![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/beerbohm_soames.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Curi\u00f3s, aquest text del brit\u00e0nic Max Beerbohm (1872-1956) que ha recuperat impecablement Rey Lear. Una narraci\u00f3 breu \u2013cinquanta i poques delicioses p\u00e0gines\u2013publicada origin\u00e0riament el 1912 per aquest escriptor i caricaturista angl\u00e9s que Borges, Bioy Casares i Silvina Ocampo havien incl\u00f2s el 1940 en aquella coneguda Antolog\u00eda de la literatura fant\u00e1stica<\/em>. Deixant de costat ara el debat al voltant de la pertinen\u00e7a a una etiqueta \u2013literatura fant\u00e0stica\u2013 que ben sovint exerceix de comod\u00ed de les m\u00e9s variades propostes, Enoch Soames<\/em> \u00e9s, b\u00e0sicament, una s\u00e0tira al voltant de la vanitat de l\u2019escriptor. Un conte que, a partir d\u2019una revisi\u00f3 del mite de Faust, esdev\u00e9 una caricatura dels autors que habiten l\u2019ambient literari de l\u2019Anglaterra de finals del segle XIX; per\u00f2 tamb\u00e9 la demostraci\u00f3 que algunes coses d\u2019aquest univers ple de vanitats han canviat ben poc en els darrers cent anys.<\/p>\n Cent anys: aix\u00f2 \u00e9s el que demana l\u2019escriptor Enoch Soames al Diable. Poder entrar a la sala de lectura del Museu Brit\u00e0nic el dia 3 de juny de 1997, cent anys justos despr\u00e9s del dia que ell viu, per tal de comprovar qu\u00e8 en diran les enciclop\u00e8dies en el futur. El plantejament, doncs, no pot ser m\u00e9s interessant: un escriptor que \u00e9s capa\u00e7 de vendre l\u2019\u00e0nima al Diable a canvi de saber qu\u00e8 dir\u00e0 d\u2019ell la posteritat. Soames, tan mediocre com vanit\u00f3s, ha publicat tres llibres sense la m\u00e9s m\u00ednima transcend\u00e8ncia, per\u00f2 est\u00e0 conven\u00e7ut que el temps li donar\u00e0 la ra\u00f3, i el seu geni incompr\u00e9s tindr\u00e0 la recompensa que no t\u00e9 cap dubte que mereix.<\/p>\n Destaca, de l\u2019estil que hi exhibeix Beerbohm, una escriptura plena de contenci\u00f3, capa\u00e7 de reproduir en poques p\u00e0gines l\u2019atmosfera dels cenacles literaris, i capa\u00e7 tamb\u00e9 de destil\u00b7lar una ironia molt subtil, impl\u00edcita en la pr\u00f2pia situaci\u00f3 que s\u2019hi descriu. Aix\u00ed mateix, uns di\u00e0legs que esdevenen imprescindibles per perfilar, en el breu espai d\u2019una narraci\u00f3 d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, la psicologia de Soames i d\u2019alguns dels personatges que l\u2019envolten. De la mateixa manera, el punt de vista \u2013amb un personatge que exerceix de narrador en tercera persona\u2013 contribueix a donar forma al que en suposa un dels principals atractius: un joc metaliterari que nom\u00e9s acaba de veure\u2019s totalment una vegada el lector assistir\u00e0 a la tornada de Soames de la visita al futur, i que, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019element caricaturesc, toca molts dels punts conflictius que envolten la creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Molts m\u00e9s que no sembla en un principi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Max Beerbohm Enoch Soames Traducci\u00f3 de Juan Pedro Aparicio Rey Lear, Madrid, 2006 Curi\u00f3s, aquest text del brit\u00e0nic Max Beerbohm (1872-1956) que ha recuperat impecablement Rey Lear. Una narraci\u00f3 breu \u2013cinquanta i poques delicioses p\u00e0gines\u2013publicada origin\u00e0riament el 1912 per aquest escriptor i caricaturista angl\u00e9s que Borges, Bioy Casares i Silvina Ocampo havien incl\u00f2s el 1940… Llegiu m\u00e9s »Una s\u00e0tira de la vanitat de l\u2019escriptor<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":768,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,86,39,87],"class_list":["post-174","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-max-beerbohm","tag-narrativa","tag-rey-lear"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/174","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=174"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/174\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/768"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=174"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=174"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=174"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}