![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/sarsanedas_discreta.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Deu anys despr\u00e9s, Una discreta venjan\u00e7a<\/em> suposa el retorn a la narrativa breu de l\u2019autor de Mites<\/em> \u2013un cl\u00e0ssic del g\u00e8nere, amb qu\u00e8 va obtenir el Premi V\u00edctor Catal\u00e0 el 1953. I ho fa amb un recull que posa l\u2019\u00e8mfasi en l\u2019an\u00e8cdota quotidiana, en les situacions m\u00e9s aparentment banals, en les hist\u00f2ries de tothom i de cada dia. I aix\u00f2, amb un estil volgudament despullat; una prosa neta i acurada que sembla haver estat escrita per tal de ser dita en veu alta, amb una evident voluntat est\u00e8tica que ultrapassa les de m\u00e9s estrictament narratives. S\u2019equivocar\u00e0, doncs, qui espere aquell model de conte que, a c\u00f2pia de calcar una vegada i una altra el d\u2019algun dels grans noms del g\u00e8nere en catal\u00e0, ha acabat per crear la impressi\u00f3 que mai no n\u2019hi ha hagut un altre ni mai m\u00e9s en podr\u00e0 haver.<\/p>\n M\u00e9s aviat al contrari: \u201cA\u00e7\u00f2 no \u00e9s cap conte. Es notar\u00e0 que no ho \u00e9s perqu\u00e8 parlar\u00e9 en primera persona, i aquesta primera persona s\u00f3c jo\u201d. S\u00f3n les paraules que enceten la primera narraci\u00f3, \u201cJam session\u201d; i el fet no \u00e9s casual, sin\u00f3 que l\u2019autor hi juga sovint un recurs que atorga a molts dels textos un to de confid\u00e8ncia, de mirada ben personal sobre detalls que, al remat, el lector no pot llegir sense pensar quina \u00e9s la clau que els uneix, no al narrador, sin\u00f3 al propi Sarsanedas. Aix\u00ed, \u00e8poques i espais diversos, i els personatges que hi habiten, formen un conjunt en qu\u00e8 esdev\u00e9 inevitable pensar en el propi autor fent mem\u00f2ria; filtrada i literaturitzada, si es vol, per\u00f2 mem\u00f2ria al cap i a la fi. Una sensaci\u00f3 d\u2019estar escoltant la veu de Sarsanedas, refor\u00e7ada per determinats comentaris dirigits directament al lector; com l\u2019actor que s\u2019encara obertament a la c\u00e0mera.<\/p>\n \u201cEls qui escrivim, els qui tenim la gosadia de publicar o de pretendre publicar all\u00f2 que escrivim, som sempre, oi?, alg\u00fa que pregunta: May I join in<\/em>? Qu\u00e8 m\u2019hi puc afegir? I ho pregunto a Pere Calders, a Salvador Espriu, a Tx\u00e8khov, a Salinger, a Guy de Maupassant, a Kafka…\u201d, llegim en un altre moment de \u201cJam session\u201d. I, efectivament, se\u2019n pot permetre la gosadia gr\u00e0cies \u2013entre altres coses\u2013 a una voluntat d\u2019estil que en Una discreta venjan\u00e7a<\/em> es concreta en una prosa amb una carrega l\u00edrica que despla\u00e7a qualsevol intenci\u00f3 narrativa; i en un to que va de la tendresa a la ironia m\u00e9s subtil o al sarcasme m\u00e9s esmolat. Ingredients, en definitiva, que demostren l\u2019ofici d\u2019un veter\u00e0 del g\u00e8nere; per\u00f2 que, com a contrapartida, tenen el risc de deixar en m\u00e9s d\u2019un lector una certa sensaci\u00f3 de coitus interruptus<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jordi Sarsanedas Una discreta venjan\u00e7a Edicions 62, Barcelona, 2005 Deu anys despr\u00e9s, Una discreta venjan\u00e7a suposa el retorn a la narrativa breu de l\u2019autor de Mites \u2013un cl\u00e0ssic del g\u00e8nere, amb qu\u00e8 va obtenir el Premi V\u00edctor Catal\u00e0 el 1953. I ho fa amb un recull que posa l\u2019\u00e8mfasi en l\u2019an\u00e8cdota quotidiana, en les situacions… Llegiu m\u00e9s »El discret encant de les coses m\u00ednimes<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":841,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,46,111,39],"class_list":["post-214","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-edicions-62","tag-jordi-sarsanedas","tag-narrativa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/214","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=214"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/214\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/841"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=214"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=214"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}