{"id":1208,"date":"2016-06-07T08:00:57","date_gmt":"2016-06-07T06:00:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1208"},"modified":"2026-08-27T10:06:34","modified_gmt":"2026-08-27T08:06:34","slug":"el-regne","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/el-regne\/","title":{"rendered":"L\u2019evangeli segons un esc\u00e8ptic"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Emmanuel Carr\u00e8re
\nEl Regne<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Jordi Mart\u00edn Lloret
\nEditorial Anagrama, Barcelona, 2015<\/div>\n\n\n\n

\u201cSospito que quan surti aquest llibre em preguntaran: \u00abAix\u00ed, doncs, qu\u00e8, al final ets cristi\u00e0 o no?\u00bb Igual que, aviat far\u00e0 trenta anys, em van demanar: \u00abAix\u00ed, doncs, qu\u00e8, al final en portava o no, de bigoti<\/a>?\u00bb\u201d. En la g\u00e8nesi de l\u2019obra, per\u00f2, molt abans de convertir-se en llibre, ja es troba aquesta q\u00fcesti\u00f3, que Carr\u00e8re es fa ell mateix. I \u00e9s aix\u00ed com, a partir d\u2019aquesta pregunta i del testimoni de la seua relaci\u00f3 personal amb la fe cristiana, s\u2019interroga sobre l\u2019ess\u00e8ncia i els or\u00edgens del cristianisme. I s\u2019estima m\u00e9s respondre, perqu\u00e8 no quede dubte des de quina posici\u00f3 escriu: \u201cNo, no em crec que Jes\u00fas hagi ressuscitat. No em crec que un home hagi tornat d\u2019entre els morts\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En El Regne<\/em>, l\u2019autor es mant\u00e9 fidel a l\u2019estil que va inaugurar amb L\u2019adversari<\/em><\/a>. Torna a situar-se en aquell territori ambigu de falsa sinceritat, de ficci\u00f3 que juga a no semblar-ho, amb una pres\u00e8ncia molt marcada del jo<\/em> per mitj\u00e0 de l\u2019autobiografia i de la metaliteratura. En aquest sentit, afirma que mai no ha pogut acabar de llegir les Mem\u00f2ries d\u2019Adri\u00e0<\/em>; i que, en canvi, gaudeix molt dels quaderns de notes que Yourcenar va publicar com a annex a la novel\u00b7la. Posa en dubte que hi haja res d\u2019immutable quan es vol fer hist\u00f2ria; i aix\u00ed, mentre Yourcenar parla de \u201cprohibir-se les ombres projectades; no permetre que el baf d\u2019un al\u00e8 s\u2019estengui sobre l\u2019argent viu del mirall\u201d, Carr\u00e8re considera que l\u2019ombra que projectem des del present no es pot evitar, ni tampoc els mecanismes que fem servir per intentar ocultar-la. Per tant \u00e9s preferible acceptar-los i mostrar-los de manera expl\u00edcita: \u201csi jo s\u00f3c lliure d\u2019inventar \u00e9s amb la condici\u00f3 de dir que invento\u201d. Tamb\u00e9 \u00e9s a partir de L\u2019adversari<\/em> que l\u2019autor sembla haver-se especialitzat en personatges estranys, com Jean-Claude Romand o Eduard Lim\u00f3nov. En El Regne<\/em>, per\u00f2, l\u2019estrany no \u00e9s tant un personatge com la pr\u00f2pia ess\u00e8ncia de la fe cristiana: que milions de persones en tot el m\u00f3n creguen que fa dos mil anys un jueu va n\u00e0ixer d\u2019una dona verge i que despr\u00e9s de morir en la creu va ressuscitar i va retornar d\u2019entre els morts.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra combina ficci\u00f3, autoficci\u00f3 i reconstrucci\u00f3 hist\u00f2rica. Refer\u00e8ncies a Philip K. Dick, paral\u00b7lelismes entre la hist\u00f2ria sagrada i la R\u00fassia comunista i molta ironia. Amb una primera part m\u00e9s confessional, a partir dels quaderns de notes que havia pres durant l\u2019\u00e8poca de creient; i una segona de m\u00e9s externa, en qu\u00e8 reconstrueix els primers temps del cristianisme. S\u2019inicia amb el relat de la seua conversi\u00f3 arran d\u2019una profunda crisi personal i creativa. Una experi\u00e8ncia de tres anys com a fervor\u00f3s creient que alterna la missa, el r\u00e9s i la lectura de l\u2019evangeli diaris amb dues visites setmanals a una psicoanalista de paci\u00e8ncia infinita. La influ\u00e8ncia decisiva de Jacqueline, la seua padrina, o el treball de guionista en la s\u00e8rie Les Revenants<\/em>. Despr\u00e9s, l\u2019autor s\u2019apropa als territoris de l\u2019assaig, adopta el paper d\u2019investigador per reconstruir els or\u00edgens de la fe, i s\u2019inclou ell mateix en el text per relatar aspectes del proc\u00e9s de creaci\u00f3. Carr\u00e8re passa de puntetes per la figura de Jes\u00fas, i es det\u00e9 b\u00e0sicament en la de Pau i en la de Lluc. Es fixa en la manera com van ser escrits els evangelis, n\u2019analitza els clarobscurs i la versemblan\u00e7a. I ompli aquells buits d\u2019informaci\u00f3 on les fonts no arriben amb ficci\u00f3 novel\u00b7lesca, entre el probable i el \u201cno impossible, territori on es desplega bona part d\u2019aquest llibre\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00e8tode Carr\u00e8re, per\u00f2, potser comen\u00e7a a mostrar s\u00edmptomes d\u2019esgotament; si m\u00e9s no, en El Regne<\/em> no funciona amb la frescor habitual. Probablement al llibre li sobren p\u00e0gines, i acaba pagant un preu m\u00e9s alt en tensi\u00f3 narrativa que en obres anteriors per la via d\u2019acumular massa materials diversos. I per la de dedicar moltes p\u00e0gines a justificar el sistema que ha utilitzat per unir-los, amb els punts de sutura a la vista del lector. Un exc\u00e9s d\u2019informaci\u00f3 que acaba per colgar part de l\u2019\u00e0nima de l\u2019obra i dels personatges; de vegades, tan allunyats del lector com els de qualsevol manual acad\u00e8mic d\u2019hist\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Emmanuel Carr\u00e8re El Regne Traducci\u00f3 de Jordi Mart\u00edn Lloret Editorial Anagrama, Barcelona, 2015 \u201cSospito que quan surti aquest llibre em preguntaran: \u00abAix\u00ed, doncs, qu\u00e8, al final ets cristi\u00e0 o no?\u00bb Igual que, aviat far\u00e0 trenta anys, em van demanar: \u00abAix\u00ed, doncs, qu\u00e8, al final en portava o no, de bigoti?\u00bb\u201d. En la g\u00e8nesi de l\u2019obra,… Llegiu m\u00e9s »L\u2019evangeli segons un esc\u00e8ptic<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8067,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[12,11,14,27],"class_list":["post-1208","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-anagrama","tag-emmanuel-carrere","tag-frances","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1208","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1208"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1208\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8072,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1208\/revisions\/8072"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8067"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}