![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/magris_fronteres.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
\u00c9s el gran tema dels darrers temps; tot i que, sovint, amb paraules tan grandiloq\u00fcents com buides de contingut. La globalitzaci\u00f3, l\u2019apropament de realitats que fins ara estaven tan allunyades que si a penes en coneix\u00edem l\u2019exist\u00e8ncia, la cohabitaci\u00f3 de diferents religions \u2013amb la c\u00e0rrega cultural i sociol\u00f2gica que aix\u00f2 comporta\u2013 en llocs on tradicionalment nom\u00e9s n\u2019havien conegut una. I el xoc que es produeix quan aquestes diverses realitats presenten estadis d\u2019evoluci\u00f3 radicalment diferents. En aquest breu assaig, Magris obvia tota la xerrameca a l\u2019\u00fas, carregada de bones paraules i intencions, i absolutament improductiva en un percentatge ben alt, per centrar-se en els problemes que suposa la sobrevinguda necessitat d\u2019establir un di\u00e0leg amb els nostres nous ve\u00efns. Per\u00f2 tamb\u00e9, i sobretot, en els l\u00edmits \u2013i defensar-ne l\u2019exist\u00e8ncia ja \u00e9s en si mateix una proposta agosarada\u2013 d\u2019aquest di\u00e0leg.<\/p>\n
L\u2019autor es mostra molt cr\u00edtic amb la banalitzaci\u00f3 de la diversitat; en concret, d\u2019una manera d\u2019entendre la toler\u00e0ncia \u2013un concepte ben espin\u00f3s\u2013 que passa per igualar-ho tot en un inexistent cont\u00ednuum<\/em>. Ras i curt: no tot \u00e9s v\u00e0lid ni tot \u00e9s acceptable per mor de la preservaci\u00f3 d\u2019aquesta diversitat. I \u00e9s d\u2019ac\u00ed d\u2019on sorgeix la reflexi\u00f3 al voltant de la necessitat ineludible d\u2019establir uns principis morals universals, tot i la consci\u00e8ncia de la dificultat que comporta l\u2019empresa. Cal, doncs, fer front a la contradicci\u00f3: el di\u00e0leg implica la ren\u00fancia a la presumpci\u00f3 de ser els \u00fanics dipositaris d\u2019uns valors \u00e8tics que, aix\u00ed, tindr\u00edem dret d\u2019imposar als altres; hi ha situacions, per\u00f2, que s\u00f3n literalment intolerables, davant de les quals \u00e9s impossible dialogar o transigir.<\/p>\n Magris hi defensa \u2013com a manera m\u00e9s adient d\u2019afrontar la nova realitat\u2013 la figura del laic; per\u00f2 en fa una descripci\u00f3 que, en contra del significat m\u00e9s est\u00e9s, no \u00e9s simplement el contrari del religi\u00f3s: la la\u00efcitat de Magris \u00e9s la capacitat de distingir entre all\u00f2 que pot ser demostrat de manera racional i all\u00f2 que, en canvi, \u00e9s objecte de fe. Perqu\u00e8 el perill que hi ha a l\u2019altre costat \u00e9s la dissoluci\u00f3 de tots els valors i principis, la despersonalitzaci\u00f3 d\u2019una societat que elimina l\u2019exig\u00e8ncia de la responsabilitat individual.<\/p>\n L\u2019ep\u00edleg que completa el volum, de Josep Ramoneda, abunda en el tema de la banalitzaci\u00f3 de la diversitat. Contra el perill\u00f3s i improductiu relativisme que comporta esquivar la noci\u00f3 de veritat i els criteris de la construcci\u00f3 social d\u2019aquesta, la la\u00efcitat de Magris \u2013diu Ramoneda\u2013 \u00e9s una aposta pel car\u00e0cter universal de la veritat, i un ant\u00eddot contra la indifer\u00e8ncia que llastra les nostres societats occidentals, dedicades a major gl\u00f2ria del consumisme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Claudio Magris Les fronteres del di\u00e0leg Traducci\u00f3 d\u2019Enric Tud\u00f3 Arc\u00e0dia, Barcelona, 2006 \u00c9s el gran tema dels darrers temps; tot i que, sovint, amb paraules tan grandiloq\u00fcents com buides de contingut. La globalitzaci\u00f3, l\u2019apropament de realitats que fins ara estaven tan allunyades que si a penes en coneix\u00edem l\u2019exist\u00e8ncia, la cohabitaci\u00f3 de diferents religions \u2013amb… Llegiu m\u00e9s »De la toler\u00e0ncia al la\u00efcisme<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":755,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[73,74,72,75],"class_list":["post-139","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-arcadia","tag-assaig","tag-claudio-magris","tag-italia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=139"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/139\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/755"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}