![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/gari_fum.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Amb les excepcions que calga, \u00e9s possible de consignar una s\u00e8rie de constants entre els dietaris catalans actuals que \u2013al temps que els posa en com\u00fa entre ells\u2013 els allunya d\u2019alguns insignes precedents. Una comunicaci\u00f3 que, \u00e9s obvi, t\u00e9 a veure amb el fet de compartir un mateix marc; per\u00f2 que, ens sembla, va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2. Senyals de fum<\/em> entronca perfectament en aquesta l\u00ednia, que podr\u00edem anomenar tradici\u00f3 si no fos perqu\u00e8, potser, t\u00e9 tamb\u00e9 un component de conjuntura dif\u00edcil d\u2019avaluar ara mateix. Perqu\u00e8 l\u2019evid\u00e8ncia \u00e9s que el dietarisme \u2013ara i ac\u00ed\u2013 \u00e9s un g\u00e8nere literari profusament conreat. Una quantitat inusitada en un per\u00edode de temps relativament breu; per\u00f2, sobretot, una qualitat que \u2013en conjunt\u2013 supera la de les produccions catalanes en altres g\u00e8neres. Dietaris d\u2019autors com Vicent Alonso, Feliu Formosa, Josep Iborra, Pon\u00e7 Pons, Valent\u00ed Puig o Enric S\u00f2ria, tots ells publicats els darrers anys; o com el mateix Gar\u00ed, que editava Les hores fecundes<\/em> ara fa un poc m\u00e9s de quatre anys.<\/p>\n All\u00e0, en el \u201cProemi\u201d inaugural del volum, Gar\u00ed provava de definir un g\u00e8nere que, com gaireb\u00e9 tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb l\u2019assaig, presenta tantes formes com autors el conreen. Ara, el pr\u00f2leg a Senyals de fum<\/em> se centra a acotar-ne la intenci\u00f3: \u201cLa consigna consistia, doncs, a dur a terme anotacions di\u00e0ries de tots i cadascun dels dies de l\u2019any 2002\u201d. I el resultat \u00e9s una obra en qu\u00e8 l\u2019objecte d\u2019atenci\u00f3 oscil\u00b7la entre la viv\u00e8ncia \u00edntima, la literatura i el m\u00f3n exterior. El producte d\u2019una mirada incisiva a la realitat, capa\u00e7 de tamisar-ne el contingut a trav\u00e9s d\u2019una particular lent d\u2019augment que eleva a categoria fins i tot all\u00f2 que estava condemnat a passar desapercebut en tant que an\u00e8cdota m\u00ednima. Un punt de vista personal i amb una aparen\u00e7a de sinceritat que no oculta, per\u00f2, una ferma voluntat d\u2019incidir en el lector. I servit amb un estil solvent, amb una prosa que s\u2019agrada de l\u2019adjectivaci\u00f3 contundent i de l\u2019associaci\u00f3 d\u2019idees sovint paradoxals. Un estil, tanmateix, que troba la millor expressi\u00f3 quan no pret\u00e9n d\u2019assemblar-se a ning\u00fa.<\/p>\n Els objectius d\u2019aquesta mirada s\u00f3n diversos: les impressions d\u2019una lectura o d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula, la reflexi\u00f3 sobre el propi fet de l\u2019escriptura, la relaci\u00f3 personal amb aquells que l\u2019envolten, la visi\u00f3 d\u2019un paisatge, d\u2019un m\u00ednim indici atmosf\u00e8ric, un article o una not\u00edcia de la premsa, etc. Deixar-ne, doncs, const\u00e0ncia escrita \u2013fer-ne senyals de fum\u2013 n\u2019\u00e9s el motor principal. Senyals de fum o de vida; d\u2019una vida que es pret\u00e9n literaturitzar, fer-la pujar a l\u2019escenari i posar-hi a sobre un focus. I, potser, el dietari siga la forma liter\u00e0ria m\u00e9s adient per tal de proclamar la nostra exist\u00e8ncia; a m\u00e9s de la que sembla adaptar-se millor a la personalitat liter\u00e0ria de Gar\u00ed, que defineix l\u2019obra com \u201cuna cosa molt semblant a una autobiografia moral\u201d. Senyals de fum, tamb\u00e9, pel que tenen de vol\u00e0tils: indicis d\u2019un pensament en el moment de la seua elaboraci\u00f3, encara imperfecte, encara en proc\u00e9s. I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, fragmentari: peces que, vistes en conjunt i en perspectiva, ens remeten a un tot que deu assemblar-se a aquella \u201cautobiografia moral\u201d que refer\u00edem.<\/p>\n L\u2019obra t\u00e9 un car\u00e0cter temporal molt immediat, a difer\u00e8ncia d\u2019all\u00f2 que trobem en altres dietaris. Gar\u00ed recorre en poques ocasions a la mem\u00f2ria, a reconstruir fets passats, a revisar-los des de la nova llum del present. Al contrari, les notes ac\u00ed recollides desprenen una forta sensaci\u00f3 de present \u2013del present de l\u2019escriptura, s\u2019ent\u00e9n\u2013 intensificada per la consignaci\u00f3 de certs fets estacionals, i una pres\u00e8ncia important del calendari m\u00e9s enll\u00e0 de la data que encap\u00e7ala cada dia. Potser, entre els efectes d\u2019aquesta immediatesa, es trobe l\u2019\u00fas excessiu del recurs d\u2019ascensor: parlar del temps atmosf\u00e8ric quan no hi ha un altre element propici. Un dels pocs aspectes que, des del nostre punt de vista, desentonen en una obra que, en conjunt, demostra de manera indubtable l\u2019excel\u00b7lent qualitat del dietarisme catal\u00e0 actual en general, i en concret la d\u2019un dels seus autors m\u00e9s destacats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Joan Gar\u00ed Senyals de fum Tres i Quatre, Val\u00e8ncia, 2006 Amb les excepcions que calga, \u00e9s possible de consignar una s\u00e8rie de constants entre els dietaris catalans actuals que \u2013al temps que els posa en com\u00fa entre ells\u2013 els allunya d\u2019alguns insignes precedents. Una comunicaci\u00f3 que, \u00e9s obvi, t\u00e9 a veure amb el fet de… Llegiu m\u00e9s »Notes per a una autobiografia moral<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":803,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[77,74,19,104],"class_list":["post-192","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-3i4","tag-assaig","tag-catala","tag-joan-gari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=192"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/803"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=192"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=192"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=192"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}