt indicatiu del que trobar\u00e0 el lector en les p\u00e0gines seg\u00fcents: \u201cSempre he tingut vocaci\u00f3 d\u2019eremita literari. Me\u2019n vaig a Macaret i deix enrere totes les coses postisses i obligat\u00f2ries del m\u00f3n. Me\u2019n duc un… Llegiu m\u00e9s »Quadern de vacances del poeta<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,19,10,126,54],"class_list":["post-247","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-catala","tag-poesia","tag-ponc-pons","tag-quaderns-crema"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/247","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=247"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/247\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=247"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}