![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/irving_trobi.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Diu Irving que l\u2019autor que m\u00e9s l\u2019ha influ\u00eft ha estat Charles Dickens. I \u00e9s possible que aquesta siga una afirmaci\u00f3 a posteriori<\/em>, amb voluntat d\u2019explicar la contrastada capacitat de reunir \u2013en bona part de les novel\u00b7les que ha publicat\u2013 la qualitat pr\u00f2pia de la bona literatura i el potencial de popularitat entre diferents tipus de lectors que indiquen les vendes d\u2019aquestes obres. La veritat, per\u00f2, \u00e9s que la connexi\u00f3 amb Dickens tamb\u00e9 tindria a veure amb un model que est\u00e0 m\u00e9s a prop del de les grans novel\u00b7les decimon\u00f2niques que no de les produccions actuals, destinades \u2013segons que diuen\u2013 a un lector que nom\u00e9s ent\u00e9n el llenguatge de la brevetat, adaptable a l\u2019horari del metro o de l\u2019autob\u00fas. En concret, si ens referim a Fins que et trobi<\/em>, la darrera novel\u00b7la que ha publicat, qualsevol possible al\u00b7lusi\u00f3 a la brevetat queda descartada ja d\u2019entrada per les dimensions del volum: nou-centes denses p\u00e0gines en la traducci\u00f3 al catal\u00e0, i mil i escaig en la que s\u2019ha fet al castell\u00e0. La q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2, va m\u00e9s enll\u00e0 del tema de l\u2019extensi\u00f3, perqu\u00e8 la novel\u00b7la renuncia a qualsevol tipus d\u2019artifici narratiu \u2013si m\u00e9s no aparent\u2013 per tal de construir-se des de la linealitat temporal m\u00e9s absoluta.<\/p>\n M\u00e9s que no una demostraci\u00f3 de t\u00e8cnica narrativa, doncs, el darrer treball d\u2019Irving torna a ser una novel\u00b7la de personatges, amb tota la c\u00e0rrega addicional que aix\u00f2 comporta de passions, de mis\u00e8ries, d\u2019obsessions i de relacions humanes. Una gran hist\u00f2ria, on s\u2019imbriquen un bon nombre d\u2019altres petites hist\u00f2ries que podrien esdevenir, cadascuna per separat, una novel\u00b7la; orquestrada per alg\u00fa que es mostra c\u00f2mode en el paper de demi\u00fcrg que mou els fils des de l\u2019ombra, que es permet de fer anticipacions \u2013un altre recurs decimon\u00f2nic\u2013 que hauran d\u2019esperar centenars de p\u00e0gines per tancar-se; on veurem evolucionar lentament els personatges i la seua visi\u00f3 d\u2019all\u00f2 que els envolta; i amb ells, la concepci\u00f3 que com a lectors en ten\u00edem. I amb un argument que resulta de tot aix\u00f2 que segueix \u2013punt per punt\u2013 les obsessions habituals de l\u2019autor nord-americ\u00e0, comen\u00e7ant per aquella de bastir la narraci\u00f3 sobre un personatge central i hegem\u00f2nic.<\/p>\n En aquest cas \u00e9s Jack Burns, un xiquet de quatre anys quan s\u2019inicia la novel\u00b7la, que recorre de la m\u00e0 de la mare \u2013tatuadora d\u2019ofici\u2013 algunes ciutats del nord d\u2019Europa seguint l\u2019estela del pare, un organista obsessionat pels tatuatges que els ha abandonat. A partir d\u2019ac\u00ed, l\u2019autor va desgranant detalladament els anys de formaci\u00f3 escolar i vital de Jack en un internat de xiques, les relacions prematures amb les dones \u2013i l\u2019atracci\u00f3 especial per aquelles majors que ell\u2013, els anys d\u2019universitat i la carrera d\u2019actor des del teatre amateur fins a esdevenir un rostre cinematogr\u00e0fic d\u2019\u00e8xit. El tema central, per\u00f2 \u2013i potser no cal dir-ho en tractar-se d\u2019Irving\u2013 torna a ser la recerca de la identitat, explicitada en una abs\u00e8ncia paterna que es mantindr\u00e0 durant tota la novel\u00b7la. Al mateix temps, i especialment en una obra de les caracter\u00edstiques que hem referit de Fins que et trobi<\/em>, tota l\u2019acumulaci\u00f3 de petits detalls, de petites hist\u00f2ries, de personatges que entren i ixen de les vides dels altres, suposa tamb\u00e9 un altre dels components ineludibles d\u2019aquella construcci\u00f3 identit\u00e0ria. Les marques de la vida, que Irving ha fet expl\u00edcites en els tatuatges que recorren de cap a cap la narraci\u00f3, i que arriben a la m\u00e0xima expressi\u00f3 en el personatge de William \u2013el pare absent\u2013 de qui es diu en un moment: \u201cLa m\u00fasica i les paraules li havien marcat la pell, i la vida, per sempre\u201d, de manera tan literal com metaf\u00f2rica.<\/p>\n Juntament amb aquests \u2013i entre les inevitables refer\u00e8ncies autobiogr\u00e0fiques\u2013 el lector trobar\u00e0 la resta de temes usuals en l\u2019autor nord-americ\u00e0: el sexe, la dificultat de les relacions personals, la import\u00e0ncia de l\u2019atzar o la iniciaci\u00f3 a la vida adulta. Tamb\u00e9, la voluntat de fer la cr\u00f2nica de la societat nord-americana contempor\u00e0nia, filtrada per una lent un tant deformadora \u2013esperp\u00e8ntica\u2013 i amb el gust habitual pels personatges amb un punt d\u2019extravag\u00e0ncia. En definitiva, despr\u00e9s d\u2019una anterior novel\u00b7la \u2013La quarta m\u00e0<\/em>\u2013 clarament menor dins del conjunt de la seua obra, Irving torna a all\u00f2 que sap fer millor. Potser, en aquesta ocasi\u00f3, amb m\u00e9s ofici que no geni literari, i recorrent a solucions que els seus lectors habituals coneixen ja b\u00e9. De manera igualment impecable, per\u00f2, i amb el mateix domini absolut sobre un univers poblat per un nombre de personatges realment sorprenent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" John Irving Fins que et trobi Traducci\u00f3 de Carles Mir\u00f3 Edicions 62, Barcelona, 2006 Diu Irving que l\u2019autor que m\u00e9s l\u2019ha influ\u00eft ha estat Charles Dickens. I \u00e9s possible que aquesta siga una afirmaci\u00f3 a posteriori, amb voluntat d\u2019explicar la contrastada capacitat de reunir \u2013en bona part de les novel\u00b7les que ha publicat\u2013 la qualitat… Llegiu m\u00e9s »La pell marcada<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":806,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,46,106,27],"class_list":["post-196","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-edicions-62","tag-john-irving","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/196","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=196"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/196\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/806"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}