![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/gisbert_lluitadors.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Sembla com si s\u2019hagu\u00e9s donat la veu d\u2019alarma definitiva, o com si una determinada consci\u00e8ncia hagu\u00e9s arrelat ja de manera general entre nosaltres; potser subtilment i sense grans escarafalls, per\u00f2 no per aix\u00f2 menys clara. La conseq\u00fc\u00e8ncia seria aquesta quasi obsessi\u00f3 per al\u00e7ar acta, per deixar testimoni i mem\u00f2ria escrita, que mostra de manera evident una bona part de les publicacions valencianes en catal\u00e0 m\u00e9s recents: obres que insinuen de manera poc dissimulada una certa presa a fixar \u2013negre sobre blanc\u2013 una s\u00e8rie de paisatges \u2013culturals, humans, ling\u00fc\u00edstics, geogr\u00e0fics\u2013 en proc\u00e9s d\u2019enderrocament o de descomposici\u00f3. I no nom\u00e9s existeix la possibilitat que el tema, com a mat\u00e8ria primera de la literatura, comence a donar mostres d\u2019exhauriment: en molts dels casos, aquesta voluntat testimonial es fa a costa de la literatura, sacrificant-la. Aquest \u00e9s el cas de la novel\u00b7la de Francesc Gisbert pel que fa a la primera part: aquella que fa refer\u00e8ncia a un tema d\u2019una recurr\u00e8ncia ja excessiva. No ho \u00e9s tant pel que fa a la segona, perqu\u00e8 l\u2019autor fa servir aquella mat\u00e8ria primera per tal d\u2019enllestir una ficci\u00f3 en qu\u00e8 la literatura vol ser-ne la prioritat.<\/p>\n
Amb vint-i-nou anys, Gisbert \u00e9s un dels autors valencians m\u00e9s prol\u00edfics, i tot un especialista en l\u2019obtenci\u00f3 de premis \u2013el darrer d\u2019ells que es publica, en el moment d\u2019escriure aquestes ratlles si m\u00e9s no, \u00e9s Val\u00e8ncia a cara o creu<\/em>, Premi de Narrativa Curta \u201c25 d\u2019abril\u201d Vila de Benissa; i, de fet, Els lluitadors<\/em> tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s el resultat d\u2019un: l\u2019Enric Valor de novel\u00b7la que atorga la Diputaci\u00f3 d\u2019Alacant. L\u2019autor hi torna a demostrar que la seua \u00e9s l\u2019escriptura d\u2019alg\u00fa que en coneix i en domina els recursos; la d\u2019alg\u00fa que els empra amb aparent facilitat per bastir una hist\u00f2ria coherent i polida, que acompleix amb els preceptes d\u2019una novel\u00b7la digna, d\u2019una bona narraci\u00f3 de ficci\u00f3. I, tanmateix, el lector no deixar\u00e0 potser de tenir la sensaci\u00f3 que tot all\u00f2 que t\u00e9 entre mans est\u00e0 mancat de vida, d\u2019una certa desimboltura, d\u2019un poc m\u00e9s de risc. Una sensaci\u00f3, en definitiva, que el retorna a un punt que ja coneix: al d\u2019all\u00f2 que, malgrat que correcte, no li aporta res de nou.<\/p>\n De les dues cites amb qu\u00e8 s\u2019obri la novel\u00b7la, n\u2019hi ha una, d\u2019Ovidi Montllor, ben significativa: \u201cPoble d\u2019hist\u00f2ria d\u2019homes \/ que han volgut llibertat; poble tossut i obert, \/ carrasc\u00f3s, clivellat (…) \/ Un poble que l\u2019ofeguen \/ i que no mataran: \/ el meu poble Alcoi\u201d. I \u00e9s que aquells lluitadors<\/em> a qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia el t\u00edtol tenen molt a veure amb aquests homes d\u2019Ovidi, amb aquest poble que ofeguen i que no mataran<\/em>. Amb Alcoi i els alcoians, en definitiva, que esdevenen els protagonistes d\u2019aquesta hist\u00f2ria col\u00b7lectiva ambientada en un per\u00edode temporal que abra\u00e7a des dels anys immediatament anteriors a la Guerra d\u2019Espanya fins al final de la II Guerra Mundial. Un per\u00edode que l\u2019autor estructura en dues parts: una, que t\u00e9 com a escenari \u00fanic Alcoi i que \u00e9s aquella que respon de manera m\u00e9s fidel a un intent de fixaci\u00f3 d\u2019un imaginari col\u00b7lectiu que l\u2019autor vol reconstruir tal com era: les f\u00e0briques i la important activitat industrial; les primeres grans fortunes que se\u2019n deriven i tamb\u00e9, en conseq\u00fc\u00e8ncia, les acusades difer\u00e8ncies socials; l\u2019efervesc\u00e8ncia d\u2019idees, els primers intents revolucionaris, la sociologia quotidiana. El punt d\u2019inflexi\u00f3, el tall profund que marca la divisi\u00f3 entre les dues parts, el trobem en el 1936; i, a partir d\u2019aquest moment, la guerra esdevindr\u00e0 protagonista privilegiada i la major part dels escenaris canviaran per tal de mostrar el camp de batalla, els hospitals al front, l\u2019exili a Fran\u00e7a o l\u2019estada als camps de concentraci\u00f3 nazis.<\/p>\n Tractant-se d\u2019una obra de les caracter\u00edstiques esmentades, la documentaci\u00f3 pr\u00e8via n\u2019esdev\u00e9 una pe\u00e7a clau. Gisbert no nom\u00e9s n\u2019ha fet un bon treball, sin\u00f3 que a m\u00e9s l\u2019ha sabut integrar de manera impl\u00edcita en la ficci\u00f3, sense que aquesta deixe mai de ser-ho. Potser se li pot retreure l\u2019acumulaci\u00f3 de protagonisme en mans dels alcoians: com si tot all\u00f2 que va oc\u00f3rrer en els anys que s\u2019hi refereixen n\u2019hagu\u00e9s tingut com a protagonistes de primera m\u00e0 el mateix grup redu\u00eft. Aix\u00ed, per exemple, la famosa fotografia de Capa que mostra un milici\u00e0 en el moment de ser abatut per una bala seria la d\u2019un milici\u00e0 d\u2019Alcoi; com alcoians s\u00f3n molts dels integrants de la lleva del biber\u00f3<\/em>, dels principals actors de la resist\u00e8ncia francesa a l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya, dels detinguts en camps de concentraci\u00f3 o dels que formaven la divisi\u00f3 Leclerc que va alliberar Par\u00eds.<\/p>\n Aquesta acumulaci\u00f3, que en fa poc cre\u00efbles alguns passatges, ve a ajuntar-se amb l\u2019altre punt feble de l\u2019obra: l\u2019abund\u00e0ncia d\u2019indicis inicials que o b\u00e9 no es desenvolupen o b\u00e9 defrauden. Entre aquests, la pres\u00e8ncia d\u2019un segon pl\u00e0nol narratiu que s\u2019alterna amb el primer i que hauria de servir per connectar la vida de dues dones en dos moments temporals diferents; per connectar, tamb\u00e9, l\u2019emigraci\u00f3 de llavors amb la immigraci\u00f3 d\u2019ara. Una possibilitat, per\u00f2, que va diluint-se a poc a poc, fins a desapar\u00e9ixer per complet. Tamb\u00e9 \u00e9s el cas del personatge t\u00f2pic i un tant rebregat d\u2019un pintor, l\u2019intel\u00b7lectual rebel i incompr\u00e9s de poble que hauria de servir d\u2019influ\u00e8ncia per als joves que l\u2019envolten, per\u00f2 que, al remat, no acaba de quedar clar quin paper juga en la trama ni el perqu\u00e8 de tant de protagonisme inicial desmuntat en forma d\u2019expectatives no consumades. O el de l\u2019habitaci\u00f3 condemnada que hi ha en una part de la casa de la protagonista, i que apunta cap a alguna revelaci\u00f3 cabdal en la narraci\u00f3 que despr\u00e9s no existeix. Elements, en definitiva, que fan que el conjunt es ressenta: un conjunt \u2013insistim\u2013 bastit amb ofici, per\u00f2 sense cap nova aportaci\u00f3 a destacar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Francesc Gisbert Els lluitadors Edicions Bromera, Alzira, 2005 Sembla com si s\u2019hagu\u00e9s donat la veu d\u2019alarma definitiva, o com si una determinada consci\u00e8ncia hagu\u00e9s arrelat ja de manera general entre nosaltres; potser subtilment i sense grans escarafalls, per\u00f2 no per aix\u00f2 menys clara. La conseq\u00fc\u00e8ncia seria aquesta quasi obsessi\u00f3 per al\u00e7ar acta, per deixar testimoni… Llegiu m\u00e9s »Un poble que ofeguen i que no mataran<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":847,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[28,19,116,27],"class_list":["post-223","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-bromera","tag-catala","tag-francesc-gisbert","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/223","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=223"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/223\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/847"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=223"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=223"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=223"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}