{"id":230,"date":"2005-12-02T12:00:49","date_gmt":"2005-12-02T10:00:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=230"},"modified":"2008-08-31T18:04:28","modified_gmt":"2008-08-31T16:04:28","slug":"odi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/odi\/","title":{"rendered":"Consci\u00e8ncia del gran parany vital"},"content":{"rendered":"<div class=\"fitxa\">Josep Ballester<br \/>\n<em>L\u2019odi<\/em><br \/>\nEdicions Bromera, Alzira, 2005<\/div>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">Hi ha un conegut conte de Kafka que mostra un home assegut a la porta de la llei, esperant de ser-hi rebut; per\u00f2 tots i cadascun dels precs que hi fa resulten infructuosos. Al final, i quan despr\u00e9s de molts anys l\u2019home ja sent la immin\u00e8ncia de la mort, el guardi\u00e0 tanca la porta, que havia estat oberta \u00fanicament per a ell i justament amb aquesta finalitat. De la mateixa manera que el personatge kafki\u00e0, el jo po\u00e8tic de <em>L\u2019odi<\/em> parla des de la posici\u00f3 vital d\u2019aquell que ha esdevingut conscient del parany en carn pr\u00f2pia: el temps passa i, al remat, tenim les mans completament buides. I, en aquest context, la saviesa que normalment associem a la maduresa esdev\u00e9 un guany amarg: un guany que implica despertar a la realitat que fins aquell moment s\u2019amagava sota la forma de mil miratges.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">\u00c9s d\u2019aquesta consci\u00e8ncia d\u2019on es genera, justament, l\u2019odi a qu\u00e8 al\u00b7ludeix el t\u00edtol de l\u2019obra: un odi que apunta cap a diferents direccions, per\u00f2 que troba en D\u00e9u \u2013el gran mentider\u2013 la personificaci\u00f3 d\u2019aquest sentiment i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el receptor d\u2019aquell odi. Ara i ad\u00e9s, el jo po\u00e8tic mostra la sorpresa indignada de descobrir \u2013massa tard\u2013 que res no era all\u00f2 que semblava, all\u00f2 que ens havien dit; ni tan sols nosaltres mateixos. Que la mort \u00e9s, al capdavall, la veritable ess\u00e8ncia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0; mentre que la vida \u00e9s nom\u00e9s una an\u00e8cdota secund\u00e0ria: <em>un ex\u00e8rcit de cad\u00e0vers ajornats <\/em>[&#8230;] <em>el somni, l\u2019oc\u00e0s d\u2019all\u00f2 que realment som. Els morts naixen, no moren<\/em>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">Amb aquests pressup\u00f2sits, Ballester ha confegit una obra major, una obra de plena maduresa tant liter\u00e0ria com vital. I aix\u00f2 es veu en el tema que hi aborda, per\u00f2 es pot copsar tamb\u00e9 en la llibertat que demostra a l\u2019hora d\u2019encarar-ne tant el to com la forma. O les formes, haur\u00edem de dir, perqu\u00e8 n\u2019hi trobarem una gran varietat: des de poemes narratius, extensos, alguns en prosa, fins a d\u2019altres de m\u00e9s breus, propers a l\u2019aforisme, haikus&#8230; Materials \u2013alguns d\u2019ells, si m\u00e9s no\u2013 que semblen venir de lluny; de vegades, fins i tot, que recorden anotacions de dietari. Aix\u00ed mateix, la plena assumpci\u00f3 del joc literari queda ben palesa en una abundant intertextualitat: des d\u2019un salm b\u00edblic fins a una pel\u00b7l\u00edcula de Houston, passant per Pessoa, Nabokov, Tabucchi&#8230; Refer\u00e8ncies m\u00e9s o menys expl\u00edcites que l\u2019autor assimila i incorpora al propi discurs. Un discurs, en definitiva, intens i desolat; contundent i amarg; i tan esc\u00e8ptic com els versos fusterians amb qu\u00e8 es clou: <em>Qu\u00e8 ets, al capdavall? Aix\u00f2: \/ un pet dels d\u00e9us<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Josep Ballester L\u2019odi Edicions Bromera, Alzira, 2005 Hi ha un conegut conte de Kafka que mostra un home assegut a la porta de la llei, esperant de ser-hi rebut; per\u00f2 tots i cadascun dels precs que hi fa resulten infructuosos. Al final, i quan despr\u00e9s de molts anys l\u2019home ja sent la immin\u00e8ncia de la&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/odi\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Consci\u00e8ncia del gran parany vital<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[28,19,120,10],"class_list":["post-230","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-bromera","tag-catala","tag-josep-ballester","tag-poesia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/230","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=230"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/230\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=230"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=230"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}