{"id":227,"date":"2005-12-30T13:00:11","date_gmt":"2005-12-30T11:00:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=227"},"modified":"2008-08-31T17:57:48","modified_gmt":"2008-08-31T15:57:48","slug":"les-intermitencies-de-la-mort","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/les-intermitencies-de-la-mort\/","title":{"rendered":"Eros i T\u00e0natos"},"content":{"rendered":"
Jos\u00e9 Saramago
\nLes intermit\u00e8ncies de la mort<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Xavier P\u00e0mies
\nEdicions 62, Barcelona, 2005<\/div>\n

\u00c9s l\u00edcit pensar que, probablement, Saramago ja fa algun temps que ha ofert les seues obres m\u00e9s importants; o que, potser, el premi Nobel no li ha anat del tot b\u00e9 a la seua capacitat de creaci\u00f3. Amb tot, el portugu\u00e9s continua lliurant els darrers anys \u2013i amb bastant regularitat\u2013 novel\u00b7les d\u2019una qualitat indubtablement superior a la mitjana, i sense deixar de ser fidel a dos pilars b\u00e0sics de la seua extensa obra liter\u00e0ria: el comprom\u00eds i el q\u00fcestionament de tot all\u00f2 que fa la m\u00e9s m\u00ednima ferum de sagrat \u2013una ferum, dit siga de passada, molt similar a la de ranci. En aquesta darrera \u00e9s la mort, el gran tab\u00fa de la societat occidental, el blanc de la seua mirada desinfectant. Ens hi tornem a trobar amb el fil conductor que ja ha esdevingut constant de l\u2019\u00faltima etapa de l\u2019obra narrativa de Saramago, la m\u00e9s popular segurament encara que no la m\u00e9s interessant: l\u2019\u00fas de l\u2019al\u00b7legoria, i la introducci\u00f3 d\u2019un element pertorbador en una situaci\u00f3 aparentment intocable. Qu\u00e8 passa en un pa\u00eds on tots comencen a quedar cecs? Qu\u00e8 passa quan una majoria dels ciutadans decideix de votar en blanc? I, com \u00e9s el cas d\u2019aquesta darrera novel\u00b7la, qu\u00e8 passa en un pa\u00eds on la mort deixa de matar?. El problema no \u00e9s, efectivament, gens simple: \u201cPerqu\u00e8 si els \u00e9ssers humans no es morissin acabaria estant perm\u00e8s tot\u201d; capgirament d\u2019una coneguda sent\u00e8ncia que en d\u00f3na una pista bastant aproximada.<\/p>\n

La novel\u00b7la t\u00e9 dues parts clarament diferenciades: de fet, ho estan d\u2019una manera tan evident que m\u00e9s aviat semblen dues narracions breus que s\u2019haguessen ajuntat per construir l\u2019obra. La primera, parteix de la idea d\u2019un pa\u00eds en qu\u00e8 la mort, de la nit al mat\u00ed, deixa d\u2019actuar. \u00c9s la que m\u00e9s s\u2019acosta a la construcci\u00f3 al\u00b7leg\u00f2rica a qu\u00e8 ens hem referit; com una faula en qu\u00e8 no hi ha cap personatge destacat, sin\u00f3 que \u00e9s la col\u00b7lectivitat la que pateix d\u2019aquesta aparentment envejable immortalitat. I diguem que nom\u00e9s aparentment, perqu\u00e8 l\u2019abs\u00e8ncia de la mort provoca una acumulaci\u00f3 exponencial de problemes i de contradiccions. Sense la mort, els republicans intensifiquen la seua reivindicaci\u00f3, en tenen m\u00e9s motius \u2013un rei perpetuant-se eternament\u2013; ni la religi\u00f3 t\u00e9 res a oferir ni la filosofia ra\u00f3 d\u2019existir; els economistes alerten del perill d\u2019un augment imparable de pensionistes; els hospitals no tenen espai per a aquells que queden en l\u2019imp\u00e0s d\u2019una mort imminent que no arriba mai; les funer\u00e0ries veuen perillar el seu negoci, etc. I la m\u00e0phia<\/em> se n\u2019aprofita, ocupant-se d\u2019un tr\u00e0fic de moribunds fins a l\u2019altre costat de la frontera on, tan aviat com s\u2019hi arriba, aquells moren. En definitiva, com diu un dels personatges de la novel\u00b7la: sense la mort no es pot viure.<\/p>\n

La segona, en canvi, comen\u00e7a en el moment que la mort decideix de tornar a actuar, per\u00f2 introduint una novetat en els seus m\u00e8todes: un av\u00eds, en forma d\u2019una carta de color violeta, perqu\u00e8 l\u2019elegit tinga consci\u00e8ncia amb uns dies d\u2019antelaci\u00f3 que li ha arribat l\u2019hora. En aquest cas, la personificaci\u00f3 de la mort, d\u2019acord amb els t\u00f2pics m\u00e9s arrelats al respecte, la fan esdevenir el personatge principal de la narraci\u00f3, juntament amb la figura d\u2019un violoncel\u00b7lista, la propera v\u00edctima amb qui, tanmateix, no pot acomplir la seua funci\u00f3. \u00c9s, sense dubte, la part m\u00e9s interessant de Les intermit\u00e8ncies de la mort<\/em>. Ho \u00e9s, perqu\u00e8 la primera acaba per donar la sensaci\u00f3 d\u2019una idea brillant, suggeridora, original fins i tot, que tanmateix s\u2019ha estirat m\u00e9s del compte. Per\u00f2 ho \u00e9s, sobretot, perqu\u00e8 \u00e9s ac\u00ed on l\u2019autor portugu\u00e9s \u2013deixant de costat l\u2019encotillament de la idea inicial\u2013 posa en joc tot el potencial d\u2019una prosa aparentment poc liter\u00e0ria, \u00e0rida en ocasions, per\u00f2 funcional i efectiva com la de pocs novel\u00b7listes contemporanis.<\/p>\n

En definitiva, si no la millor, Les intermit\u00e8ncies de la mort<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la que porta inequ\u00edvocament la marca Saramago, que torna a incidir, des de postulats molt influ\u00efts per l\u2019existencialisme, en l\u2019home i en la posici\u00f3 que aquest ocupa dins de l\u2019entramat social. Un entramat que l\u2019autor portugu\u00e9s mostra com un castell de naips, d\u2019una estructura aparent i espectacular, per\u00f2 d\u2019una fragilitat que un m\u00ednim gest pot fer venir-se avall. I hi torna a fer trontollar el tab\u00fa: en aquesta ocasi\u00f3, el d\u2019una mort que finalment redimeix, i ho fa mitjan\u00e7ant l\u2019amor. Eros i T\u00e0natos, com sempre, es tornen a tocar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jos\u00e9 Saramago Les intermit\u00e8ncies de la mort Traducci\u00f3 de Xavier P\u00e0mies Edicions 62, Barcelona, 2005 \u00c9s l\u00edcit pensar que, probablement, Saramago ja fa algun temps que ha ofert les seues obres m\u00e9s importants; o que, potser, el premi Nobel no li ha anat del tot b\u00e9 a la seua capacitat de creaci\u00f3. Amb tot, el… Llegiu m\u00e9s »Eros i T\u00e0natos<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[46,119,27,6],"class_list":["post-227","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-edicions-62","tag-jose-saramago","tag-novel-la","tag-portugues"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/227","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=227"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/227\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=227"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=227"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=227"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}