{"id":134,"date":"2007-07-23T12:00:43","date_gmt":"2007-07-23T10:00:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=134"},"modified":"2011-09-06T18:55:13","modified_gmt":"2011-09-06T16:55:13","slug":"orhan-pamuk","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/orhan-pamuk\/","title":{"rendered":"Flaubert, la identitat, i una maleta plena de h\u00fcz\u00fcn (a prop\u00f2sit d\u2019Orhan Pamuk)"},"content":{"rendered":"

1.<\/strong> \u201cUn escriptor \u00e9s una persona que passa anys intentant descobrir pacientment el segon \u00e9sser que t\u00e9 a dins i el m\u00f3n que el fa ser qui \u00e9s: quan parlo d\u2019escriure, el primer que em ve al cap no \u00e9s una novel\u00b7la, ni un poema, ni la tradici\u00f3 liter\u00e0ria, \u00e9s una persona que es tanca en una habitaci\u00f3, s\u2019asseu en una taula i, sol, es gira cap al seu interior\u201d. Orhan Pamuk, La maleta del meu pare<\/em>.<\/p>\n

2.<\/strong> A mesura que les traduccions ens van permetent de con\u00e9ixer l\u2019obra de Pamuk, comprovem fins a quin punt aquestes paraules \u2013del discurs que va pronunciar davant de l\u2019Acad\u00e8mia Sueca en recollir el Nobel\u2013 signifiquen un element central dels interessos literaris de l\u2019autor turc. Paraules que es refereixen a la identitat i a la relaci\u00f3 que aquesta t\u00e9 amb el lloc al qual hom pertany; per\u00f2 que tamb\u00e9 entenen l\u2019escriptura com una conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019intent d\u2019examinar el propi interior. Amb la recent traducci\u00f3 d\u2019Istanbul. Ciutat i records<\/em> i d\u2019El castell blanc<\/em>, comencem a fixar els contorns d\u2019un particular univers literari; \u00e9s ara, doncs, que podem comen\u00e7ar a llegir en clau de conjunt. I rellegir des d\u2019aquest nou punt de vista, per exemple, la primera novel\u00b7la que se\u2019n va publicar en catal\u00e0: El llibre negre<\/em>. Perqu\u00e8 all\u00e0 ja hi havia la pres\u00e8ncia insistent de la ciutat d\u2019Istanbul \u2013el centre confessat de l\u2019univers Pamuk\u2013 per\u00f2 tamb\u00e9 un joc de suplantaci\u00f3 de la personalitat entre dos personatges, que utilitzava l\u2019escriptura com a mitj\u00e0.<\/p>\n

3.<\/strong> Istanbul. Ciutat i records<\/em> \u00e9s el testimoni m\u00e9s directe de l\u2019intent de Pamuk de \u201cdescobrir pacientment\u201d i durant anys tant la pr\u00f2pia identitat com la de l\u2019univers m\u00e9s proper, aquell que el fa ser qui \u00e9s. Perqu\u00e8, malgrat el t\u00edtol, l\u2019obra no \u00e9s un text sobre la ciutat, sin\u00f3 les mem\u00f2ries de l\u2019autor; una part d\u2019aquestes mem\u00f2ries. En concret, l\u2019elaboraci\u00f3 liter\u00e0ria d\u2019una s\u00e8rie de records que s\u2019inicien en la primera infantesa de Pamuk i es clouen amb una frase en estil directe (\u201cNo ser\u00e9 pintor \u2013vaig dir\u2013. Ser\u00e9 escriptor\u201d) pronunciada al voltant dels vint anys. Ara b\u00e9, la ciutat hi \u00e9s un dels personatges principals, amb tot el que aix\u00f2 implica de joc ficcional; i el personatge de Pamuk s\u2019hi relaciona tan estretament, que de la interacci\u00f3 en queden tots dos modificats. L\u2019autor, com un producte afai\u00e7onat en les contradiccions d\u2019una ciutat contradict\u00f2ria; la ciutat, com un ens boir\u00f3s i, de vegades, quasi on\u00edric: plenament un producte, al seu torn, de la mem\u00f2ria i de la literatura de Pamuk.<\/p>\n

4.<\/strong> Simptom\u00e0ticament, l\u2019obra s\u2019inicia amb un Pamuk infant que est\u00e0 conven\u00e7ut que a la ciutat viu un altre xiquet id\u00e8ntic a ell; i es clou amb la descoberta, al seu interior, del Pamuk escriptor. El doble, la identitat, la ciutat: \u201cel segon \u00e9sser que t\u00e9 a dins i el m\u00f3n que el fa ser qui \u00e9s\u201d. I, amb aquests temes, el h\u00fcz\u00fcn<\/em>: aquella malenconia que, a la manera de la saudade<\/em> portuguesa, no \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la pobresa, de la derrota, de la p\u00e8rdua, sin\u00f3 una condici\u00f3 pr\u00e8via; un tret consubstancial que els habitants d\u2019Istanbul han de lluir orgullosos. I \u2013potser, tamb\u00e9 com la saudade<\/em>\u2013 una invitaci\u00f3 a no actuar, a la resignaci\u00f3 i l\u2019acceptaci\u00f3: \u201cAix\u00ed la pobresa, invencible, acceptada com a dest\u00ed i enquistada a la vida d\u2019Istanbul com una malaltia incurable, i la confusi\u00f3 i el domini del blanc i negre es viuen com un honor i no com un frac\u00e0s\u201d.<\/p>\n

5.<\/strong> A Istanbul<\/em> es dedica tot un cap\u00edtol a Flaubert, sobretot com a exemple de la visi\u00f3 rom\u00e0ntica que els occidentals han donat de la ciutat. I se\u2019n refereix un fet aparentment trivial per qui llegir\u00e0 nom\u00e9s aquesta obra, per\u00f2 molt significatiu si llegim El castell blanc<\/em>, o si es posa en relaci\u00f3 amb algunes de les coses esmentades m\u00e9s amunt: \u201cEntre els llibres que durant el seu viatge a Orient va somiar que algun dia escriuria hi havia la novel\u00b7la Harel Bey<\/em>, en la qual un occidental civilitzat i un b\u00e0rbar oriental a poc a poc es van assemblant l\u2019un a l\u2019altre fins que es canvien l\u2019un per l\u2019altre\u201d. El cas \u00e9s que l\u2019autor franc\u00e9s mai no va escriure aquesta obra; per\u00f2 Pamuk s\u00ed que ho ha fet, i en diverses ocasions, segons com. En El llibre negre<\/em>, com ja ha estat dit; en la pr\u00f2pia Istanbul<\/em>, evidentment, amb la imbricaci\u00f3 entre ciutat i autor; per\u00f2 sobretot en El castell blanc<\/em>, l\u2019argument de la qual no \u00e9s sin\u00f3 el de la novel\u00b7la mai no escrita de Flaubert. I on tornen a ser presents l\u2019escriptura com a producte de l\u2019observaci\u00f3 interior, la possibilitat de trobar dues persones id\u00e8ntiques en dos llocs a priori culturalment distants. I una imatge d\u2019aquella taula, al\u00b7ludida en la cita que encap\u00e7ala aquestes l\u00ednies, on seuen a escriure els dos protagonistes \u2013l\u2019element occidental<\/em> que s\u2019introdueix subtilment en el paisatge oriental<\/em> de la novel\u00b7la.<\/p>\n

6.<\/strong> El castell blanc<\/em> explica la hist\u00f2ria d\u2019un veneci\u00e0 capturat pels turcs i condu\u00eft a Istanbul, on ser\u00e0 venut a un estrany personatge conegut com el Mestre<\/em>, a qui s\u2019assembla com ho fan dues gotes d\u2019aigua. Amb un plantejament que fa recordar Borges \u2013el gran mestre d\u2019aquest tipus de laberints\u2013, el lector assisteix a un inquietant joc de miralls, d\u2019identitats, en qu\u00e8 el Mestre i el veneci\u00e0 es confonen constantment, fins a la dissoluci\u00f3 total i posterior intercanvi de les personalitats. I amb el tema del doble, la construcci\u00f3 del pensament i el propi fet de l\u2019escriptura, novament. Perqu\u00e8 el punt de partida, all\u00f2 que fa que el Mestre s\u2019interesse pel veneci\u00e0, \u00e9s la voluntat d\u2019observar-lo per tal d\u2019arribar a ser com ells<\/em>, a saber el que saben ells<\/em>, per tal d\u2019arribar \u2013per imitaci\u00f3\u2013 a pensar d\u2019acord amb el mateix proc\u00e9s que usen ells<\/em>. I aquest ells<\/em> \u00e9s el dels compatriotes de l\u2019esclau veneci\u00e0, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 \u2013per extrapolaci\u00f3\u2013 el de tot all\u00f2 que hem convingut d\u2019anomenar Occident, la imatge on s\u2019han emmirallat ben sovint \u2013per a b\u00e9 i per a mal\u2013 els orientals, i especialment els habitants \u2013llegiu, si no, Istanbul<\/em>\u2013 d\u2019aquesta ciutat-palimpsest, com l\u2019ha anomenada Juan Goytisolo.<\/p>\n

7.<\/strong> M\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics, m\u00e9s que no un pont entre cultures. Pamuk, com el Mestre d\u2019El castell blanc<\/em>, vol saber \u201cper qu\u00e8 s\u00f3c qui s\u00f3c\u201d, \u201cper qu\u00e8 jo s\u00f3c jo\u201d. Qu\u00e8 hi ha al propi interior que puga contestar aquesta q\u00fcesti\u00f3, i quina part correspon al lloc \u2013geogr\u00e0fic i cultural\u2013 a qu\u00e8 pertany… Pamuk exerceix d\u2019escriptor: \u201cuna persona que passa anys intentant descobrir pacientment\u201d, i per mitj\u00e0 de la literatura, aquestes inc\u00f2gnites. Tot i la consci\u00e8ncia que el h\u00fcz\u00fcn<\/em>, sovint, li\u2019n pot distorsionar l\u2019an\u00e0lisi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1. \u201cUn escriptor \u00e9s una persona que passa anys intentant descobrir pacientment el segon \u00e9sser que t\u00e9 a dins i el m\u00f3n que el fa ser qui \u00e9s: quan parlo d\u2019escriure, el primer que em ve al cap no \u00e9s una novel\u00b7la, ni un poema, ni la tradici\u00f3 liter\u00e0ria, \u00e9s una persona que es tanca… Llegiu m\u00e9s »Flaubert, la identitat, i una maleta plena de h\u00fcz\u00fcn (a prop\u00f2sit d\u2019Orhan Pamuk)<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":748,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[68,71,69,67,70],"class_list":["post-134","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-gustave-flaubert","tag-huzun","tag-nobel","tag-orhan-pamuk","tag-turc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/134","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=134"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/134\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/748"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=134"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=134"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=134"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}