![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/moure_herba.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Sembla que la publicaci\u00f3 d\u2019Herba moura<\/em> ha comportat m\u00e9s enrenou de l\u2019habitual dins de l\u2019\u00e0mbit de la literatura gallega; de fet, la novel\u00b7la de Teresa Moure ha aconseguit dos del m\u00e9s prestigiosos premis que s\u2019hi atorguen: el Premio Xerais<\/em> i el de la Cr\u00edtica. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que, per a molts, l\u2019obra deu ser un bon exemple d\u2019all\u00f2 que tantes vegades es demanda de literatures com la gallega o tamb\u00e9 com la catalana, i que acostuma a etiquetar-se com a literatura exportable<\/em>. En el cas d\u2019Herba moura<\/em>, principalment, per haver aconseguit de conjugar una capacitat comercial innegable amb un nivell de qualitat liter\u00e0ria m\u00e9s que acceptable, basat \u2013sobretot\u2013 en una prosa solvent i en una estructura allunyada dels camins m\u00e9s trepitjats. La prova: la recent publicaci\u00f3 de les traduccions al catal\u00e0 i al castell\u00e0, al mateix temps que se n\u2019anuncia una propera versi\u00f3 italiana.<\/p>\n L\u2019autora hi parteix d\u2019uns fets hist\u00f2rics reals que s\u00f3n, ja en ells mateixos, mat\u00e8ria novel\u00b7lesca de primer ordre: el viatge del fil\u00f2sof Ren\u00e9 Descartes a Su\u00e8cia, requerit per la reina Cristina, i la seua mort en aquell pa\u00eds en unes circumst\u00e0ncies no del tot clares; la sorprenent \u2013i en aquell moment escandalosa\u2013 abdicaci\u00f3 de Cristina, que abandon\u00e0 posteriorment el pa\u00eds; i la figura de la criada H\u00e9l\u00e8ne Jans, experta en les propietats de les herbes i amant del fil\u00f2sof, amb qui va tenir una filla. Un triangle que en la novel\u00b7la es completa amb una tercera dona eixida de la ficci\u00f3: Ein\u00e9s Andrade, una estudiant universit\u00e0ria actual que prepara una tesi sobre el fil\u00f2sof i que exerceix, en certa forma, d\u2019alter ego<\/em> de l\u2019autora i de punt on conflueixen els diferents fils narratius.<\/p>\n Malgrat el rerefons, per\u00f2, Herba d\u2019enamorar<\/em> no \u00e9s una novel\u00b7la hist\u00f2rica, i per trencar qualsevol indici en aquest sentit l\u2019autora s\u2019ha servit d\u2019una estructura que esdev\u00e9 \u2013al remat\u2013 un dels elements m\u00e9s remarcables de l\u2019obra. Una construcci\u00f3 molt fragment\u00e0ria, que opta per seguir els personatges com a prioritat, en compte d\u2019un hipot\u00e8tic fil cronol\u00f2gic. Aix\u00ed, com si d\u2019un patchwork<\/em> es tract\u00e9s \u2013una comparaci\u00f3 que l\u2019autora hi fa expl\u00edcita\u2013 la narraci\u00f3 pren forma a c\u00f2pia d\u2019ajuntar peda\u00e7os de diferents colors, textures i proced\u00e8ncies: cartes datades al segle XVII, correus electr\u00f2nics, m\u00e0ximes morals, fragments d\u2019un receptari d\u2019herbes, poemes, apunts acad\u00e8mics, etc. Una multiplicitat de registres, per\u00f2, que es subordina a la preemin\u00e8ncia d\u2019una veu narrativa en tercera persona, que no s\u2019est\u00e0 de fer-se present, de valorar, d\u2019opinar sobre els personatges i sobre la pr\u00f2pia narraci\u00f3. I tot aix\u00f2 per bastir una reivindicaci\u00f3 a tres bandes: d\u2019un lloc preeminent de la passi\u00f3 en la vida, del saber com a m\u00e8tode de redempci\u00f3, i del paper de la dona en la hist\u00f2ria.<\/p>\n Efectivament, les dues primeres es concreten en un carpe diem<\/em> que amara tota la novel\u00b7la, que la recorre de cap a cap, i que convida a viure amb els cinc sentits; en definitiva, es defensa el paper que el cos ha d\u2019ocupar al costat mateix de la ment, i el fet que la ra\u00f3 no implique l\u2019allunyament de la passi\u00f3. En aquest sentit, la novel\u00b7la oposa dues concepcions vitals, encarnades respectivament per Descartes i H\u00e9l\u00e8ne Jans: la de qui considera el cos un embolcall inevitable per a la ment i la de qui li atorga una posici\u00f3 de privilegi. I \u00e9s d\u2019ac\u00ed d\u2019on sorgeix una defensa del coneixement, que \u00e9s all\u00f2 que tenen en com\u00fa tots quatre personatges; un amor pel saber que en el cas de Descartes i de Cristina de Su\u00e8cia t\u00e9 la seua vessant m\u00e9s racional, i en el d\u2019H\u00e9l\u00e8ne i Ein\u00e9s es decanta cap a una saviesa m\u00e9s tel\u00b7l\u00farica, m\u00e9s lligada a la terra, que passa de mares a filles, i que t\u00e9 en l\u2019herbari de la bruixa holandesa el seu s\u00edmbol m\u00e9s evident.<\/p>\n Per\u00f2, sobretot, la novel\u00b7la \u00e9s una revisi\u00f3 cr\u00edtica del paper que la hist\u00f2ria ha atorgat a la dona, que intenta fer visible unes qualitats femenines que, d\u2019acord amb la tesi que la sustenta, han estat menystingudes a favor d\u2019unes altres que serien m\u00e9s pr\u00f2pies dels homes. En aquest sentit, els coneixements d\u2019H\u00e9l\u00e8ne al voltant de les herbes i les propietats d\u2019aquestes sobre el cos hum\u00e0 no s\u00f3n casuals, sin\u00f3 que probablement suposen l\u2019\u00fanica parcel\u00b7la del saber hist\u00f2ricament exclusiva de la dona; i en aquest sentit serveixen l\u2019autora \u2013com diu Cristina a H\u00e9l\u00e8ne en un moment de la novel\u00b7la\u2013 \u201cPer demostrar al m\u00f3n que ho pots fer, que una dona humil es pot redimir de la mis\u00e8ria pel saber…\u201d. Una tesi discutible que, tanmateix, no \u00e9s obstacle per gaudir d\u2019una proposta interessant i exportable, plenament exportable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Teresa Moure Herba d\u2019enamorar Traducci\u00f3 de Pere Comellas La Campana, Barcelona, 2006 Sembla que la publicaci\u00f3 d\u2019Herba moura ha comportat m\u00e9s enrenou de l\u2019habitual dins de l\u2019\u00e0mbit de la literatura gallega; de fet, la novel\u00b7la de Teresa Moure ha aconseguit dos del m\u00e9s prestigiosos premis que s\u2019hi atorguen: el Premio Xerais i el de la… Llegiu m\u00e9s »Les passions de l\u2019\u00e0nima<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":770,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[91,92,27,90],"class_list":["post-180","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-campana","tag-gallec","tag-novel-la","tag-teresa-moure"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=180"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/770"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}