![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/magris_cegues.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Un arriscat exercici narratiu, que esborra les l\u00ednies mestres d\u2019una estructura m\u00e9s o menys can\u00f2nica de la novel\u00b7la, que en difumina els contorns deixant el lector en un \u00e0mbit en qu\u00e8 no li serveixen els referents habituals. Amb A cegues<\/em>, Claudio Magris continua reinventant-se amb un intent de portar fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies alguns elements tan associats a la narrativa contempor\u00e0nia com el mon\u00f2leg interior i el flux de la consci\u00e8ncia. Un exercici que consisteix, sobretot, en l\u2019intent d\u2019acostar aquest flux a les psicologies m\u00e9s complexes, a les malaltes, a les torturades; i desembocar en el deliri: en l\u2019intent d\u2019escriure el deliri. Un deliri que l\u2019autor ha fet servir per condensar en un \u00fanic personatge una bona part de la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de la humanitat. En particular, la dels perdedors, els represaliats; la dels que van creure en la llibertat al segle XX i van lluitar contra Franco o contra Hitler, i acabaren al camp de concentraci\u00f3, primer, i al gulag<\/em>, despr\u00e9s; la dels partisans, la dels dissidents.<\/p>\n Magris ha optat per narrar tota la novel\u00b7la sobre un \u00fanic i llarg mon\u00f2leg, desfermat i sense l\u00f2gica aparent, d\u2019un personatge que delira. Un personatge de ficci\u00f3 anomenat Salvatore Cipicco que ha participat en alguns dels moments hist\u00f2rics m\u00e9s rellevants del segle XX, inspirat per ideals de llibertat; un heroi que ha sacrificat la vida per unes utopies que, tanmateix, han acabat fracassant; que ha perdut totes les batalles en qu\u00e8 ha pres partit. Des del sanatori mental on est\u00e0 recl\u00f2s, Cipicco allibera un discurs en qu\u00e8 passa comptes amb la seua vida, tot i confonent-la amb la d\u2019altres personatges, especialment amb la del mariner dan\u00e9s J\u00f8rgen J\u00f8rgensen: un aventurer que havia viscut un segle i mig abans, mig il\u00b7luminat mig impostor, amb aquell punt d\u2019inconsci\u00e8ncia propi dels rodam\u00f3ns, que havia recorregut el m\u00f3n sobrevivint sempre a cada nou obstacle. I, malgrat la dist\u00e0ncia temporal que separa tots dos, amb punts de contacte evidents pel que fa a la seua condici\u00f3 de vagabunds, d\u2019inadaptats i de rebutjats.<\/p>\n Malgrat el torrent incontrolat i sovint incoherent del discurs, determinades recurr\u00e8ncies donen forma a un univers malalt\u00eds en qu\u00e8 conviuen realitat i al\u00b7lucinaci\u00f3. Obsessions entre les quals destaca Goli Otok, l\u2019illa de l\u2019Adri\u00e0tic que Tito va fer servir com a gulag<\/em> de dissidents, i on acabaren alguns dels que el van ajudar a construir la Iugosl\u00e0via socialista. Molts d\u2019ells \u2013com li ocorre a Cipicco amb Dachau\u2013 despr\u00e9s de passar per camps de concentraci\u00f3 nazis: una macabra ironia de la hist\u00f2ria, que posa en dubte el sentit del comprom\u00eds moral i \u00e8tic. Al mateix temps, l\u2019ombra dels mites cl\u00e0ssics recorre tamb\u00e9 el discurs de cap a cap. El m\u00e9s expl\u00edcit, el viatge de l\u2019Argos comandat per J\u00e0son a la recerca del vell\u00f3 d\u2019or. Per\u00f2, en general, hi \u00e9s impl\u00edcit el mite del viatge de retorn, eternitzat a c\u00f2pia de dificultats i d\u2019obstacles, que t\u00e9 Homer com a referent m\u00e9s important. De la mateixa manera, els mascarons de proa s\u00f3n una altra obsessi\u00f3 recurrent; de fet, Cipicco en fabrica al taller del psiqui\u00e0tric: protagonistes d\u2019hist\u00f2ries i llegendes de mariners, marquen la direcci\u00f3 del vaixell, el guien, per\u00f2 sovint acaben a la costa, restes del naufragi com ho \u00e9s Cipicco, com ho s\u00f3n tots els Cipiccos del m\u00f3n.<\/p>\n Tanmateix, \u00e9s l\u2019estil, la tria estil\u00edstica que ha fet l\u2019autor, all\u00f2 que m\u00e9s destaca en A cegues<\/em>. Una opci\u00f3 que no \u00e9s un simple exercici de domini narratiu, sin\u00f3 un recurs per assolir els que semblen els dos principals objectius de l\u2019autor. El primer, edificar un memorial en qu\u00e8 es condensen les utopies m\u00e9s recents, i aquells que les protagonitzaren. Els buits, les inconnexions, els salts per associaci\u00f3 d\u2019idees i els l\u00edmits difusos propis del discurs que ha triat, serveixen Magris per construir, en la figura de Cipicco, una personificaci\u00f3 de moltes veus: les dels que van creure en la llibertat i lluitaren per aconseguir-la; una reflexi\u00f3 sobre el comprom\u00eds \u00e8tic, sobre l\u2019abast de les utopies, sobre l\u2019oblit a qu\u00e8 hem sotm\u00e9s aquells que van decidir de sacrificar-se per un b\u00e9 com\u00fa, sobre el desenc\u00eds. El segon, abordar un veritable exercici de deconstrucci\u00f3 de la identitat, de fragmentaci\u00f3 del Jo; la dissoluci\u00f3, la confusi\u00f3 de l\u2019individu en una col\u00b7lectivitat malalta. En definitiva, A cegues<\/em> \u00e9s aix\u00f2: l\u2019escriptura d\u2019un deliri, i la personificaci\u00f3, en una \u00fanica veu, de la malaltia de tota una humanitat devastada, que es devora a ella mateixa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Claudio Magris A cegues Traducci\u00f3 d\u2019Anna Casassas Edicions de 1984, Barcelona, 2005 Un arriscat exercici narratiu, que esborra les l\u00ednies mestres d\u2019una estructura m\u00e9s o menys can\u00f2nica de la novel\u00b7la, que en difumina els contorns deixant el lector en un \u00e0mbit en qu\u00e8 no li serveixen els referents habituals. Amb A cegues, Claudio Magris continua… Llegiu m\u00e9s »Memorial del desencant<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":755,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[72,88,75,27],"class_list":["post-176","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-claudio-magris","tag-edicions-de-1984","tag-italia","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=176"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/176\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/755"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=176"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=176"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=176"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}