{"id":232,"date":"2005-12-02T13:00:29","date_gmt":"2005-12-02T11:00:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=232"},"modified":"2009-11-25T01:20:51","modified_gmt":"2009-11-24T23:20:51","slug":"somriure-atzar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/somriure-atzar\/","title":{"rendered":"La saviesa acumulada"},"content":{"rendered":"
Feliu Formosa
\nEl somriure de l\u2019atzar. Diaris II<\/em>
\nPerif\u00e8ric Edicions, Catarroja, 2005<\/div>\n

Feliu Formosa \u00e9s un d\u2019aquells escriptors estranyament subterranis. Subterranis perqu\u00e8, de vegades, un arriba a dubtar de la seua exist\u00e8ncia, si ha de fer cas de l\u2019escassa atenci\u00f3 que els dedica un panorama literari ocupat per estrelles de cara coneguda per\u00f2 de ploma dubtosa. Subterranis, en molts casos, per voluntat pr\u00f2pia: la de treballar en silenci, dedicats a la literatura i allunyats de les hipocresies i de l\u2019endog\u00e0mia malaltissa de l\u2019star system<\/em> cultural. I estranyament, perqu\u00e8 aquest anonimat sol coincidir amb els autors que veritablement interessen, aquells que van bastint pe\u00e7a a pe\u00e7a el substrat d\u2019una literatura i, per extensi\u00f3, de la cultura a qu\u00e8 aquesta pertany. En el cas de Formosa, a m\u00e9s, amb un perfil que respon al de l\u2019home de lletres complet, que desplega la seua activitat en m\u00faltiples vessants de la cultura: perqu\u00e8 Formosa \u00e9s poeta, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s traductor, dramaturg, director esc\u00e8nic, assagista i, fins i tot, actor. En definitiva, el perfil de l\u2019home de cultura de qui voldries llegir un diari.<\/p>\n

El somriure de l\u2019atzar<\/em> \u00e9s justament aix\u00f2: un diari. En concret, la segona part d\u2019un tot que s\u2019encetava a primers d\u2019any amb la publicaci\u00f3 d\u2019A contratemps<\/em> \u2013encara que l\u2019autor ja havia conreat pr\u00e8viament el g\u00e8nere a finals dels setanta amb El present vulnerable<\/em>. Un recull d\u2019anotacions sense cap m\u00e9s indicaci\u00f3 temporal que la dels anys \u2013de 1999 a 2001\u2013 en qu\u00e8 trobem les diferents inquietuds de Formosa fixades amb una prosa exquisida, atenta tant al detall com a la visi\u00f3 de conjunt, i on destaquen, d\u2019entre totes les cares d\u2019aquesta figura poli\u00e8drica, sobretot les relacionades amb el teatre. Perqu\u00e8 l\u2019home de teatre reapareix, all\u00e0 i ac\u00ed, com el punt de connexi\u00f3 dels seus interessos dins del m\u00f3n de la cultura i de les lletres: les intervencions com a actor i la relaci\u00f3 establerta amb els membres del gremi, la reivindicaci\u00f3 de la fidelitat a la paraula enfront d\u2019una manera de fer sovint contaminada pel mitj\u00e0 televisiu, la direcci\u00f3 esc\u00e8nica, les traduccions de textos teatrals, etc. I, en general, una mirada incisiva sobre el teatre catal\u00e0 que apunta, sovint, directe a la nafra: \u201cPensar que les dotze peces socials d\u2019Ibsen s\u00f3n anteriors a Terra Baixa<\/em> i que el 1896, any en qu\u00e8 es va estrenar el drama de Guimer\u00e0, tamb\u00e9 s\u2019estrenava l\u2019Ub\u00fa rei<\/em>, d\u2019Alfred Jarry!\u201d.<\/p>\n

Encara que aix\u00f2 no \u00e9s exclusiu del g\u00e8nere dram\u00e0tic; tamb\u00e9 quan es refereix a la poesia, per exemple, trobarem dards com aquest: \u201cja sabem que els poetes que coneixen la forma per\u00f2 no tenen res a dir s\u00f3n abundant\u00edssims entre nosaltres\u201d. El poeta que subjau en Formosa es fa present sovint, en una prosa que destil\u00b7la poesia en ella mateixa, per\u00f2 sobretot en algunes de les notes m\u00e9s m\u00ednimes del diari: fragments breus, reflexions que semblen n\u00e0ixer d\u2019un guspireig per\u00f2 enlluernador, inspirad\u00edssim; aut\u00e8ntiques perles precioses, concentrades, que podrien funcionar a la perfecci\u00f3 com a aforismes: \u201cCom buscar de refugiar-me en un indret consolador, si \u00e9s tamb\u00e9 all\u00e0 on he viscut l\u2019inconfessable\u201d. I, amb aquests, l\u2019altre lloc preeminent \u00e9s per a la traducci\u00f3. En s\u00f3n moltes, les anotacions: referides directament a obres concretes en qu\u00e8 treballa, amb exemples tant dels problemes trobats com de les solucions adoptades; a traduccions d\u2019altri<\/em> que ha llegit, o sobre aspectes m\u00e9s generals de l\u2019ofici: \u201cDe vegades, la traducci\u00f3 \u00e9s el mal menor. Per exemple, dels textos de Racine\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 la vida forma part dels materials d\u2019aquest diari. L\u2019autor no oculta les contradiccions inherents al propi fet de viure en unes notes que tenen moments d\u2019una serenor nom\u00e9s comparable al neguit que sembla inspirar-ne d\u2019altres; amb una ansietat sovint associada al sentiment de no estar fent all\u00f2 que de veritat l\u2019interessa; amb una sinceritat que afecta, de vegades, aspectes ben personals. En definitiva, una mirada l\u00facida i sincera, i la bellesa d\u2019una escriptura que, com ell reclama per als llibres que l\u2019interessen, du marca d\u2019autenticitat: \u201cde tots aquests llibres que he hagut de llegir, n\u2019hi ha que respiren veritat i n\u2019hi ha que no. \u00c9s una impressi\u00f3, una sensaci\u00f3 que tinc i que no s\u00e9 expressar millor ni precisar m\u00e9s. I haig de concloure que, evidentment, a mi m\u2019agraden els llibres on percebo veritat, cosa que no t\u00e9 gaire a veure ni amb la qualitat formal ni amb l\u2019adscripci\u00f3 a un o a altre corrent po\u00e8tic\u201d. I en Formosa, sense dubte, es percep veritat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Feliu Formosa El somriure de l\u2019atzar. Diaris II Perif\u00e8ric Edicions, Catarroja, 2005 Feliu Formosa \u00e9s un d\u2019aquells escriptors estranyament subterranis. Subterranis perqu\u00e8, de vegades, un arriba a dubtar de la seua exist\u00e8ncia, si ha de fer cas de l\u2019escassa atenci\u00f3 que els dedica un panorama literari ocupat per estrelles de cara coneguda per\u00f2 de ploma… Llegiu m\u00e9s »La saviesa acumulada<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,19,121,94],"class_list":["post-232","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-catala","tag-feliu-formosa","tag-periferic"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/232","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=232"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/232\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=232"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=232"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=232"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}