![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/fornes_vestigis.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
En conjunt, les composicions de Vestigis, filog\u00e8nies i desficis<\/em> destil\u00b7len optimisme. Poemes mediterranis, vigorosos, amb la recurr\u00e8ncia d\u2019una s\u00e8rie de constants que van perfilant el particular univers po\u00e8tic de l\u2019obra: la mar, la llum, el menjar i el beure, l\u2019amor, el sexe o l\u2019arrelament a un espai f\u00edsic molt present i recognoscible. Amb una bona dosi d\u2019ironia i de sarcasme, tamb\u00e9, indispensables per tal d\u2019afrontar les mis\u00e8ries vitals. Un optimisme i un cert punt de sornegueria molt adients, doncs, que fan que alguns poemes es llegesquen amb un inevitable mig somriure als llavis. Una voluntat que hi fa expl\u00edcita l\u2019autor: Millor arrencar somriures<\/em> \/ que queixals.<\/em> \/ Una cosa \u00e9s ser mortal<\/em> \/ i una ben altra<\/em> \/ mortal d\u2019avorriment<\/em>.<\/p>\n S\u2019hi combinen poemes d\u2019una certa llarg\u00e0ria, m\u00e9s narratius, amb d\u2019altres de m\u00e9s breus, d\u2019una condensaci\u00f3 contundent i cisellada que t\u00e9 la m\u00e0xima expressi\u00f3 en una s\u00e8rie d\u2019epigrames. En general, per\u00f2, la recepta po\u00e8tica de Fornes sembla tenir molt a veure amb la senzillesa, amb una aparent facilitat del llenguatge que fa d\u2019aquest poemes una lectura amable i intensa: Per tal que les paraules<\/em> \/ recuperen el gust,<\/em> \/ el tacte, les aromes,<\/em> \/ no et calen tropicals<\/em> \/ esp\u00e8cies<\/em>. Una senzillesa que \u00e9s, de fet, alguna cosa m\u00e9s que un objectiu literari. Aix\u00ed, alguns poemes s\u00f3n tota una invitaci\u00f3 a la vida, per\u00f2 a una vida lliure, allunyada dels esclavatges actuals, i en contacte amb coses m\u00e9s simples per\u00f2 molt m\u00e9s intenses i valuoses. Un carpe diem<\/em> \u2013amb una certa dosi d\u2019epicureisme\u2013 que es relaciona inevitablement amb aquella bellesa natural<\/em>, b\u00e0sica.<\/p>\n L\u2019amor hi apareix sovint com una uni\u00f3 on es fa dif\u00edcil destriar les parts. Una imbricaci\u00f3 que l\u2019autor simbolitza en moltes ocasions en les mans dels amants. Per\u00f2 \u00e9s sobretot la mar \u2013i l\u2019abundant l\u00e8xic relacionat\u2013 la pres\u00e8ncia m\u00e9s constant i indefugible, fins al punt que un dels epigrames esdev\u00e9 una renovada versi\u00f3 del conegut aforisme fusteri\u00e0: Estar mort deu ser com estar viu<\/em> \/ sense veure la mar<\/em>. Al capdavall, \u00e9s la culminaci\u00f3 de la bellesa i de la natura, dos conceptes molt units en aquests versos; dos objectius, i una manera de viure: si no pots \u2013i la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que no pots\u2013 oferir-hi res de millor, rendeix-te i mira. La felicitat est\u00e0 en la contemplaci\u00f3 de la bellesa m\u00e9s propera, m\u00e9s tel\u00b7l\u00farica: Impossible d\u2019envidar aquesta aposta<\/em> \/ del sol sobre el tapet<\/em> \/ de crupier de la mar nostra. Quan l\u2019\u00fanic<\/em> \/ de sobrenatural \u00e9s la natura,<\/em> \/ reballa les cartes. Mira<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tono Fornes Vestigis, filog\u00e8nies i desficis Tres i Quatre, Val\u00e8ncia, 2006 En conjunt, les composicions de Vestigis, filog\u00e8nies i desficis destil\u00b7len optimisme. Poemes mediterranis, vigorosos, amb la recurr\u00e8ncia d\u2019una s\u00e8rie de constants que van perfilant el particular univers po\u00e8tic de l\u2019obra: la mar, la llum, el menjar i el beure, l\u2019amor, el sexe o l\u2019arrelament… Llegiu m\u00e9s »Per tal que les paraules recuperen el gust<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":810,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[77,19,10,105],"class_list":["post-194","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-3i4","tag-catala","tag-poesia","tag-tono-fornes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/194","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=194"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/194\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/810"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}