![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/puig_rutina.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
En forma de novel\u00b7la, en aquesta ocasi\u00f3, per\u00f2 all\u00f2 que ocupa un lloc absolutament central en La gran rutina<\/em> tornen a ser les idees que Puig ha anat desgranant en la seua obra anterior, especialment l\u2019assag\u00edstica. En concret, un retrat de la societat barcelonina en particular, i de la cultura catalana en general, en qu\u00e8 es parla de banalitat, d\u2019incultura, d\u2019abs\u00e8ncia d\u2019elits o de cosmopolitisme d\u2019aparador. En aquest sentit, la ficci\u00f3 hi queda supeditada, l\u2019an\u00e8cdota \u00e9s m\u00ednima, i els personatges esdevenen, sobretot, un mitj\u00e0 de transmissi\u00f3 d\u2019aquelles idees. No \u00fanicament, per\u00f2, perqu\u00e8 la decad\u00e8ncia que est\u00e0 en el focus de l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019obra hi t\u00e9 una doble vessant: d\u2019una banda, la d\u2019una societat que hauria fracassat en allunyar-se d\u2019all\u00f2 que n\u2019havia representat la millor versi\u00f3; de l\u2019altra, la de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i la lluita \u2013maldestra, in\u00fatil\u2013 per fer-hi front. I una difer\u00e8ncia evident entre les dues mirades, que rau en el grau de pietat \u2013radicalment oposat\u2013 amb qu\u00e8 hi s\u00f3n abordades.<\/p>\n La narraci\u00f3 gira al voltant de quatre barcelonins que es reuneixen cada cap de setmana amb les respectives fam\u00edlies al petit \u2013i fictici\u2013 poble de Viluma. Quatre amics que volten la seixantena i amb posicions de certa rellev\u00e0ncia social: un editor, un pol\u00edtic, un artista i un banquer. I una hist\u00f2ria redu\u00efda a la m\u00ednima expressi\u00f3: un esc\u00e0ndol financer on hi ha involucrat el banquer, el pintor que ha de lluitar contra un c\u00e0ncer, els problemes d\u2019una de les filles del grup per tenir descend\u00e8ncia… En realitat, per\u00f2, el motiu de la novel\u00b7la no \u00e9s tant en all\u00f2 que passa<\/em>, com ja s\u2019ha dit, sin\u00f3 en el fet d\u2019ajuntar aquests quatre personatges en un lloc propici a una conversa i a unes reflexions que \u2013amb les del narrador\u2013 esdevenen el veritable moll de l\u2019os de l\u2019obra. Un lloc, a m\u00e9s, que confronta l\u2019autenticitat a la hipocresia, la competitivitat i la superviv\u00e8ncia que encarnaria Barcelona. O, si es vol, una petita dosi d\u2019all\u00f2 que haurien pogut ser les seues vides contra la realitat d\u2019all\u00f2 que s\u00f3n.<\/p>\n Amb una prosa elegant i esmolad\u00edssima, Puig repr\u00e9n algunes idees recurrents en obres anteriors com el dietari Cent dies del mil\u00b7lenni<\/em> o sobretot l\u2019assaig sobre la salut de la cultura catalana L\u2019os de Cuvier<\/em><\/a>. Amb un tema de fons com\u00fa que t\u00e9 a veure amb l\u2019engranatge social, amb una contraposici\u00f3 de passat i present en qu\u00e8 aquest darrer sempre t\u00e9 les de perdre, amb la reivindicaci\u00f3 d\u2019unes formes de vida col\u00b7lectives que haurien estat despla\u00e7ades per una mena de gran estupidesa global. I aix\u00f2, a m\u00e9s, des d\u2019un punt de vista ideol\u00f2gic f\u00e0cilment identificable, i referit a un espai geogr\u00e0fic i cultural que l\u2019autor delimita de la manera m\u00e9s expl\u00edcita. Aix\u00ed, per exemple, al darrere de La gran rutina<\/em> hi ha \u2013entre altres coses\u2013 un intent de fixar una imatge de Barcelona ben concreta: una aut\u00e8ntica profusi\u00f3 de refer\u00e8ncies a una ciutat est\u00fapida i mediocre, on es concentren bona part dels mals que Puig denunciava a L\u2019os de Cuvier<\/em><\/a>, i on es troba a faltar tot all\u00f2 que trobava a faltar el conservador il\u00b7lustrat que hi havia al darrere de Cent dies del mil\u00b7lenni<\/em>.<\/p>\n Amb tot, per\u00f2, no podem oblidar l\u2019altra vessant de la novel\u00b7la. La mirada amable a uns \u00e9ssers humans que comencen a ser conscients de la seua decad\u00e8ncia, i es refugien en all\u00f2 de m\u00e9s aut\u00e8ntic que t\u00e9 la vida: l\u2019amistat, la fam\u00edlia, la mem\u00f2ria. La Viagra, tamb\u00e9. Una decad\u00e8ncia que es presenta en forma d\u2019inopinada fragilitat, d\u2019un gest quotidi\u00e0 que de sobte s\u00f3n incapa\u00e7os d\u2019executar, o en la const\u00e0ncia de la malaltia i de la mort. I, al voltant, la vida com una gran rutina<\/em>, com la tornada d\u2019una can\u00e7\u00f3, com un ritornello<\/em>: la repetici\u00f3 ineludible per tal de fixar-ne els elements, per cohesionar-los, per donar forma a un tot. \u00c9s un dels motius centrals de l\u2019obra \u2013el sentit de la tradici\u00f3, l\u2019absurditat de voler trencar tots els lligams amb el passat\u2013 encarnat en la pell d\u2019uns personatges que, en el tram final de les seues vides, tornen a trobar sentit en coses que havien abandonat. Hi retornen, en certa forma \u2013el ritornello<\/em>…\u2013 per enfrontar la davallada vital.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Valent\u00ed Puig La gran rutina Edicions 62, Barcelona, 2006 En forma de novel\u00b7la, en aquesta ocasi\u00f3, per\u00f2 all\u00f2 que ocupa un lloc absolutament central en La gran rutina tornen a ser les idees que Puig ha anat desgranant en la seua obra anterior, especialment l\u2019assag\u00edstica. En concret, un retrat de la societat barcelonina en particular,… Llegiu m\u00e9s »Rutines, decad\u00e8ncies i extincions<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":757,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[19,46,27,79],"class_list":["post-143","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-catala","tag-edicions-62","tag-novel-la","tag-valenti-puig"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/143","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=143"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/143\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/757"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=143"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=143"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=143"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}