{"id":243,"date":"2004-02-27T13:00:12","date_gmt":"2004-02-27T11:00:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=243"},"modified":"2026-08-31T18:00:22","modified_gmt":"2026-08-31T16:00:22","slug":"quina-lenta-agonia-ametlers-perduts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/quina-lenta-agonia-ametlers-perduts\/","title":{"rendered":"L\u2019oc\u00e0s d\u2019un univers m\u00edtic"},"content":{"rendered":"\n
\"Coberta<\/figure>\n\n\n\n
Toni Cucarella
\nQuina lenta agonia, la dels ametlers perduts<\/em>
\n3i4, Val\u00e8ncia, 2003<\/div>\n\n\n\n

Els ametlers s\u00f3n uns dels primers arbres a florir, i d\u2019alguna manera, doncs, a anunciar la proximitat d\u2019una estaci\u00f3 saturada de connotacions positives, tamb\u00e9 des del punt de vista de la literatura. Tanmateix, en aquest cas s\u00f3n la imatge d\u2019una decad\u00e8ncia: la de l\u2019humil barri de les Eretes, una \u00fanica filera de cases als afores de la X\u00e0tiva de finals dels seixanta, que mira uns arbres que en s\u00f3n l\u2019\u00fanic paisatge, al mateix temps que els espectadors privilegiats dels darrers dies d\u2019aquest microcosmos i de la gent que l\u2019habita. \u00c9s a dir, que l’agonia a qu\u00e8 al\u00b7ludeix el t\u00edtol no \u00e9s una met\u00e0fora de la literatura que es fa en catal\u00e0 i, en concret, des de terres valencianes. Per\u00f2 si patiu cosa de no dir quan us apropeu a una novel\u00b7la signada per algun novel\u00b7lista valenci\u00e0 actual, o penseu que el fet d’haver estat guardonada no suposa cap garantia de deslliurar-se d’una estona sopor\u00edfera, llegiu sense falta Quina lenta agonia…<\/em>, premi Andr\u00f2mina de narrativa de la passada edici\u00f3 dels Octubre: una obra s\u00f2lida i escrita amb un respecte pel lector poc com\u00fa a casa nostra.<\/p>\n\n\n\n

Diuen les primeres ratlles de la novel\u00b7la que \u201cEvocar no \u00e9s, com afirmen alguns, reviure el passat per rescatar-lo, sin\u00f3 donar-li, finalment, sepultura: descriure\u2019l per darrera vegada abans de colgar-lo sota la pols definitiva…\u201d, introduint aix\u00ed un argument que no \u00e9s, certament, gens original: un viatge al passat, marcadament autobiogr\u00e0fic, per evocar els darrers instants d\u2019un m\u00f3n que anuncia el seu final. Tampoc no li fa, tanmateix, cap falta; perqu\u00e8 la pe\u00e7a fonamental de la novel\u00b7la la trobem en una veu narrativa amb un domini del llenguatge i del tempo<\/em> realment admirable. Un llenguatge que l\u2019autor reconstrueix des del parlar viu \u2013i, per tant, necess\u00e0riament dialectal\u2013 de la zona. Un parlar farcit d\u2019expressions i frases fetes que esdevenen la prova que, efectivament, hi ha alguna cosa m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests ametlers que agonitza, ja que la immensa majoria d\u2019elles, ben vives fins no fa gaire, han desaparegut de la nostra expressi\u00f3. Aix\u00f2, que tampoc no \u00e9s novetat \u2013ho han fet amb m\u00e9s o menys \u00e8xit molts autors, particularment valencians\u2013 representa en la novel\u00b7la de Cucarella un valor afegit: la naturalitat amb qu\u00e8 queda encabit en el discurs general, sense que aquest es ressenta de l\u2019acumulaci\u00f3 artificial en qu\u00e8 han caigut molts abans.<\/p>\n\n\n\n

El tempo<\/em> narratiu, de la seua banda, sembla encomanat de la lentitud a qu\u00e8 al\u00b7ludeix el t\u00edtol. Una lentitud que no \u00e9s, en cap cas, inconvenient per al desenvolupament \u00e0gil de la hist\u00f2ria, sin\u00f3 que es percep m\u00e9s aviat com un ingredient indispensable del plaer del lector, un delit dosificat en petites quantitats, per\u00f2 constant. L\u2019autor ha optat per un recurs conegut, per\u00f2 una vegada m\u00e9s usat amb efic\u00e0cia: dividir la novel\u00b7la en cap\u00edtols molt breus \u2013dif\u00edcilment en trobarem cap m\u00e9s enll\u00e0 de les quatre p\u00e0gines\u2013 titulats d\u2019acord amb tres s\u00e8ries: \u201cEls morts i els vius\u201d, la m\u00e9s nombrosa, narrada en primera persona; \u201cQuina lenta agonia…\u201d, amb un narrador m\u00e9s extern que reconstrueix les biografies d\u2019alguns dels personatges que hi apareixen; i \u201cL\u2019ahuixador de mosques\u201d, la m\u00e9s breu, en qu\u00e8 predominen les reflexions en veu alta d\u2019un personatge dedicat a aquesta curiosa ocupaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, alternant aquestes tres s\u00e8ries, l\u2019autor va bastint un retaule a partir d\u2019un impagable grup de personatges de carn i os: personatges vius i ben vius, personatges morts que dialoguen amb els vius, o que retornen a la vida despr\u00e9s de molts anys morts; amb un passat digne de ser novel\u00b7lat i amb un futur tan incert com ho \u00e9s el de tot l\u2019univers a qu\u00e8 pertanyen, tocats, la major part d\u2019ells, de l\u2019ombra dels perdedors. Personatges com el de D\u00falia, la tavernera feliniana que es deixa magrejar el mamellam per la clientela per tal de fer enrabiar el germ\u00e0, en una mena d\u2019adulteri fraternal, i que marca els coits furtius amb un senyal als diferents llocs de la casa on va alternant la trobada amb els amants. Com el de Pixera<\/em>, portador d\u2019aquest malnom per la capacitat de fer remoure aquests fluids retinguts en l\u2019organisme dels animals de c\u00e0rrega. Com Joe Dinamita<\/em>, aspirant a boxejador de fama mundial i convertit per la necessitat en un pinxo de baixa estofa. Unes biografies, unes hist\u00f2ries, que tenen aquell aconseguit color popular de les narracions de la millor literatura universal, i que tamb\u00e9 en tenen tota la mala llet: les febleses de la carn i de l\u2019\u00e0nima humana posades al descobert, retratades magistralment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Toni Cucarella Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 3i4, Val\u00e8ncia, 2003 Els ametlers s\u00f3n uns dels primers arbres a florir, i d\u2019alguna manera, doncs, a anunciar la proximitat d\u2019una estaci\u00f3 saturada de connotacions positives, tamb\u00e9 des del punt de vista de la literatura. Tanmateix, en aquest cas s\u00f3n la imatge d\u2019una decad\u00e8ncia: la de… Llegiu m\u00e9s »L\u2019oc\u00e0s d\u2019un univers m\u00edtic<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8176,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[77,19,27,125],"class_list":["post-243","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-3i4","tag-catala","tag-novel-la","tag-toni-cucarella"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=243"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8178,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243\/revisions\/8178"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8176"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}