{"id":212,"date":"2006-05-12T13:00:59","date_gmt":"2006-05-12T11:00:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=212"},"modified":"2011-09-27T18:57:47","modified_gmt":"2011-09-27T16:57:47","slug":"perdut-el-paradis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/perdut-el-paradis\/","title":{"rendered":"El llibre dels \u00e0ngels"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/nooteboom_paradis.jpg\" alt=\"Portada\" width=\"77\" height=\"122\" title=\"\"><\/p>\n<div class=\"fitxa\">Cees Nooteboom<br \/>\n<em>Perdut el parad\u00eds<\/em><br \/>\nTraducci\u00f3 de Mariona Gratac\u00f2s<br \/>\nEdicions Bromera, Alzira, 2006<\/div>\n<p><\/p>\n<p style=\"text-indent: 1.25cm;\" align=\"justify\">La tradici\u00f3 est\u00e0 ben establerta; en la literatura, per\u00f2 tamb\u00e9 en la vida. La fugida, el trencament radical, l\u2019a\u00efllament d\u2019aquells que escapen de l\u2019infern o dels que busquen el parad\u00eds \u2013dos moviments similars, per\u00f2 no necess\u00e0riament id\u00e8ntics. Els dos protagonistes de la darrera novel\u00b7la de Cees Nooteboom haurien d\u2019inserir-s\u2019hi, ja que s\u00f3n dos expulsats del parad\u00eds; si m\u00e9s no, dels seus respectius paradisos particulars. Per un costat l\u2019Alma, una jove brasilera que ha estat v\u00edctima d\u2019una violaci\u00f3 a la favela de Parais\u00f3polis, a S\u00e3o Paulo. Per l\u2019altre, l\u2019Erik Zondag, un cr\u00edtic literari holand\u00e9s que est\u00e0 sent xuclat per l\u2019espiral en qu\u00e8 s\u2019ha convertit la seua vida. Un trencament amb la realitat que fins al moment els ha estat quotidiana que \u00e9s, al mateix temps, un intent de retrobar all\u00f2 que han perdut: aix\u00ed, l\u2019Alma busca el parad\u00eds a Austr\u00e0lia, un somni des de la infantesa; l\u2019Erik, de la seua banda, en un sanatori de les muntanyes d\u2019\u00c0ustria. Dues hist\u00f2ries paral\u00b7leles que acaben per tenir, tanmateix, punts de conflu\u00e8ncia; dos, en concret: en els dos pa\u00efsos abans esmentats. I els \u00e0ngels, aquests personatges tan presents en la nostra cultura \u2013i al mateix temps tan oblidats\u2013 en s\u00f3n en part els responsables.<\/p>\n<p style=\"text-indent: 1.25cm;\" align=\"justify\">L\u2019autor ha volgut fer evident des del mateix t\u00edtol de la novel\u00b7la quin n\u2019\u00e9s el punt de refer\u00e8ncia: <em>El parad\u00eds perdut<\/em>, el poema \u00e8pic de John Milton sobre l\u2019expulsi\u00f3 d&#8217;Adam i Eva del parad\u00eds despr\u00e9s del pecat original. Amb aquest referent com a constant, doncs, Nooteboom repr\u00e9n algun dels elements que ja estaven presents en la seua interessant novel\u00b7la anterior, <em>La hist\u00f2ria seg\u00fcent<\/em>. Aix\u00ed, per exemple, el viatge com a met\u00e0fora i m\u00e8tode de la recerca de la pr\u00f2pia individualitat \u2013en aquella eren Lisboa i l\u2019Amazones les destinacions. Tamb\u00e9, l\u2019estructura del nucli central de la novel\u00b7la en dues parts a priori molt diferents, per\u00f2, al remat, complement\u00e0ries; i, en conjunt, el recurs a un cert joc d\u2019espills: d\u2019aquesta manera, la novel\u00b7la s\u2019obri i es tanca amb dos passatges, com una mena de pr\u00f2leg i d\u2019ep\u00edleg, situats en sengles mitjans de transport en ruta, i en els quals un <em>alter ego<\/em> de l\u2019autor observa com una altra passatgera llig el poema de Milton; despr\u00e9s del pr\u00f2leg, i  sim\u00e8tricament abans de l\u2019ep\u00edleg, sengles fragments de l\u2019esmentat poema; i, en el nucli central del volum, la novel\u00b7la pr\u00f2piament dita dividida en les dues parts abans referides.<\/p>\n<p style=\"text-indent: 1.25cm;\" align=\"justify\">Per\u00f2, sobretot, Nooteboom repr\u00e9n en <em>Perdut el parad\u00eds<\/em> un estil ben caracter\u00edstic, bastit sobre una prosa molt l\u00edrica i amb un punt de melangi\u00f3s pessimisme; una prosa m\u00e9s suggeridora que no estrictament narrativa, que conversa amb un lector que ha de ser, aix\u00ed doncs, necess\u00e0riament actiu, disposat a acabar de construir el sentit complet d\u2019all\u00f2 que l\u2019autor nom\u00e9s ha insinuat. \u00c9s d\u2019aquesta manera com trobarem, en l\u2019estada d\u2019Erik Zondag al sanatori d\u2019Alpenhof, un eco evident d\u2019una altra pujada a un altre sanatori: la de Hans Castorp en <em>La muntanya m\u00e0gica<\/em> de Mann. O una refer\u00e8ncia directa a la relaci\u00f3 de l\u2019autor amb la seua creaci\u00f3, en la manera com comen\u00e7a i acaba la novel\u00b7la, quan el narrador es fa expl\u00edcit per tal d\u2019esdevenir, per un instant, personatge que enceta un di\u00e0leg \u2013impossible?\u2013 amb altres personatges de la seua pr\u00f2pia ficci\u00f3; potser una manera de posar punt i final a una estreta i \u00edntima conviv\u00e8ncia de molt de temps. O tamb\u00e9, el retrat n\u00edtid i incisiu que s\u2019hi fa de la relaci\u00f3 entre la cr\u00edtica i la creaci\u00f3 liter\u00e0ria a partir de la figura de Zondag.<\/p>\n<p style=\"text-indent: 1.25cm;\" align=\"justify\">Per\u00f2, en ess\u00e8ncia, <em>Perdut el parad\u00eds<\/em> \u00e9s una nova aproximaci\u00f3 a la condici\u00f3 humana, a la recerca d\u2019un sentit per a l\u2019exist\u00e8ncia; un intent de retrobar el parad\u00eds perdut de dos \u201c<em>persones que v\u00e9nen d\u2019un lloc on ja gaireb\u00e9 res no quadra<\/em>\u201d: al capdavall, qui \u00e9s que no ha buscat en alguna ocasi\u00f3 el parad\u00eds? Al mateix temps, la novel\u00b7la tamb\u00e9 \u00e9s una hist\u00f2ria d\u2019amor; d\u2019un amor <em>fou<\/em>, en certa manera \u2013peculiar, en qualsevol cas\u2013 marcat per la pres\u00e8ncia dels \u00e0ngels i, en concret, d\u2019un \u00e0ngel de sexe femen\u00ed capa\u00e7 de fer perdre el m\u00f3n de vista. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una mirada trista a la impossibilitat de les coses, representada al\u00b7leg\u00f2ricament \u2013entre altres elements\u2013 per la complicada atracci\u00f3 entre un hum\u00e0 i un \u00e0ngel. Representada, aix\u00ed mateix, pel somni impossible que suposa l\u2019Austr\u00e0lia amb qu\u00e8 ha somiat l\u2019Alma des de ben jove, l\u2019Austr\u00e0lia dels abor\u00edgens que ha deixat d\u2019existir. Un somni perdut, un somni esquin\u00e7at.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cees Nooteboom Perdut el parad\u00eds Traducci\u00f3 de Mariona Gratac\u00f2s Edicions Bromera, Alzira, 2006 La tradici\u00f3 est\u00e0 ben establerta; en la literatura, per\u00f2 tamb\u00e9 en la vida. La fugida, el trencament radical, l\u2019a\u00efllament d\u2019aquells que escapen de l\u2019infern o dels que busquen el parad\u00eds \u2013dos moviments similars, per\u00f2 no necess\u00e0riament id\u00e8ntics. Els dos protagonistes de la&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/perdut-el-paradis\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">El llibre dels \u00e0ngels<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":834,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[28,109,110,27],"class_list":["post-212","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-bromera","tag-cees-nooteboom","tag-neerlandes","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=212"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/212\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/834"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}