{"id":1220,"date":"2016-11-03T08:40:19","date_gmt":"2016-11-03T07:40:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1220"},"modified":"2026-08-27T10:03:47","modified_gmt":"2026-08-27T08:03:47","slug":"temps-segona-ma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/temps-segona-ma\/","title":{"rendered":"Quan la vida es transforma en literatura"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Svetlana Aleksi\u00e9vitx
\nTemps de segona m\u00e0.
\nLa fi de l\u2019home roig<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Marta Reb\u00f3n
\nRaig Verd Editorial, Barcelona, 2015<\/div>\n\n\n\n

Svetlana Aleksi\u00e9vitx \u00e9s conscient del car\u00e0cter elusiu de la veritat, sap que \u201cla realitat no \u00e9s un gueto reservat a l\u2019artista\u201d. Per aix\u00f2, la seua obra cedeix la veu als protagonistes \u2014an\u00f2nims la majoria\u2014 de la hist\u00f2ria. S\u00f3n els testimonis, que li donen forma: la transcripci\u00f3 de desenes de converses que oscil\u00b7len entre l\u2019estupor, la decepci\u00f3, la ira o la nost\u00e0lgia. La veu narrativa, en canvi, pr\u00e0cticament nom\u00e9s es mostra en el text que encap\u00e7ala l\u2019obra a manera de pr\u00f2leg. Una obra que \u00e9s la cr\u00f2nica del desmembrament de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, entre 1991 i 2012, des del punt de vista m\u00e9s \u00edntim. La fi de l\u2019home roig, l\u2019homo sovieticus<\/em>, la utopia creada al laboratori del marxisme-leninisme que va durar gaireb\u00e9 setanta anys. No tant la hist\u00f2ria dels fets, doncs, com la dels sentiments: la dom\u00e8stica, la de l\u2019\u00e0nima humana. L\u2019autora no pregunta directament sobre el socialisme, sin\u00f3 sobre detalls familiars d\u2019una vida que ha desaparegut: l\u2019amor, la m\u00fasica, els pentinats, la inf\u00e0ncia i la vellesa. \u201cEscric, recullo els brins, les engrunes de la hist\u00f2ria del socialisme \u00abdom\u00e8stic\u00bb, \u00abinterior\u00bb. La manera com vivia dins l\u2019\u00e0nima de la gent\u201d. I el que en resulta \u00e9s un relat tr\u00e0gic i fatalista, en qu\u00e8 l\u2019\u00e8pica \u00e9s in\u00fatil si no impossible.<\/p>\n\n\n\n

La primera part de l\u2019obra parla pr\u00f2piament del final del comunisme, de la caiguda d\u2019un gran projecte col\u00b7lectiu reempla\u00e7at per una vida materialista i indigna. Del xoc, de les contradiccions, del descobriment de la mentida o de la necessitat de refermar-s\u2019hi. Els que hi havien estat educats no se\u2019n poden deslligar, no poden ser feli\u00e7os d\u2019una altra manera; una vida privada no els serveix, acostumats a abandonar-la en mans de l\u2019estat. Viure simplement, sense grans ideals, no pot estar entre les seues perspectives: no ho havia estat mai, i la literatura russa n\u2019\u00e9s un bon exemple. La segona part, en canvi, se centra en la nova R\u00fassia. \u00c9s el relat violent de l\u2019arribada \u2014despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode ef\u00edmer d\u2019esperan\u00e7a en la democr\u00e0cia\u2014 de l\u2019era de les m\u00e0fies, de les guerres amb els antics territoris sovi\u00e8tics, de la por; dels nous rics i els seus matons<\/em>, de la injust\u00edcia i la impunitat com a \u00fanica llei. L\u2019era de Putin i Abram\u00f3vitx. Els testimonis d\u2019Aleksi\u00e9vitx expliquen el caos i l\u2019animalitzaci\u00f3, la mis\u00e8ria i la corrupci\u00f3 moral, el vodka o qualsevol altre ver\u00ed substitutiu. Llegim de retornats de les guerres de l\u2019Afganistan o Txetx\u00e8nia, borratxos violents i nihilistes, i de dones impertorbablement ing\u00e8nues i compassives.<\/p>\n\n\n\n

Un dels grans temes de l\u2019obra \u00e9s la dial\u00e8ctica entre v\u00edctima i botx\u00ed, dues realitats que s\u2019hi mostren dif\u00edcils de delimitar, que en s\u00f3n realment una de sola. El text camina per la l\u00ednia que les hauria de separar, per\u00f2 no ho fa; \u00e9s un univers poblat per \u00e9ssers humans dignes de compassi\u00f3, per\u00f2 que no estan lliures de culpa. L\u2019altre gran tema \u00e9s la llibertat com a paradoxa irresoluble. Per a molts dels seus protagonistes, l\u2019\u00e8poca sovi\u00e8tica \u00e9s la falta de llibertat, per\u00f2 tamb\u00e9 la dignitat, els ideals o la cultura. Despr\u00e9s ve la llibertat, per\u00f2 tamb\u00e9 el culte als diners, els objectius espuris, l\u2019individualisme i l\u2019acc\u00e9s lliure a una cultura que ja no t\u00e9 valor. Del nosaltres<\/em> com a ideal de vida a situar el jo<\/em> per davant de tot. De la utopia d\u2019una societat justa i solid\u00e0ria \u2014un fi que justificava tots els mitjans\u2014 a la utopia del mercat. Semblaria que els testimonis d\u2019Aleksi\u00e9vitx no saben qu\u00e8 fer de la llibertat, que els incomoda o els enutja. Els m\u00e9s majors ho manifesten sobretot en forma de desorientaci\u00f3 en una \u00e8poca que no entenen, i continuen aferrant-se a la manera sovi\u00e8tica de viure. Els m\u00e9s joves la converteixen en depredaci\u00f3 i en viol\u00e8ncia gratu\u00efta. I, en tots dos casos, tamb\u00e9 en desenc\u00eds, abs\u00e8ncia d\u2019expectatives, desequilibris mentals i intents de su\u00efcidi.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estil d\u2019Aleksi\u00e9vitx \u2014que l\u2019autora anomena novel\u00b7la-confessi\u00f3 polif\u00f2nica<\/em>\u2014 basteix un collage<\/em> de veus que, per acumulaci\u00f3, dibuixa el mosaic de la hist\u00f2ria; per acumulaci\u00f3 i per contrast amb l\u2019altra hist\u00f2ria, l\u2019oficial. Un estil deutor del periodisme, per\u00f2 emparentat tamb\u00e9 amb la narrativa de tradici\u00f3 oral per la confian\u00e7a que s\u2019hi atorga al que relaten de viva veu els altres, i pels l\u00edmits de la mem\u00f2ria dels entrevistats, que barreja realitat amb imaginaci\u00f3 o amb el que hauria d\u2019haver passat. Per m\u00e9s que se l\u2019anomene literatura de no-ficci\u00f3, doncs, per funcionar necessita la suspensi\u00f3 de la incredulitat del lector. Ha de creure en l\u2019honestedat d\u2019aquests testimonis, que li semblen aut\u00e8ntics, plurals, no adulterats. Cal que crega que el resultat \u00e9s un retrat fidel de l\u2019objecte de l\u2019obra. Fins i tot ha de confiar en el poder de l\u2019atzar, que tan b\u00e9 li funciona a l\u2019autora si jutgem per la qualitat dels discursos que recull: \u201cel moment que sempre espero que arribi en totes les converses, p\u00fabliques i privades: quan la vida, la vida ras i curt, es transforma en literatura\u201d. En bona mesura, la mestria liter\u00e0ria d\u2019Aleksi\u00e9vitx est\u00e0 en el fet d\u2019obtenir aquesta aparen\u00e7a d\u2019espontane\u00eftat. I, sobretot, en la consecuci\u00f3, sota el pretext de la hist\u00f2ria, d\u2019un dels estudis m\u00e9s incisius que s\u2019han fet de l\u2019\u00e0nima humana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Svetlana Aleksi\u00e9vitx Temps de segona m\u00e0. La fi de l\u2019home roig Traducci\u00f3 de Marta Reb\u00f3n Raig Verd Editorial, Barcelona, 2015 Svetlana Aleksi\u00e9vitx \u00e9s conscient del car\u00e0cter elusiu de la veritat, sap que \u201cla realitat no \u00e9s un gueto reservat a l\u2019artista\u201d. Per aix\u00f2, la seua obra cedeix la veu als protagonistes \u2014an\u00f2nims la majoria\u2014 de… Llegiu m\u00e9s »Quan la vida es transforma en literatura<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8066,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[74,235,192,244],"class_list":["post-1220","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-assaig","tag-raig-verd","tag-rus","tag-svetlana-aleksievitx"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1220"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8131,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1220\/revisions\/8131"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}