![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/elorriaga_vredaman.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Sovint, \u00e9s dif\u00edcil situar el l\u00edmit entre all\u00f2 que anomenar\u00edem constants<\/em>, i all\u00f2 que \u00e9s simple repetici\u00f3; m\u00e9s encara, si ens referim a un autor jove i amb poca obra publicada fins al moment. El cas, per\u00f2, \u00e9s que la tercera novel\u00b7la d\u2019Unai Elorriaga torna a reproduir uns trets molt visibles que ja trob\u00e0vem en les dues anteriors: el m\u00e9s evident, potser, la voluntat de situar el punt de vista de la narraci\u00f3 en un personatge que veu el m\u00f3n d\u2019una manera diferent, allunyada de la interpretaci\u00f3 can\u00f2nica en qu\u00e8 tots haur\u00edem de coincidir. Per\u00f2, tamb\u00e9, una manera ben particular de contar aquesta viv\u00e8ncia, que Elorriaga imita en una prosa que t\u00e9 moltes caracter\u00edstiques de la parla. Aix\u00f2, a Vredaman<\/em>, es concreta en un objectiu prioritari des del primer par\u00e0graf: retratar el m\u00f3n servint-se dels ulls d\u2019un infant i provant de reproduir el registre oral en l\u2019escriptura: \u201cLes plantes, per exemple, no beuen caf\u00e8 amb llet. No els agrada el caf\u00e8 amb llet, a les plantes, o a les flors, o als arbres. Als ocells tampoc. A mi s\u00ed. Jo de vegades em prenc el caf\u00e8 amb llet sense respirar. Tota la tassa. Aquest \u00e9s un r\u00e8cord que jo tinc. Potser s\u00f3c l\u2019\u00fanic al m\u00f3n que t\u00e9 aquest r\u00e8cord\u201d.<\/p>\n La novel\u00b7la aprofita tamb\u00e9 recursos propis del surrealisme i de l\u2019absurd per tal de bastir un m\u00f3n amb una certa aura de m\u00e0gia, un univers m\u00edtic, propi de les coses recordades; propi, doncs, d\u2019un adult que rememor\u00e9s les seues viv\u00e8ncies infantils, amb aquella consubstancial indefinici\u00f3 entre all\u00f2 recordat, all\u00f2 que s\u2019ha magnificat amb el pas dels anys o all\u00f2 que simplement s\u2019ha imaginat. Un m\u00f3n estranyament bell i fascinador, on habiten els temes de sempre: la vida i la mort, els somnis, l\u2019amor… I tamb\u00e9 la cr\u00edtica a algunes convencions, a la necessitat d\u2019aparentar, a algunes normes socials instaurades sobretot per la hipocresia. Hi ha, doncs, una altra<\/em> manera de comportar-se que encarnen els infants, per\u00f2 que comparteixen amb els avis \u2013recordem, tamb\u00e9, Un tramvia a SP<\/em>\u2013, i que es materialitza en tot un seguit d\u2019insubordinacions contra aquells que encarnen l\u2019ordre i els bons costums. Unes transgressions que arriben fins i tot al calendari, on podem trobar dies com el 42 de gener o el 59 de febrer.<\/p>\n Els personatges d\u2019Elorriaga s\u00f3n \u00e9ssers al marge, tocats d\u2019aquella bogeria inofensiva que desperta el somriure comprensiu o l\u2019adscripci\u00f3 respecte dels seus anhels: construir un camp de rugbi en un de golf perqu\u00e8 hi juguen les seleccions de Gal\u00b7les i d\u2019Irlanda, atrapar una lib\u00e8l\u00b7lula blava per esdevenir la persona m\u00e9s intel\u00b7ligent del m\u00f3n, esbrinar el motiu pel qual no es va casar la ve\u00efna amb un arquitecte angl\u00e9s amb qui va tenir una llarga relaci\u00f3, o saber qu\u00e8 va passar en un campionat europeu d\u2019ebenistes en qu\u00e8 havia participat l\u2019avi. Uns anhels que corresponen amb els principals fils narratius que es van entrella\u00e7ant per conformar la novel\u00b7la, i que l\u2019autor ha fragmentat, aprofitant l\u2019estructura en cap\u00edtols, per tal de mantenir el misteri sobre els elements essencials que els expliquen fins el final. Al mateix temps, mitjan\u00e7ant aquests personatges i els seus somnis, s\u2019hi perpetra una certa reivindicaci\u00f3 de la innoc\u00e8ncia i de la bondat que pot semblar un tant ing\u00e8nua en alguns casos, per\u00f2 que no s\u2019aparta del to general de l\u2019obra: a favor dels actes gratu\u00efts i lliures, en contra de la filosofia de vencedors i ven\u00e7uts; o sobre el fet que, sovint, sabem molt m\u00e9s d\u2019aquells que s\u00f3n considerats importants<\/em> que no dels que tenim m\u00e9s a prop o d\u2019aquells dels quals descendim.<\/p>\n Tanmateix, en alguns moments la novel\u00b7la fa m\u00e9s la sensaci\u00f3 d\u2019un exercici d\u2019estil que no d\u2019una narraci\u00f3 a l\u2019\u00fas, fins al punt que la hist\u00f2ria, els personatges, les seues viv\u00e8ncies i les seues relacions, queden en un segon pla, no en s\u00f3n la prioritat. D\u2019aquesta manera, es cau en la pura pirot\u00e8cnia, en l\u2019efectisme per l\u2019efectisme, sense una motivaci\u00f3 que puga explicar-lo. Per exemple, el propi t\u00edtol: una paraula que no existeix ni tampoc apareix ni una sola vegada en tota la narraci\u00f3, i que cal anar a l\u2019anterior obra d\u2019Elorriaga per trobar-la citada com a t\u00edtol fictici d\u2019una obra que s\u2019hi esmenta. O com acabar un cap\u00edtol deixant en suspens la frase Aix\u00f2 del rosari va ser una cosa molt<\/em> i comen\u00e7ar el seg\u00fcent amb curiosa. Aquesta armari…<\/em>, sense que trobem cap justificaci\u00f3 al respecte. Elements, doncs, que ens semblen totalment sobrers, de vegades fins i tot ingenus, per\u00f2 que no arriben a llastar una novel\u00b7la bella i rara, en el bon sentit de la paraula.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Unai Elorriaga Vredaman Traducci\u00f3 de Cristina Torrent RBA-La Magrana, Barcelona, 2006 Sovint, \u00e9s dif\u00edcil situar el l\u00edmit entre all\u00f2 que anomenar\u00edem constants, i all\u00f2 que \u00e9s simple repetici\u00f3; m\u00e9s encara, si ens referim a un autor jove i amb poca obra publicada fins al moment. El cas, per\u00f2, \u00e9s que la tercera novel\u00b7la d\u2019Unai… Llegiu m\u00e9s »Reivindicaci\u00f3 de la innoc\u00e8ncia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":798,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[103,82,27,101],"class_list":["post-190","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-basc","tag-la-magrana","tag-novel-la","tag-unai-elorriaga"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=190"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/798"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}