![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/palol_poetes.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Diu Palol, en el proemi d\u2019aquest breu assaig, que no pret\u00e9n de fer ni \u201cun fragment de mem\u00f2ries\u201d ni una obra \u201cde cr\u00edtica liter\u00e0ria\u201d, per\u00f2 que el resultat ser\u00e0 \u2013inevitablement\u2013 un h\u00edbrid amb un percentatge ben alt de tots dos components. De fet, amb Dos poetes<\/em>, l\u2019autor recupera alguns moments de la seua etapa de formaci\u00f3; i aix\u00ed, el fil que ordena el volum no \u00e9s un altre que el fil cronol\u00f2gic de la seua aproximaci\u00f3 personal als quatre poetes que hi s\u00f3n referits: Foix, Brossa, i sobretot Espriu i Vinyoli. En definitiva: la narraci\u00f3 d\u2019un recorregut inici\u00e0tic a la recerca de models per a una veu pr\u00f2pia, d\u2019un proc\u00e9s de coneixen\u00e7a i d\u2019aprenentatge; per\u00f2 tamb\u00e9 una valoraci\u00f3 sobre la po\u00e8tica \u2013i la personalitat\u2013 dels autors esmentats.<\/p>\n \u00c9s en aquest sentit que entenem la inclusi\u00f3 dels dos primers noms: en tant que s\u00f3n els primers amb qui va tenir contacte, i perqu\u00e8 \u2013en certa forma\u2013 expliquen l\u2019evoluci\u00f3 i les tries posteriors. Dues aproximacions breus en qu\u00e8 destaca, pel que fa a Foix, una frase antol\u00f2gica: \u201cFoix posse\u00efa un Stradivarius i el dedicava a tocar vacu\u00eftats, i sovint ni tan sols aix\u00f2: nom\u00e9s l\u2019afinava, i es compla\u00efa en la fascinaci\u00f3 de trobar-hi arpegis estranys\u201d. I la sensaci\u00f3 d\u2019un model que li va fer servei, sobretot, en tant que vacuna de determinades tend\u00e8ncies. Una valoraci\u00f3 similar en el cas de Brossa, representaci\u00f3 d\u2019una \u201cret\u00f2rica de la facilitat\u201d i d\u2019una \u201cfor\u00e7a de la immediatesa\u201d que tampoc no s\u2019adiuen amb all\u00f2 que considera models v\u00e0lids per a alg\u00fa que s\u2019inicia en la literatura.<\/p>\n Espriu \u00e9s per a Palol, de fet, una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica de l\u2019exhauriment del model de Brossa \u2013tamb\u00e9 del de Ferrater. L\u2019estendard \u2013malgrat ell mateix\u2013 del realisme social, que apareix de sobte sota una nova llum que mostra el poeta que l\u2019escola Castellet-Molas havia restringit a una lectura un\u00edvoca i interessada. I, en el mestratge literari, un model de disciplina per llimar la forma fins a l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s pura i concisa. De la seua banda, el Vinyoli que trobem a Dos poetes<\/em> \u00e9s el que tot just inicia el cam\u00ed cap a un reconeixement que li havia estat negat durant anys; mostrat en una indefinida posici\u00f3 entre la por de no encertar-la en el contacte amb les noves generacions i l\u2019estatus que hauria volgut assegurar.<\/p>\n Al remat, queda la inevitable comparaci\u00f3 dels dos noms que centren la major part de l\u2019assaig. Una comparaci\u00f3 que, pel que fa a pres\u00e8ncia i reconeixement p\u00fablics, \u00e9s favorable a Espriu \u2013per a Palol, l\u2019\u00faltim poeta catal\u00e0 amb projecci\u00f3 important a la pen\u00ednsula, i per raons no estrictament liter\u00e0ries\u2013 mentre Vinyoli representa el condemnat al segon pla perpetu, perqu\u00e8 nom\u00e9s<\/em> t\u00e9 com a aval \u2013nom\u00e9s<\/em>!\u2013 la seua pr\u00f2pia obra. Per\u00f2 favorable, en canvi, a Vinyoli pel que fa a her\u00e8ncia: en termes de deixebles \u2013de continuadors\u2013 i de connexi\u00f3 amb el lector actual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Miquel de Palol Dos poetes Columna Edicions, Barcelona, 2006 Diu Palol, en el proemi d\u2019aquest breu assaig, que no pret\u00e9n de fer ni \u201cun fragment de mem\u00f2ries\u201d ni una obra \u201cde cr\u00edtica liter\u00e0ria\u201d, per\u00f2 que el resultat ser\u00e0 \u2013inevitablement\u2013 un h\u00edbrid amb un percentatge ben alt de tots dos components. De fet, amb Dos poetes,… Llegiu m\u00e9s »Mem\u00f2ria personal d\u2019un mestratge po\u00e8tic<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":761,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,19,18,80],"class_list":["post-164","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-catala","tag-columna","tag-miquel-de-palol"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=164"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1153,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164\/revisions\/1153"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/761"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=164"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=164"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=164"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}