{"id":1192,"date":"2015-07-07T08:00:08","date_gmt":"2015-07-07T06:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1192"},"modified":"2026-08-27T10:25:06","modified_gmt":"2026-08-27T08:25:06","slug":"la-gran-caiguda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/la-gran-caiguda\/","title":{"rendered":"Una fi del temps"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Peter Handke
\nLa gran caiguda<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Marta Pera Cucurell
\nRaig Verd Editorial, Barcelona, 2014<\/div>\n\n\n\n

\u201cEl pare sempre li deia les coses directament, tal com li venien al cap. I aquelles coses no eren mai coses que l\u2019ajudessin a tirar endavant ni que li aportessin llum, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat l\u2019empetitien, el limitaven i, en general, les que estaven relacionades amb el fill, eren pessimistes, invariablement\u201d. Com en aquesta cita extreta de la novel\u00b7la, el lector t\u00e9 sovint la impressi\u00f3 que La gran caiguda<\/em> s\u2019ha escrit directament, tal com li venia al cap a Handke. Sense un pla ni una estructura previs. Com un enfilall d\u2019elements sense connexi\u00f3 aparent, que van creuant-se tamb\u00e9 sense causa ni sentit evident en el cam\u00ed err\u00e0tic del protagonista. Unes coses<\/em> \u2014una narraci\u00f3, en general\u2014 que no aporten llum a un lector que, al contrari, avan\u00e7a a les palpentes pel discurs de l\u2019austr\u00edac; exceptuant un cert regust pessimista, metaf\u00edsic i apocal\u00edptic.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra explica el trajecte d\u2019un actor, al llarg d\u2019una \u00fanica jornada d\u2019estiu, des dels afores fins al centre de la ciutat on s\u2019haur\u00e0 de produir aquesta gran caiguda<\/em> del t\u00edtol. El cam\u00ed d\u2019un personatge sense nom per una ciutat sense nom. Com en una odissea<\/em> actual \u2014\u00e9s el propi Handke qui suggereix aquesta comparaci\u00f3\u2014 per\u00f2 ni de lluny amb una meta tan clara com la d\u2019Homer. Nom\u00e9s sabem, de manera molt vaga, que ha d\u2019arribar a una cerim\u00f2nia que s\u2019hi celebrar\u00e0 en el seu honor, o que l\u2019endem\u00e0 comen\u00e7ar\u00e0 el rodatge d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, nom\u00e9s alguna refer\u00e8ncia escadussera \u2014i sense continu\u00eftat\u2014 al cam\u00ed de l\u2019actor com una \u201cmissi\u00f3 secreta\u201d, en qu\u00e8 hi hauria \u201calguna cosa en joc\u201d; o fins i tot amb el to m\u00edstic de qui afirma que aquest cam\u00ed estava anunciat i implicava oferir-se en sacrifici.<\/p>\n\n\n\n

Sense cap m\u00e9s trama, l\u2019acci\u00f3 \u2014la no-acci\u00f3\u2014 es limita a aquest recorregut del personatge, a les trobades amb individus estranys, a converses infructuoses i a alguna reflexi\u00f3 brillant a\u00efllada, com aforismes f\u00e0cilment subratllables. El resultat s\u2019assembla a un gran teatre on tots actuen, o sobreactuen; on tot sembla fals. A una immensa farsa. \u00c9s indubtable que Handke s\u2019aparta amb valentia dels c\u00e0nons narratius establerts, que q\u00fcestiona les convencions i els par\u00e0metres amb qu\u00e8 ens acostem habitualment a una narraci\u00f3 liter\u00e0ria. Una proposta que desconcerta i despista qualsevol hip\u00f2tesi de lectura pr\u00e8via que ens en puguem fer. Una altra cosa \u00e9s si, amb aix\u00f2, aconsegueix res m\u00e9s que la pura exhibici\u00f3 de destresa narrativa; per\u00f2, en qualsevol cas, corre el risc de resultar \u00e0rid i artificiosament extravagant. La provocaci\u00f3 \u2014que el t\u00f2pic associa constantment a l\u2019austr\u00edac\u2014 sempre t\u00e9 la mateixa limitaci\u00f3: trobar a l\u2019altra banda alg\u00fa disposat a sentir-se provocat.<\/p>\n\n\n\n

Un relat de vegades on\u00edric, o surrealista; de vegades metaf\u00edsic, i ben sovint absurd. La impressi\u00f3 \u00e9s que se\u2019ns parla d\u2019un m\u00f3n devastat, habitat per morts vivents. Paisatges desolats, una societat violenta, amb tints futuristes, un m\u00f3n que viu a prop d\u2019alguna gran cat\u00e0strofe: \u201cAll\u00f2 era una fi del temps. Per\u00f2 s\u2019hi havien acostumat. I la fi del temps no s\u2019acabaria mai\u201d. El recorregut t\u00e9 tamb\u00e9 alguna cosa de comiat: de la professi\u00f3, de la vida i d\u2019ell mateix. Un viatge exterior i interior alhora \u2014es pot escapar dels t\u00f2pics, per\u00f2 no de tots<\/em> els t\u00f2pics\u2014 en qu\u00e8 el cam\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 una introspecci\u00f3; i els elements i els personatges que es creua, obstacles per a assolir la consci\u00e8ncia de la realitat que l\u2019envolta i d\u2019ell mateix. Mentre juga a imposar-se prohibicions, l\u2019actor converteix aquest cam\u00ed en una \u201cvia d\u2019aprenentatge a trav\u00e9s de l\u2019error\u201d; atorga el m\u00e0xim valor a la capacitat d\u2019observaci\u00f3, a \u201cla transici\u00f3 entre la mirada distreta i l\u2019observaci\u00f3 atenta\u201d. Com el propi autor, que obliga el lector a estar atent, a observar, a aprendre de l\u2019error.<\/p>\n\n\n\n

La de La gran caiguda<\/em> \u00e9s una prosa realment hipn\u00f2tica, capa\u00e7 d\u2019atrapar el lector durant molts moments com un mantra. Per\u00f2, tamb\u00e9 com un mantra, \u00e9s un estil que pot resultar repetitiu i, al remat, tedi\u00f3s. En qualsevol cas, literatura que no commou, que no provoca cap tipus d\u2019emoci\u00f3. Que llisca amb suavitat per la pell, per\u00f2 sense calar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Peter Handke La gran caiguda Traducci\u00f3 de Marta Pera Cucurell Raig Verd Editorial, Barcelona, 2014 \u201cEl pare sempre li deia les coses directament, tal com li venien al cap. I aquelles coses no eren mai coses que l\u2019ajudessin a tirar endavant ni que li aportessin llum, sin\u00f3 que m\u00e9s aviat l\u2019empetitien, el limitaven i, en… Llegiu m\u00e9s »Una fi del temps<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8075,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"[\"content\",\"tags\"]","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[35,27,242,235],"class_list":["post-1192","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-alemany","tag-novel-la","tag-peter-handke","tag-raig-verd"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1192","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1192"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1192\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8079,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1192\/revisions\/8079"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8075"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1192"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1192"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1192"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}