![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/palol_vulgar.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un nou lliurament del cicle que l\u2019autor ha anomenat Exercicis sobre el punt de vista<\/em>, la darrera novel\u00b7la de Palol suposa una nova pe\u00e7a en un univers \u00fanic en la literatura catalana. Una complexa estructura que pren cos com un tot unitari, com un gran joc en qu\u00e8 l\u2019autor \u2013des d\u2019all\u00f2 que s\u2019intueix com un domini absolut de l\u2019artefacte que va despullant progressivament\u2013 es permet un cert punt d\u2019exhibici\u00f3. Un joc que \u2013en la vessant m\u00e9s superficial\u2013 es pot trobar en Un Home Vulgar<\/em> en la recurr\u00e8ncia de personatges d\u2019obres anteriors \u2013Bettina, per exemple\u2013 o en l\u2019al\u00b7lusi\u00f3 per part d\u2019algun altre personatge \u2013gaireb\u00e9 com un fet casual\u2013 dels t\u00edtols d\u2019obres que encara han de venir, com L\u2019Illa dels Morts<\/em> o El Testament d\u2019Alcestis<\/em>.<\/p>\n Palol hi torna a plantejar una novel\u00b7la d\u2019idees, que es fan expl\u00edcites a partir de la confrontaci\u00f3 i del conflicte: el conflicte entre religi\u00f3 i paganisme, entre tradici\u00f3 i modernitat, entre l\u2019art i les conting\u00e8ncies burocr\u00e0tiques i pol\u00edtiques que l\u2019envolten; el conflicte personal del protagonista, i el conflicte social d\u2019una ciutat amb el segrest d\u2019una adolescent i amb l\u2019amena\u00e7a d\u2019un hipot\u00e8tic vampir. Les reflexions, per\u00f2, no v\u00e9nen de la m\u00e0 del narrador, sin\u00f3 dels personatges: \u00e9s en la conversa que assistim a aquest debat ideol\u00f2gic, filos\u00f2fic, moral i art\u00edstic \u2013un fet que comporta que en ocasions el di\u00e0leg resulte un tant incre\u00efble, a causa d\u2019alguna mostra d\u2019erudici\u00f3 m\u00e9s aviat hiperb\u00f2lica. En qualsevol cas, la confrontaci\u00f3 de tots aquests elements d\u00f3na forma a una reflexi\u00f3 m\u00e9s gen\u00e8rica que recorre l\u2019obra: fins a quin punt continua vigent la tradici\u00f3 cultural occidental, la tradici\u00f3 grecollatina? M\u00e9s encara: fins a quin punt \u00e9s intel\u00b7ligent de convertir-la en pura arqueologia?<\/p>\n El personatge central de la novel\u00b7la, aquest suposat home vulgar<\/em> del t\u00edtol, \u00e9s Sebastian Bosch, un veter\u00e0 i prestigi\u00f3s restaurador d\u2019orgues que es despla\u00e7a fins a la fict\u00edcia ciutat de Twerpdyen per ocupar-se de l\u2019instrument barroc que hi presideix la Jakobikerk<\/em>. Un treball que centra tota la narraci\u00f3 \u2013aportant-hi una certa profusi\u00f3 de refer\u00e8ncies t\u00e8cniques sobre m\u00fasica, arquitectura o la pr\u00f2pia estructura de l\u2019orgue inabastables per als no iniciats\u2013 i al voltant del qual apareixen tota mena d\u2019obstacles. Sobretot, perqu\u00e8 la restauraci\u00f3 revela \u2013sota les successives capes de modificacions que ha patit l\u2019instrument\u2013 una s\u00e8rie de figures que no s\u00f3n all\u00f2 que semblaven: si en aparen\u00e7a representen escenes cristianes, la recuperaci\u00f3 descobreix les representacions paganes inicials. Aix\u00f2, i el fet que es relacione Bosch amb el segrest de l\u2019adolescent, genera un clima marcadament hostil en la seua contra, promogut en part per una secta fonamentalista \u2013els eclesianistes<\/em>\u2013 que pret\u00e9n imposar la pr\u00f2pia lectura de la restauraci\u00f3.<\/p>\n A partir d\u2019aquest nucli, Palol hi dissemina reflexions sobre temes diversos: l\u2019\u00e8tica d\u2019alguns mitjans de comunicaci\u00f3, la inversi\u00f3 en b\u00e9ns culturals per part de determinades institucions, l\u2019integrisme religi\u00f3s i la manipulaci\u00f3 de les mentalitats, o la hipot\u00e8tica puresa de l\u2019obra d\u2019art, \u201cun luxe que nom\u00e9s et pots permetre quan est\u00e0s ben pagat […]. Ni ta sols aix\u00f2. Nom\u00e9s si ets tu el qui paga. O b\u00e9 si optes a la santedat\u201d. Al mateix temps, mant\u00e9 fins ben b\u00e9 el final el misteri al voltant del segrest i la possible implicaci\u00f3 de Sebastian, aix\u00ed com una relaci\u00f3 sentimental entre aquest i Bettina, la periodista que coneix a la ciutat. Per\u00f2, molts d\u2019aquests fils argumentals m\u00e9s evidents de la trama queden oberts, no tenen una conclusi\u00f3 expl\u00edcita, cosa que no fa sin\u00f3 evidenciar que la tensi\u00f3 es troba en una altra banda; en definitiva, en les idees m\u00e9s que no en els fets.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, Bosch i l\u2019orgue objecte de restauraci\u00f3 representen els dos pols entre els quals es genera aquella tensi\u00f3. El primer, un home madur i cansat, llastrat per determinats aspectes del passat, i que encara el treball a Twerpdyen com un colof\u00f3 professional. En contrast amb l\u2019efici\u00e8ncia del seu treball, la vida de Bosch \u00e9s pura in\u00e8rcia, un deixar-se portar a qu\u00e8, sovint, es recrimina no posar fi. Al seu costat trobem Bettina, que actua de Cicerone \u2013o potser haur\u00edem de dir de Beatriu\u2013 guiant-lo en aquest entorn esquerp, protegint-lo, i donant-li pistes per resoldre alguns esculls essencials de la reconstrucci\u00f3 de l\u2019instrument. En l\u2019altre pol, l\u2019orgue representa \u2013entre altres coses\u2013 el s\u00edmbol d\u2019una determinada concepci\u00f3 de la cultura: \u201cL\u2019orgue \u00e9s la m\u00e0xima realitzaci\u00f3 del vell somni humanista de fer la m\u00e0quina capa\u00e7 d\u2019expressar l\u2019univers, en una escala que per analogia permeti projectar-se a la totalitat.\u201d. Per\u00f2, tamb\u00e9 encarna el conflicte central de la novel\u00b7la: el que hi ha entre atorgar-li la consideraci\u00f3 d\u2019un valor cultural din\u00e0mic, i en conseq\u00fc\u00e8ncia recuperar-lo per a un normal funcionament, o atorgar-li la condici\u00f3 d\u2019andr\u00f2mina, de llast per a la nova creaci\u00f3. I, entremig, la possibilitat de fer-hi una feina purament arqueol\u00f2gica: reconstruir-lo pel que t\u00e9 de llegat hist\u00f2ric, per\u00f2 sense capacitat d\u2019aportar res de nou \u2013en aquest sentit, el protagonista diu sentir-se sovint com un arque\u00f2leg o com un taxidermista.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3, \u00f2bviament, transcendeix de molt els l\u00edmits estrictes de l\u2019obra, ja que la pregunta sobre el sentit de restaurar una cosa que no interessa a la major part de la poblaci\u00f3 de Twerpdyen \u00e9s tant com preguntar-se per a qu\u00e8 fer art o per a qu\u00e8 fer literatura d\u2019una determinada manera si aix\u00f2 no interessa ning\u00fa. I Palol no nom\u00e9s s\u2019ho pregunta, sin\u00f3 que hi pren partit: del costat de la cultura cl\u00e0ssica, del costat dels d\u00e9us pagans en contra d\u2019all\u00f2 que representen a la novel\u00b7la els d\u00e9us dels eclesianistes<\/em>; del costat, sobretot, de dotar de ple sentit aquell proc\u00e9s de recuperaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Miquel de Palol Un Home Vulgar Edicions 62, Barcelona, 2006 M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un nou lliurament del cicle que l\u2019autor ha anomenat Exercicis sobre el punt de vista, la darrera novel\u00b7la de Palol suposa una nova pe\u00e7a en un univers \u00fanic en la literatura catalana. Una complexa estructura que pren cos com un tot unitari, com… Llegiu m\u00e9s »Sobre el sentit de la tradici\u00f3<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":761,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[19,46,80,27],"class_list":["post-172","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-catala","tag-edicions-62","tag-miquel-de-palol","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=172"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/172\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/761"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}