![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/coca_sorres.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
La consci\u00e8ncia de frac\u00e0s que acompanya la societat contempor\u00e0nia, la paradoxa que relaciona l\u2019opul\u00e8ncia amb un cert sentiment de buidor, de desencant; i la desorientaci\u00f3 i el desconcert que se\u2019n deriven de manera directa. Es tracta, en definitiva, d\u2019un dels grans temes de fons d\u2019una part important de la literatura actual; i ara, tamb\u00e9, de l\u2019agosarada darrera novel\u00b7la de Jordi Coca. Un tema que justifica una certa dificultat a l\u2019hora d\u2019explicar l\u2019argument de Sorres blanques<\/em>, ja que all\u00f2 a qu\u00e8 ens referim habitualment amb aquest nom t\u00e9, en la novel\u00b7la de Coca, una pres\u00e8ncia m\u00e9s aviat difuminada, a m\u00e9s d\u2019una import\u00e0ncia relativa. Amb tot, la hist\u00f2ria que s\u2019hi amaga \u00e9s la d\u2019una dona a prop dels quaranta anys, casada amb un empresari totpoder\u00f3s, bastant major que ella, i que li ofereix una vida aparentment f\u00e0cil i plena de luxe. Una vida que, tanmateix, l\u2019ofega en reduir-la a una m\u00e9s de les adquisicions del marit, quan no al paper de prostituta de luxe, i que la porta a la decisi\u00f3 de marxar de casa per tal de canviar de vida. De fet, una escena cabdal de la novel\u00b7la \u2013reiterada una vegada i una altra\u2013 mostra la protagonista baixant l\u2019escala, disposada a no tornar-la a pujar mai m\u00e9s.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, l\u2019ombra de la Nora d\u2019Ibsen \u2013al\u00b7ludida en algun moment\u2013 torna a estar, simptom\u00e0ticament, al darrere d\u2019una de les novel\u00b7les importants de la literatura catalana actual \u2013com ho est\u00e0 en l\u2019atractiva Perfils de Nora<\/em>, de Margarida Aritzeta. Una Nora an\u00f2nima en la novel\u00b7la de Coca, a m\u00e9s de fragment\u00e0ria i poli\u00e8drica, que es construeix amb peces de moltes dones. Una dona, en definitiva, que \u00e9s la personificaci\u00f3 de les dones del segle XX i, per extensi\u00f3, de la hist\u00f2ria del m\u00f3n occidental durant aquest per\u00edode. I l\u2019aparent dispersi\u00f3 del fil narratiu, el trencament amb la l\u00f2gica temporal i espacial, la fragmentaci\u00f3 amb qu\u00e8 s\u2019hi aborda, responen a la voluntat de l\u2019autor de reproduir-hi el flux de la mem\u00f2ria d\u2019aquesta dona i convertir-lo en l\u2019element central de la novel\u00b7la, per damunt de l\u2019an\u00e8cdota concreta que el motive. Un flux reportat amb una prosa d\u2019una sorprenent plasticitat, d\u2019una musicalitat poc comuna, i amb una estructura que trenca amb les convencions m\u00e9s usuals, defugint qualsevol linealitat per explorar altres territoris en qu\u00e8 el lector, necess\u00e0riament, ha de participar de manera activa.<\/p>\n \u201cLa meva condici\u00f3 essencial era la transformaci\u00f3, la metamorfosi, el canvi constant, la superaci\u00f3 d\u2019etapes anteriors en qu\u00e8 no volia pensar. Tanmateix, el passat de vegades emergia com una consci\u00e8ncia fragmentada i vulnerable\u201d, diu la protagonista en algun moment de la novel\u00b7la; unes paraules que en s\u00f3n una excel\u00b7lent clau de lectura. Al\u00b7ludeixen, d\u2019un costat, a una metamorfosi, a la transformaci\u00f3 experimentada per una dona que \u00e9s individual i col\u00b7lectiva al mateix temps; per\u00f2, d\u2019un altre, parlen del discurs que recorre el text, d\u2019aquest flux de la consci\u00e8ncia que sembla donar voltes per tal d\u2019evitar algun fet del passat, per tal d\u2019esquivar-lo buscant una justificaci\u00f3 davant d\u2019ella mateixa. Una consci\u00e8ncia fragmentada i vulnerable<\/em>, doncs, que \u00e9s el moll de l\u2019os de l\u2019obra, all\u00f2 que n\u2019explica l\u2019estructura i el llenguatge, aix\u00ed com la multiplicitat de dones que hi ha a dins d\u2019aquesta protagonista. Fins i tot n\u2019explica l\u2019argument; o, m\u00e9s concretament, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un argument clar, tradicional: perqu\u00e8 el text de Coca, en definitiva, s\u2019assembla molt m\u00e9s a un collage<\/em> de sensacions, d\u2019emocions que s\u2019entrellacen \u2013en la narraci\u00f3\u2013 tal i com ho farien en la nostra ment.<\/p>\n De fet, a mesura que avan\u00e7a la novel\u00b7la, el lector va intuint que potser all\u00f2 que s\u2019hi narra no s\u00f3n accions, sin\u00f3 desigs insatisfets \u2013en alguns casos, aix\u00ed queda reflectit de manera expl\u00edcita\u2013 o el record que es barreja de manera indestriable amb el somni i amb la imaginaci\u00f3; i, en conclusi\u00f3, que potser assistim \u00fanicament a l\u2019expressi\u00f3 de fantasies alliberadores del poder opressor i omnipresent del marit. Aix\u00ed, la protagonista \u2013o les m\u00faltiples protagonistes\u2013 de Sorres blanques<\/em> encarna magistralment aquella desorientaci\u00f3 a qu\u00e8 al\u00b7lud\u00edem al principi, i esdev\u00e9 un personatge volgudament indefinit, fragmentat, inconcret. Una dona atrapada, que continua baixant l\u2019escala constantment, que continua enganyant-se, perqu\u00e8 no gosa de deixar anar la m\u00e0 de la barana. I fins i tot el lloc que d\u00f3na nom a la novel\u00b7la, el d\u2019una casa en una illa paradis\u00edaca on es retira, \u00e9s, en realitat, una pres\u00f3 de barrots daurats: una utopia que desencanta en ser assolida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jordi Coca Sorres blanques Edicions 62, Barcelona, 2006 La consci\u00e8ncia de frac\u00e0s que acompanya la societat contempor\u00e0nia, la paradoxa que relaciona l\u2019opul\u00e8ncia amb un cert sentiment de buidor, de desencant; i la desorientaci\u00f3 i el desconcert que se\u2019n deriven de manera directa. Es tracta, en definitiva, d\u2019un dels grans temes de fons d\u2019una part important… Llegiu m\u00e9s »Variacions d\u2019una dona<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":776,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,46,97,27],"class_list":["post-186","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-edicions-62","tag-jordi-coca","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/186","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=186"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/186\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=186"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=186"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=186"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}