{"id":1185,"date":"2015-05-19T08:30:35","date_gmt":"2015-05-19T06:30:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1185"},"modified":"2026-08-27T10:26:48","modified_gmt":"2026-08-27T08:26:48","slug":"festa-insignificanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/festa-insignificanca\/","title":{"rendered":"El crepuscle de les bromes"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Milan Kundera
\nLa festa de la insignifican\u00e7a<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Xavier Lloveras
\nTusquets Editors, Barcelona, 2014<\/div>\n\n\n\n

En els di\u00e0legs de l\u2019\u00faltima novel\u00b7la de Milan Kundera, el lector busca una profunditat que l\u2019autor li nega una vegada i una altra. \u00c9s dif\u00edcil trobar transcend\u00e8ncia darrere de l\u2019an\u00e8cdota m\u00ednima, i \u00e9s probable que aquest en siga l\u2019objectiu principal: un elogi de la insignifican\u00e7a bastit \u2014intencionadament\u2014 de futilitat. Mostrar que la vida no \u00e9s una altra cosa, que hem d\u2019aprendre a conviure-hi, amb sentit de l\u2019humor, si \u00e9s possible. Una insignifican\u00e7a que no nom\u00e9s cal saber recon\u00e9ixer i anomenar, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u2014i sobretot\u2014 estimar, perqu\u00e8 \u201c\u00e9s la clau de la saviesa, \u00e9s la clau del bon humor\u201d. La festa de la insignifican\u00e7a<\/em> \u00e9s la primera obra de ficci\u00f3 de l\u2019autor des de l\u2019any 2000; i apareix quan Kundera t\u00e9 vuitanta-cinc anys. Hi trobem els temes recurrents de l\u2019obra anterior, per\u00f2 canvia la manera de presentar-los i, sobretot, la posici\u00f3 des de la qual els presenta. De fet, \u00e9s dif\u00edcil no llegir la novel\u00b7la com el testament literari d\u2019alg\u00fa que ja ha dit tot el que havia de dir; desencantat, esc\u00e8ptic i amb la lucidesa amarga de qui pot relativitzar qualsevol d\u00e8ria humana. I considerar-la insignificant.<\/p>\n\n\n\n

La novel\u00b7la no \u00e9s sin\u00f3 un gran teatre de titelles: uns personatges sense profunditat que mouen els llavis perqu\u00e8 l\u2019autor expose la seua visi\u00f3 del m\u00f3n contemporani, en un espai sense m\u00e9s transcend\u00e8ncia que la d\u2019un decorat. I amb una trama pr\u00e0cticament inexistent: passejos, converses, reflexions i fantasmes d\u2019un grup d\u2019amics a Par\u00eds. Cinc homes, en concret, que parlen d\u2019algunes grans q\u00fcestions i de moltes nimietats; i que semblen representar una gran farsa. N\u2019hi ha molts exemples, de ficcions dins de la ficci\u00f3. Un actor sense feina que fa de cambrer, i com a diversi\u00f3 simula que \u00e9s pakistan\u00e9s i que no parla ni un borrall de franc\u00e9s. Un altre personatge que explica que t\u00e9 c\u00e0ncer \u2014i mant\u00e9 l\u2019equ\u00edvoc en el temps\u2014 just quan el metge li acaba de confirmar el contrari. Les delirants aparicions de Stalin. O la mateix figura del narrador, m\u00e9s evident que mai, que s\u2019adre\u00e7a obertament al lector per q\u00fcestionar-li la import\u00e0ncia de les seues cab\u00f2ries, discutir sobre la pr\u00f2pia manera d\u2019escriure i fer expl\u00edcit que la narraci\u00f3 i els que l\u2019habiten s\u00f3n una ficci\u00f3 que ell ha creat.<\/p>\n\n\n\n

La visi\u00f3 del m\u00f3n actual que traspua \u00e9s pessimista, i assumeix que ja no \u00e9s possible \u201cremodelar-lo, ni aturar-ne la desgraciada cursa cap endavant\u201d. L\u2019\u00fanica opci\u00f3 era agafar-lo a broma, per\u00f2 fins i tot aquesta ha perdut ja el seu efecte. I \u00e9s que l\u2019obra proclama un temps nou: el del crepuscle de les bromes. Una \u00e8poca que ha assassinat l\u2019\u00faltima utopia i que no deixar\u00e0 rastre. En aquesta visi\u00f3, el melic juga un paper destacat. \u00c9s el punt on l\u2019autor txec concentra aquesta vegada temes recurrents de la seua obra com la dona i el desig sexual. D\u2019una banda, com a s\u00edmbol de la maternitat; d\u2019una maternitat que porta fins a Eva, la dona sense melic, l\u2019origen de l\u2019esp\u00e8cie humana. Per\u00f2, de l\u2019altra, tamb\u00e9 com a reclam sexual, el nou objecte d\u2019atracci\u00f3 que ha despla\u00e7at altres parts de l\u2019anatomia femenina. Segons la novel\u00b7la, tots els melics s\u00f3n iguals, cosa que no ocorre amb els pits, les cuixes o el cul. Aix\u00ed, l\u2019\u00e8poca del melic \u00e9s la de la manca d\u2019individualitat, l\u2019evid\u00e8ncia que la individualitat \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3: \u201cI viurem, en el nostre mil\u00b7lenni, sota el senyal del melic\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La den\u00fancia del totalitarisme \u00e9s un altre dels temes habituals que retrobem; en aquest cas, encarnat en la figura de Stalin. Que demostra el seu poder absolut en la decisi\u00f3 de canviar el nom a la ciutat de K\u00f6nigsberg perqu\u00e8 esdevinga Kaliningrad; m\u00e9s que en la decisi\u00f3, en el motiu del canvi: absurd, arbitrari, insignificant. Per\u00f2 que referma la humiliaci\u00f3 que exerceix sobre Kalinin. Que explica una inversemblant an\u00e8cdota de ca\u00e7a, no perqu\u00e8 el creguen, sin\u00f3 per generar terror i demostrar que ning\u00fa \u00e9s capa\u00e7 de posar-lo en q\u00fcesti\u00f3. O que d\u00f3na lli\u00e7ons de filosofia: aix\u00ed, a la idea de Kant que darrere de les nostres representacions hi ha sempre una cosa objectiva, contraposa la de Schopenhauer que res no \u00e9s objectiu, que el m\u00f3n \u00e9s nom\u00e9s representaci\u00f3 i voluntat. Una bona definici\u00f3 de totalitarisme que recorre la novel\u00b7la: per a Stalin, cal imposar una \u00fanica representaci\u00f3 a tothom, una \u00fanica realitat; i aix\u00f2 nom\u00e9s ho pot fer una sola voluntat, \u201cuna voluntat per damunt de totes les voluntats\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Els temes de sempre, en definitiva, per\u00f2 redu\u00efts a l\u2019an\u00e8cdota i a la broma resignada. Una broma que no busca res m\u00e9s enll\u00e0, que afirma que no hi ha res m\u00e9s enll\u00e0. Una broma que potser ja no far\u00e0 gr\u00e0cia. Plantejada sota la forma de novel\u00b7la breu, fragment\u00e0ria i d\u2019estil \u00e0gil, gaireb\u00e9 f\u00fatil. Un divertimento<\/em>, a costa d\u2019un m\u00f3n que es pren a si mateix massa seriosament. Un reconeixement a la insignifican\u00e7a, ja que no som una altra cosa. Per\u00f2 on es troba a faltar de manera inevitable el Kundera d\u2019El llibre del riure i de l\u2019oblit<\/em> o de La immortalitat<\/em>, de qui no queda sin\u00f3 l\u2019ombra. \u201cNom\u00e9s \u00e9s des de les altures del bon humor infinit que pots observar sota teu la ximpleria eterna dels homes i riure-te\u2019n\u201d. I Kundera se\u2019n riu: el lector haur\u00e0 de decidir si \u00e9s d\u2019ell o amb ell.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Milan Kundera La festa de la insignifican\u00e7a Traducci\u00f3 de Xavier Lloveras Tusquets Editors, Barcelona, 2014 En els di\u00e0legs de l\u2019\u00faltima novel\u00b7la de Milan Kundera, el lector busca una profunditat que l\u2019autor li nega una vegada i una altra. \u00c9s dif\u00edcil trobar transcend\u00e8ncia darrere de l\u2019an\u00e8cdota m\u00ednima, i \u00e9s probable que aquest en siga l\u2019objectiu principal:… Llegiu m\u00e9s »El crepuscle de les bromes<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8076,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[14,241,27,144],"class_list":["post-1185","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-frances","tag-milan-kundera","tag-novel-la","tag-tusquets"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1185","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1185"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1185\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8081,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1185\/revisions\/8081"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8076"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1185"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1185"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1185"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}