![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/monso_paraula.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
El recurs a desactivar una expressi\u00f3 o una frase feta, a partir de prendre-la en el sentit m\u00e9s literal possible, ha estat utilitzat amb certa assidu\u00eftat per alguns autors que sovint, com en el cas de Calders o de Cort\u00e1zar, hi han buscat un efecte c\u00f2mic. En certa manera, \u00e9s un mecanisme que trobem tamb\u00e9 en el t\u00edtol d\u2019aquesta darrera obra d\u2019Imma Mons\u00f3, tot i que amb una intenci\u00f3 diferent. Perqu\u00e8 en aquest cas, en reduir la frase feta a la literalitat, se li ha atorgat una altre valor m\u00e9s metaf\u00f2ric, que hi exerceix de veritable clau de lectura: la possibilitat que t\u00e9 l\u2019escriptor, davant la p\u00e8rdua d\u2019un \u00e9sser estimat, de reconstruir-lo<\/em> amb paraules. De bastir, en definitiva, un home de paraula: \u201cEs va submergir en aquesta missi\u00f3 de construcci\u00f3 per a la P\u00edulix. Ara b\u00e9, si no hagu\u00e9s tingut una filla a qui fer aquest regal, \u00e9s gaireb\u00e9 segur que hauria fet el mateix\u201d.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, el motor de creaci\u00f3, el motiu que ha impulsat l\u2019autora a escriure l\u2019obra, t\u00e9 molt a veure amb la seua vida m\u00e9s \u00edntima i personal; en concret, amb la mort un tant fulminant \u2013i sempre imprevista\u2013 de l\u2019home que estimava, amb qui havia compartit setze anys de vida i amb qui t\u00e9 una filla en com\u00fa. I el resultat \u00e9s una obra de dol, per\u00f2 que narra una hist\u00f2ria d\u2019amor tant o m\u00e9s que una hist\u00f2ria de mort: dos pols, en definitiva, que responen als dos t\u00f2pics per excel\u00b7l\u00e8ncia de la literatura universal, Eros i Tanatos. Una dualitat que es fa expl\u00edcita, en l\u2019estructura de l\u2019obra, en dues s\u00e8ries de cap\u00edtols que s\u2019alternen: els marcats amb la lletra A, narrats en tercera persona i que segueixen la relaci\u00f3 d\u2019amor des del mateix moment del seu inici; i els marcats amb la lletra B, narrats en primera persona i que expliquen la hist\u00f2ria des del moment mateix de la mort d\u2019ell.<\/p>\n Moments de felicitat i moments de dolor ben intensos, doncs, per\u00f2 sense caure en la pornografia dels sentiments ni en la ll\u00e0grima afectada. Al contrari, Mons\u00f3 ha partit d\u2019un material ben sensible, summament fr\u00e0gil, per bastir una obra sense estrid\u00e8ncies, s\u00f2bria i amb un vern\u00eds constant d\u2019humor i d\u2019ironia que fa de contrapunt \u2013sovint imprescindible\u2013 de la part m\u00e9s pat\u00e8tica de la hist\u00f2ria que s\u2019hi narra. Una obra sincera, on la veu principal no s\u2019est\u00e0 de mostrar sentiments, de comprometre\u2019s d\u2019una manera ben directa, personal i honesta. I situada en la frontera entre diversos g\u00e8neres com la novel\u00b7la, el dietari o la biografia. En el l\u00edmit, tamb\u00e9, entre realitat i ficci\u00f3, amb una primera persona que \u00e9s impossible no identificar amb la pr\u00f2pia autora, per\u00f2 amb l\u2019abstracci\u00f3 imprescindible perqu\u00e8 la narraci\u00f3 vaja m\u00e9s enll\u00e0 de la simple an\u00e8cdota personal.<\/p>\n Hi destaca la capacitat d\u2019observaci\u00f3 psicol\u00f2gica, amb la construcci\u00f3 d\u2019un narrador omniscient per sobre de dos personatges que, en realitat, s\u00f3n ella mateixa i la persona estimada; amb una combinaci\u00f3 de distanciament i d\u2019implicaci\u00f3 que ha trobat, segurament, el punt mitj\u00e0. Un treball de distanciament del qual, entre altres, hi ha la petja als noms ficticis que utilitza per referir-se als tres personatges principals; com si, de fet, els convert\u00eds encara m\u00e9s en personatges: el Cometa per al company mort, la Lot per a ella mateixa, i la P\u00edulix per a la filla de tots dos. I aquest \u00e9s, sense dubte, un dels encerts de l\u2019obra, all\u00f2 que l\u2019allunya definitivament del mer despullament sentimental, del recurs simple a la v\u00edscera f\u00e0cil. Perqu\u00e8, segurament, Imma Mons\u00f3 ha escrit l\u2019obra que ella necessitava des d\u2019un punt de vista profil\u00e0ctic o de conjurar fantasmes; per\u00f2 passada pel filtre estil\u00edstic, literaturitzada<\/em>, fins convertir-la en una obra sobre el coneixement personal i l\u2019aprenentatge de la persona que s\u2019estima, sobre la vida i algunes possibles maneres d\u2019afrontar-la: \u201cDe tota manera, mai no sabr\u00e9 qu\u00e8 ni com hauria estat aquest dol en altres circumst\u00e0ncies. Si, per exemple, no hi haguessin hagut tantes p\u00e0gines per llaurar. Si, per exemple, no m\u2019hagu\u00e9s obstinat a confiar, malgrat tot, en el poder de les paraules\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Imma Mons\u00f3 Un home de paraula La Magrana, Barcelona, 2006 El recurs a desactivar una expressi\u00f3 o una frase feta, a partir de prendre-la en el sentit m\u00e9s literal possible, ha estat utilitzat amb certa assidu\u00eftat per alguns autors que sovint, com en el cas de Calders o de Cort\u00e1zar, hi han buscat un efecte… Llegiu m\u00e9s »Confiar en el poder de les paraules<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":759,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,81,82,27],"class_list":["post-166","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-imma-monso","tag-la-magrana","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/166","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=166"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/166\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/759"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=166"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=166"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=166"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}