{"id":236,"date":"2005-10-24T12:00:05","date_gmt":"2005-10-24T10:00:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=236"},"modified":"2026-08-28T12:41:50","modified_gmt":"2026-08-28T10:41:50","slug":"la-mel-i-la-fel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/la-mel-i-la-fel\/","title":{"rendered":"Quan la novel\u00b7la \u00e9s nom\u00e9s el pretext"},"content":{"rendered":"\n
\"Coberta<\/figure>\n\n\n\n
Carme Miquel
\nLa mel i la fel<\/em>
\nT\u00e0ndem Edicions, Val\u00e8ncia, 2005<\/div>\n\n\n\n

La voluntat d\u2019al\u00e7ar acta, de deixar const\u00e0ncia d\u2019un m\u00f3n que s\u2019acaba, d\u2019un imaginari \u2013en el millor dels casos\u2013 en avan\u00e7at proc\u00e9s d\u2019oblit. Aquest sembla ser l\u2019objectiu principal de La mel i la fel<\/em>, la darrera novel\u00b7la de Carme Miquel. En concret, d\u2019un univers situat a la comarca de la Marina, als voltants del Montg\u00f3, entre finals del segle XIX i principis del XX. En aquest sentit, es poden sentir, entre algunes de les hist\u00f2ries que s\u2019hi narren, els ecos de rondalles i de contes populars que haurien estat, aix\u00ed, integrats a la novel\u00b7la; un fet que la marca decisivament, en introduir-hi l\u2019element m\u00e0gic i superstici\u00f3s. Al mateix temps, el llenguatge que hi trobem \u00e9s fortament dialectal, volgudament dialectal, l\u2019\u00fanica manera potser de fer parlar aquests personatges que pretenen estar arrelats a un espai i a una \u00e8poca molt determinats; encara que potser el vocabulari que s\u2019hi empra \u00e9s un tant limitat, i acaba per resultar repetitiu \u2013algunes expressions i frases fetes reapareixen amb una assidu\u00eftat excessiva.<\/p>\n\n\n\n

En general, hi ha un protagonisme evident dels personatges femenins per sobre dels masculins, mostrat de manera expl\u00edcita, que seguiria aquella tesi compensat\u00f2ria que ve a dir que s\u00f3n les dones les que veritablement mouen els fils en l\u2019ombra mentre fan creure el contrari als homes. Sobretot, de dos dones, mare i filla: Maria la Moteta i Gr\u00e0cia la Llet; a partir d\u2019aquest eix van succeint-se les hist\u00f2ries de personatges rurals, rics o pobres; les intrigues per q\u00fcestions econ\u00f2miques, pol\u00edtiques, religioses; les dels cacics i les d\u2019aquells que s\u2019hi oposen; la malaltia i la mort; els amors i els desamors, etc. En aquest context, el Montg\u00f3 esdev\u00e9 una segona veu narradora de la hist\u00f2ria, que parla en 1a persona, tant adre\u00e7ant-se al vosaltres<\/em> dels habitants dels pobles del voltant o al tu<\/em> d\u2019algun personatge en concret, com adre\u00e7ant-se directament als lectors; com el cec que va introduint cada nou quadre de l\u2019auca. I, com aquell, tamb\u00e9 deixant indicis que denoten que \u00e9s coneixedor de la hist\u00f2ria, tant de la passada com de la futura. A la vegada, les seues intervencions s\u00f3n un intent d\u2019introduir un contrapunt l\u00edric a la narraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l\u2019an\u00e8cdota m\u00ednima, de vegades insubstancial, en massa ocasions previsible, subordinada a la que sembla la preocupaci\u00f3 principal de l\u2019autora \u2013un treball de recuperaci\u00f3; arqueol\u00f2gic, fins i tot\u2013 fa de la novel\u00b7la un quadre de costums sense m\u00e9s transcend\u00e8ncia des del punt de vista de la ficci\u00f3 que l\u2019hauria de sustentar, supeditada en tot moment a aquesta finalitat. Externament, pot semblar a altres obres que han provat de fer aquest exercici de reconstrucci\u00f3 o de fixaci\u00f3; entre les m\u00e9s recents, potser la novel\u00b7la de Cucarella<\/a> Quina lenta agonia, la dels ametllers perduts<\/em><\/a>; la difer\u00e8ncia rau en la naturalitat en qu\u00e8 quedaven encabits aquests elements en una narraci\u00f3 que no deixava mai de ser la protagonista, l\u2019eix de l\u2019obra, fugint, doncs, d\u2019una acumulaci\u00f3 que acaba per esdevenir, en l\u2019obra de Miquel, artificiosa. A aix\u00f2, cal afegir un plantejament decididament maniqueu, a partir d\u2019uns personatges que sacrifiquen una identitat individual en pro d\u2019aquella que representa al grup al qual pertanyen: o b\u00e9 als pobres, que s\u00f3n \u2013indefectiblement\u2013 els bons; o b\u00e9 als rics, que s\u00f3n els dolents. I l\u2019\u00fanic cas en qu\u00e8 es trenca aquesta norma \u2013Pere, el metge\u2013 \u00e9s nom\u00e9s aparen\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Potser, un dels exemples d\u2019un m\u00f3n de ficci\u00f3 que no ha estat arrodonit el trobem en el tractament que es d\u00f3na a la gran quantitat d\u2019indicis m\u00e0gics al llarg de la novel\u00b7la. De primer, amb una explicaci\u00f3 l\u00f2gica que sovint fa expl\u00edcita la veu narradora \u2013com \u00e9s el cas d\u2019un personatge que, segons la gent del poble, ha viscut diversos segles\u2013; despr\u00e9s, m\u00e9s difuminat, potser fruit d\u2019una casualitat que els personatges interpreten des d\u2019un punt de vista m\u00e0gic o div\u00ed \u2013com el cas del colom que bateja<\/em> a Gr\u00e0cia\u2013; per\u00f2, finalment, decantat a explotar decididament la tesi de la m\u00e0gia i del fet sobrenatural. No d\u2019una altra manera es pot explicar un dels moments finals de la novel\u00b7la quan el personatge de Gr\u00e0cia, mare de llet de molts xiquets del poble, realitza una proesa que nom\u00e9s podr\u00e0 prendre\u2019s seriosament el lector que haja assumit que qualsevol cosa \u00e9s factible en aquest univers que no t\u00e9 unes regles coherents.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carme Miquel La mel i la fel T\u00e0ndem Edicions, Val\u00e8ncia, 2005 La voluntat d\u2019al\u00e7ar acta, de deixar const\u00e0ncia d\u2019un m\u00f3n que s\u2019acaba, d\u2019un imaginari \u2013en el millor dels casos\u2013 en avan\u00e7at proc\u00e9s d\u2019oblit. Aquest sembla ser l\u2019objectiu principal de La mel i la fel, la darrera novel\u00b7la de Carme Miquel. En concret, d\u2019un univers situat… Llegiu m\u00e9s »Quan la novel\u00b7la \u00e9s nom\u00e9s el pretext<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8166,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[122,19,27,85],"class_list":["post-236","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-carme-miquel","tag-catala","tag-novel-la","tag-tandem"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=236"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8168,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/236\/revisions\/8168"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8166"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}