{"id":1200,"date":"2016-03-15T08:00:56","date_gmt":"2016-03-15T07:00:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1200"},"modified":"2026-08-27T10:09:14","modified_gmt":"2026-08-27T08:09:14","slug":"musa-dagh","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/musa-dagh\/","title":{"rendered":"La muntanya de Mois\u00e9s"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image is-resized\"><img decoding=\"async\" src=\"\/exlibris\/portades\/werfel_musa.jpg\" alt=\"Portada\" style=\"aspect-ratio:0.6629834254143646;width:120px;height:auto\" title=\"\"><\/figure>\n\n\n\n<div class=\"fitxa\">Franz Werfel<br \/>\n<em>Els quaranta dies del Musa Dagh<\/em><br \/>\nTraducci\u00f3 de Ramon Monton<br \/>\nEdicions de 1984, Barcelona, 2015<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A m\u00e9s de la seua obra mestra, la novel\u00b7la de Franz Werfel \u00e9s un dels documents literaris m\u00e9s importants que existeixen sobre el genocidi armeni. En general, l\u2019obra narra l\u2019extermini sistem\u00e0tic d\u2019aquest poble per l\u2019ex\u00e8rcit turc el 1915, aprofitant la situaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica generalitzada a Europa. I, en concret, en relata amb detall un dels episodis hist\u00f2rics m\u00e9s coneguts, i convertit amb el pas del temps en s\u00edmbol de la resist\u00e8ncia. La situaci\u00f3 viscuda per una part dels habitants dels llogarets de la vall que envolta el Musa Dagh (la \u201cmuntanya de Mois\u00e9s\u201d) que, davant de les ordres de deportaci\u00f3 i de l\u2019amena\u00e7a d\u2019una mort segura, s\u2019instal\u00b7len en la part alta del tur\u00f3 disposats a resistir el setge encap\u00e7alats per Gabriel Bagradian, un armeni educat a Par\u00eds i antic oficial de l\u2019ex\u00e8rcit turc. L\u2019obra, en definitiva, \u00e9s el relat dels quaranta dies que dura aquesta resist\u00e8ncia, i de la vida quotidiana en el microunivers del campament que es crea a la muntanya: les relacions personals i les de poder, les dificultats en forma de fam o de malalties, etc. El relat de Werfel busca la part m\u00e9s \u00e8pica d\u2019aquest episodi, destaca la qualitat d\u2019herois dels protagonistes i converteix la seua resist\u00e8ncia en una epopeia. Al mateix temps, mentre denuncia el primer gran genocidi planificat i sistem\u00e0tic del segle XX, anticipa de manera esfere\u00efdora \u2014pels paral\u00b7lelismes tan evidents\u2014 l\u2019Holocaust que tot just estava a punt d\u2019iniciar-se: l\u2019extermini massiu, planificat i sistem\u00e0tic dels jueus per part de l\u2019Alemanya nazi. De fet, s\u2019ha dit sovint que <em>Els quaranta dies del Musa Dagh<\/em> va ser el llibre m\u00e9s dif\u00f3s en el gueto de Vars\u00f2via \u2014en secret, perqu\u00e8 els llibres de Werfel van ser cremats pels nazis poc despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de la novel\u00b7la. I que, en certa forma, en va inspirar i instigar la resist\u00e8ncia: la voluntat de convertir el gueto en el seu particular Musa Dagh.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019obra ha envellit pitjor en all\u00f2 que t\u00e9 m\u00e9s de novel\u00b7la. Quan el narrador ens explica els fets de Bagradian i els seus, les primeres deportacions, els preparatius, la pujada a la muntanya, l\u2019organitzaci\u00f3 del campament, les escaramusses b\u00e8l\u00b7liques, el desenlla\u00e7. No tant pels fets que explica com per l\u2019excessiva prolixitat amb qu\u00e8 els explica. Un relat sovint reiteratiu, una minuciositat de detalls que narra cada granada que explota, cada pedra en la trinxera. I la pr\u00f2pia extensi\u00f3 de la novel\u00b7la, no del tot justificada, n\u2019\u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s directa i evident. Per\u00f2 \u00e9s sobretot el maniqueisme a l\u2019hora de representar els dos pobles en lluita, all\u00f2 que m\u00e9s grinyola en una lectura actual. Malgrat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un botx\u00ed i d\u2019una v\u00edctima clars i definits, en abstracte i en conjunt, les coses mai no s\u00f3n tan senzilles quan baixem al terreny concret i individual; en <em>Els quaranta dies del Musa Dagh<\/em>, en canvi, tot \u00e9s massa f\u00e0cil en aquest sentit. El propi autor sembla ser-ne conscient en un determinat moment del relat, i hi introdueix dos detalls que a penes si maquillen el retrat de conjunt. En un sentit similar, resulten m\u00e9s interessants alguns dels personatges secundaris que no els dos principals, excessivament t\u00f2pics: Bagradian, l\u2019heroi educat a Par\u00eds que torna a casa per liderar la revolta dels seus contra els turcs; i Juliette, l\u2019esposa parisenca, gaireb\u00e9 una princesa de porcellana decorativa, que demostra la seua dubtosa moralitat just en el moment que sonen amb m\u00e9s for\u00e7a les explosions sobre el campament. Contrasten, en canvi, amb tota una excel\u00b7lent cohort de secundaris com la ing\u00e8nua Ikushi, l\u2019esguerrada; com Sato, la vagabunda esquerpa i animalitzada; el rus Sarkis Kilikian, l\u2019imprevisible producte d\u2019una hist\u00f2ria personal terrible; Krikor, el farmac\u00e8utic fil\u00f2sof; o el pastor Lepsius.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019obra \u00e9s molt m\u00e9s actual, en canvi, quan \u00e9s menys novel\u00b7la. Quan el narrador det\u00e9 el temps de la hist\u00f2ria amb digressions sobre la utilitat d\u2019inventar un enemic interior, de capgirar la relaci\u00f3 causa-efecte per tal de justificar l\u2019extermini a penes dissimulat de tota una naci\u00f3. Quan teoritza la confrontaci\u00f3 d\u2019un \u201cpoble de guerrers\u201d, valent i viril, i un altre d\u2019intel\u00b7lectuals, titllats d\u2019usurers, par\u00e0sits, intrigants i tra\u00efdors. Tamb\u00e9 quan ho fa per boca d\u2019algun dels seus personatges, especialment la del te\u00f2leg alemany Johannes Lepsius, que intenta aturar la massacre arm\u00e8nia trucant a mil portes i entrevistant-se amb tot aquell que puga ajudar-lo en el seu prop\u00f2sit, comen\u00e7ant pel propi Enver Paix\u00e0. Probablement, els dos cap\u00edtols en qu\u00e8 apareix aquest personatge s\u00f3n els m\u00e9s interessants de l\u2019obra. Lepsius adverteix que el que ocorre a Turquia \u201c\u00e9s el crim m\u00e9s monstru\u00f3s de la hist\u00f2ria de la humanitat\u201d; m\u00e9s encara, que \u201cinvocant un enemic interior que no existeix ha creat un precedent com no n\u2019hi havia cap altre a la hist\u00f2ria\u201d, un precedent molt perill\u00f3s. El lector actual hi reconeix els falsos arguments i les excuses de la <em>soluci\u00f3 final<\/em> de Hitler contra els jueus. I no pot deixar de sorprendre\u2019s de la clarivid\u00e8ncia d\u2019una novel\u00b7la que va comen\u00e7ar a gestar-se al voltant de 1930 i es va publicar el 1933.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Franz Werfel Els quaranta dies del Musa Dagh Traducci\u00f3 de Ramon Monton Edicions de 1984, Barcelona, 2015 A m\u00e9s de la seua obra mestra, la novel\u00b7la de Franz Werfel \u00e9s un dels documents literaris m\u00e9s importants que existeixen sobre el genocidi armeni. En general, l\u2019obra narra l\u2019extermini sistem\u00e0tic d\u2019aquest poble per l\u2019ex\u00e8rcit turc el 1915,&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/musa-dagh\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">La muntanya de Mois\u00e9s<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8068,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[35,88,243,27],"class_list":["post-1200","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-alemany","tag-edicions-de-1984","tag-franz-werfel","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1200","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1200"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1200\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8074,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1200\/revisions\/8074"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8068"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1200"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1200"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1200"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}