![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/abello_memoria.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
La nostra primera obligaci\u00f3, en referir-nos a aquests poemes, ha de ser la de consignar un plaer: el de llegir \u2013entre tant de debutant obt\u00fas i tanta joventut octogen\u00e0ria\u2013 aquesta adolescent de vuitanta-vuit anys i de poesia lluminosa. Una veu po\u00e8tica que ens parla de dos moments vitals objectivament negatius, tractats Totes dues parts, doncs, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019ordenaci\u00f3 de poemes que hi ha fet l\u2019autora, mostren una evoluci\u00f3 semblant. En la primera, per exemple: des de la desorientaci\u00f3 que provoca assumir el fet d\u2019haver arribat a un punt despr\u00e9s del qual, potser, no queda m\u00e9s cam\u00ed, i a partir del qual el millor aprenentatge \u00e9s el de \u2013lentament\u2013 comen\u00e7ar a desaprendre\u2019s, fins al desig insubornable de viure i d\u2019exhaurir cada segon, sense tristesa ni recan\u00e7a. No \u00e9s casual, doncs, que aquesta primera part acabe amb el poema \u00abPlaer de viure\u201d, amb Epicur a la ment i a l\u2019\u00e0nim: I, en no esperar \/ ja res d\u2019un m\u00e9s enll\u00e0, \/ no tenir por de la vida \/ ni de la mort<\/em>. La segona part, s\u2019inicia amb una pregunta ben expl\u00edcita: \u00bfQuan falta l\u2019amor \/ qu\u00e8 ens queda, \/ de qu\u00e8 parlarem, \/ on ens duran \/ els nostres passos?<\/em>. Novament, doncs, la desorientaci\u00f3 davant d\u2019un fet dolor\u00f3s i inapel\u00b7lable; per\u00f2 ben aviat, aquella aparent p\u00e8rdua esdev\u00e9 el motiu de l\u2019abandonament de la tristesa, de treure el vel i de tornar a ser ella mateixa. \u00c9s l\u2019amor \u2013un amor aparentment in absentia<\/em>\u2013 l\u2019agent d\u2019aquesta actitud; i la passi\u00f3, l\u2019ant\u00eddot de la por. I, com en tot el poemari, la vitalitat i el desig de viure, fins a l\u2019\u00faltima estrofa de l\u2019\u00faltim poema: I visc amb for\u00e7a \/ cada cop m\u00e9s, \/ el do de ser \/ sense recan\u00e7a<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Montserrat Abell\u00f3 Mem\u00f2ria de tu i de mi Editorial Denes, Paiporta, 2006 La nostra primera obligaci\u00f3, en referir-nos a aquests poemes, ha de ser la de consignar un plaer: el de llegir \u2013entre tant de debutant obt\u00fas i tanta joventut octogen\u00e0ria\u2013 aquesta adolescent de vuitanta-vuit anys i de poesia lluminosa. Una veu po\u00e8tica que ens… Llegiu m\u00e9s »I tanmateix escrivim, i tanmateix estimem<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":836,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,108,96,10],"class_list":["post-210","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-denes","tag-montserrat-abello","tag-poesia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/210","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=210"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/210\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=210"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=210"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=210"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\n\u2013tanmateix\u2013 des d\u2019un punt de vista extraordin\u00e0riament positiu, i amb el lector com a destinatari \u2013Aquest desig intens \/ de voler ser prop vostre<\/em>; afirmaci\u00f3 que, com sabem massa b\u00e9, no \u00e9s cap redund\u00e0ncia. Aix\u00ed, a la primera part \u2013\u00bbEnll\u00e0 de tot somni\u00bb\u2013, trobem l\u2019assumpci\u00f3 de la maduresa com un moment vital que es va despullant de motius, en qu\u00e8 la personalitat es desdibuixa en l\u2019abs\u00e8ncia de rumb i en la p\u00e8rdua de referents directes; per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019\u00e0nsia de vida i el desig immutable, perenne, que no pot \u2013ni vol\u2013 ocultar. A la segona part \u2013\u00bbRecords dins l\u2019ombra\u00bb\u2013 hi ha la mort del company sentimental de tota una vida, i la desaparici\u00f3 de l\u2019amor que en semblaria la conseq\u00fc\u00e8ncia; per\u00f2 s\u2019hi parla d\u2019amor i de pres\u00e8ncia com d\u2019elements que allunyen qualsevol ensopiment i que fan possible de pensar en termes de futur.\n<\/p>\n