{"id":238,"date":"2005-10-21T12:00:23","date_gmt":"2005-10-21T10:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=238"},"modified":"2008-09-04T18:09:52","modified_gmt":"2008-09-04T16:09:52","slug":"doctor-pasavento","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/doctor-pasavento\/","title":{"rendered":"El factor Walser i el desig d\u2019anonimat"},"content":{"rendered":"
Enrique Vila-Matas
\nDoctor Pasavento<\/em>
\nEditorial Anagrama, Barcelona, 2005<\/div>\n

Un escriptor consagrat que vol desapar\u00e9ixer, difuminar-se en el no-res de l\u2019anonimat primer, quan escrivia sense pressions ni vanitats, sense les obligacions de la fama ni els obstacles que aix\u00f2 comporta al propi fet de l\u2019escriptura. Aquest desig, i la narraci\u00f3 del proc\u00e9s en qu\u00e8 l\u2019autor intenta la seua invisibilitat, s\u00f3n els eixos de Doctor Pasavento<\/em>, la darrera pe\u00e7a de l\u2019obra en constant construcci\u00f3 de Vila-Matas. El t\u00edtol \u00e9s, tamb\u00e9, el nom del psiquiatra que inventa el narrador per tal d\u2019adoptar-ne la identitat en el viatge cap a la dissoluci\u00f3 de la pr\u00f2pia. Un viatge que va \u00edntimament lligat a la figura d\u2019un altre autor, el su\u00eds Robert Walser, que va passar els \u00faltims vint anys de vida desaparegut<\/em> al psiqui\u00e0tric d\u2019Herisau; i que, en l\u2019afany de ser invisible, escrivia a llapis \u2013per comprimir m\u00e9s les lletres\u2013 aut\u00e8ntiques miniatures textuals en bocins de paper que Pasavento prova d\u2019imitar, com tantes altres coses que v\u00e9nen de Walser, esdevingut aix\u00ed un model, un heroi moral<\/em>.<\/p>\n

Narrada en primera persona, amb un estil proper al d\u2019un dietari, l\u2019obra difumina els l\u00edmits entre realitat i ficci\u00f3, entre vida i literatura; dit d\u2019una altra manera, fa literatura de la vida i vida de la literatura. Autoficci\u00f3, l\u2019han anomenat alguns; una ficci\u00f3 que pren com a referent principal el jo<\/em> i que, en el cas de l\u2019autor catal\u00e0, esborra tamb\u00e9 les barreres entre g\u00e8neres per llan\u00e7ar-se a una aventura purament liter\u00e0ria, estrictament liter\u00e0ria. \u00c9s aix\u00ed com els personatges tornen a nodrir-se, de manera indestriable, d\u2019un i d\u2019altre \u00e0mbit. I entre els reals, novament, una llarga llista d\u2019autors on figuren, per raons \u00f2bvies, Salinger o Bau\u00e7\u00e0, juntament amb altres com Kafka, Gide, Lobo Antunes, Sebald o Montaigne.<\/p>\n

El narrador, que reflexiona sobre la dificultat de construir la personalitat sense interfer\u00e8ncies, veu la pres\u00e8ncia dels altres com un agent deformador, que converteix el nostre jo<\/em> en un personatge que aquells han creat. En aquest context, la bogeria es fa present en la frontera on conflueixen identitat, escriptura i anonimat: neurosi, recurr\u00e8ncia paranoica de situacions que el narrador interpreta en clau de conjunt, una teoria conspirat\u00f2ria que t\u00e9 el centre a la rue Vaneau<\/em> de Par\u00eds. Per\u00f2 Vila-Matas juga al joc de la construcci\u00f3 i de la deconstrucci\u00f3 alhora, com si ironitz\u00e9s amb ell mateix parodiant un desig contradictori: la necessitat de desapar\u00e9ixer, per\u00f2 la immensa por a comprovar que ning\u00fa no nota el buit, que ning\u00fa no el troba a faltar. La clau, en boca del narrador: \u201csospecho que parad\u00f3jicamente toda esa pasi\u00f3n por desaparecer, todas esas tentativas, llam\u00e9moslas suicidas, son a su vez intentos de afirmaci\u00f3n de mi yo\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enrique Vila-Matas Doctor Pasavento Editorial Anagrama, Barcelona, 2005 Un escriptor consagrat que vol desapar\u00e9ixer, difuminar-se en el no-res de l\u2019anonimat primer, quan escrivia sense pressions ni vanitats, sense les obligacions de la fama ni els obstacles que aix\u00f2 comporta al propi fet de l\u2019escriptura. Aquest desig, i la narraci\u00f3 del proc\u00e9s en qu\u00e8 l\u2019autor intenta… Llegiu m\u00e9s »El factor Walser i el desig d\u2019anonimat<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[12,99,123,27],"class_list":["post-238","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-anagrama","tag-castella","tag-enrique-vila-matas","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/238","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=238"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/238\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=238"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}