{"id":1177,"date":"2015-04-17T17:00:54","date_gmt":"2015-04-17T15:00:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1177"},"modified":"2026-08-27T10:28:39","modified_gmt":"2026-08-27T08:28:39","slug":"embriaguesa-metamorfosi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/embriaguesa-metamorfosi\/","title":{"rendered":"Pigmali\u00f3 i la funcion\u00e0ria de correus"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Stefan Zweig
\nL\u2019embriaguesa de la metamorfosi<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Joan Fontcuberta
\nQuaderns Crema, Barcelona, 2015<\/div>\n\n\n\n

Sembla que Zweig havia anat treballant, abandonant i reprenent L\u2019embriaguesa de la metamorfosi<\/em> durant anys, probablement sense acabar de trobar el to adequat per donar-la per enllestida. La novel\u00b7la, de fet, es va publicar de manera p\u00f2stuma el 1982, unes quantes d\u00e8cades despr\u00e9s de la mort de l\u2019autor; i aix\u00f2, malgrat que es diu tamb\u00e9 que no estava entre aquelles obres que havia deixat expl\u00edcitament amb aquest prop\u00f2sit. L\u2019edici\u00f3 que n\u2019ha fet ara Quaderns Crema no explica cap d\u2019aquests elements, que a nosaltres ens semblen, en canvi, determinants per tal d\u2019encarar-ne la lectura. Perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 del debat sobre l\u2019oportunitat de publicar o no segons quins tipus de papers, sembla inevitable especular si la novel\u00b7la est\u00e0 realment acabada del tot. I dir\u00edem que probablement el desenlla\u00e7 s\u00ed que \u00e9s el que l\u2019autor havia previst, per\u00f2 que \u00e9s igual de probable que la segona part de l\u2019obra no estiga tan polida com Zweig hauria volgut. En qualsevol cas, no ho est\u00e0 en la mesura a qu\u00e8 ens t\u00e9 acostumats.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que l\u2019obra no est\u00e0 dividida externament, s\u2019hi poden diferenciar dues parts molt evidents marcades pels personatges, l\u2019espai i fins i tot el to amb qu\u00e8 estan narrades. En la primera, la protagonista absoluta \u00e9s Christine, una funcion\u00e0ria de correus de vida grisa. La guerra se li ha endut els millors anys: en tenia setze el 1914; i ara, quan se li presenta l\u2019oportunitat de marxar de vacances amb una tia que es troba de visita a Europa, en t\u00e9 ja vint-i-vuit. Per\u00f2 all\u00e0, en un lux\u00f3s hotel dels Alps su\u00efssos, es produeix la metamorfosi a qu\u00e8 al\u00b7ludeix el t\u00edtol. Primer sota els auspicis de la tia, i despr\u00e9s ja tota sola, assistim a \u201cla sorprenent transformaci\u00f3 de la decaiguda neboda en una noia entusiasmada\u201d. El tema no \u00e9s nou, \u00f2bviament; el narrador fins i tot al\u00b7ludeix indirectament al Pigmali\u00f3<\/em> de G. B. Shaw. Per\u00f2 hi trobem l\u2019habitual sensibilitat de Zweig per resseguir els canvis i les modulacions que es produeixen en els seus personatges, en aquest cas en Christine. Associada a la metamorfosi, tamb\u00e9 hi apareix l\u2019embriaguesa conseg\u00fcent. Es pregunta, confosa, qui \u00e9s ella en realitat; no t\u00e9 temps per a pensar, per a buscar una explicaci\u00f3, arrossegada com est\u00e0 pel \u201cbell i impetu\u00f3s corrent del dispendi\u201d. S\u2019oblida de tothom, excepte d\u2019ella; fins i tot de la mare que ha deixat a casa, malalta. \u00c9s justament el retorn for\u00e7at, que coincideix amb la not\u00edcia de la mort de la mare, que tanca aquesta primera part. En queda la terrible ressaca, la impossibilitat de tornar a la realitat, el menyspreu cap a la vida de sempre, el somieig d\u2019all\u00f2 que ja no t\u00e9. I la pregunta insistent: per qu\u00e8 jo no puc?<\/p>\n\n\n\n

La segona part de la novel\u00b7la, en canvi, t\u00e9 tot un altre color, no nom\u00e9s pel retorn de Christine a la grisor, sin\u00f3 perqu\u00e8 a partir d\u2019aquest moment els personatges i la seua psicologia semblen quedar en un segon terme, potser massa deutors de les idees i de la posici\u00f3 social que encarnen. Tamb\u00e9 per l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un altre personatge, Ferdinand; i, amb aquest, l\u2019associaci\u00f3 de dues \u00e0nimes en certa forma bessones. Ressentits amb el m\u00f3n que no els permet tenir la seua quota de felicitat, odien la dels altres perqu\u00e8 ells no hi poden accedir. La irrupci\u00f3 en la trama d\u2019aquest personatge serveix tamb\u00e9 l\u2019autor per convertir la viv\u00e8ncia personal de Christine en una viv\u00e8ncia col\u00b7lectiva; la de la societat d\u2019entreguerres d\u2019\u00c0ustria, en concret, i d\u2019Europa, en general. El rancor dels dos es pot llegir, doncs, com el rancor de tota una societat v\u00edctima de les seues classes dirigents. Ferdinand, d\u2019alguna manera, respon la pregunta de Christine. En certa forma, posa cara i nom al seu sentiment d\u2019impot\u00e8ncia, a la seua r\u00e0bia.<\/p>\n\n\n\n

Recomanable en conjunt, per motius diversos, i amb moltes de les qualitats habituals d\u2019un mestre com Zweig, que dif\u00edcilment defrauda, L\u2019embriaguesa de la metamorfosi<\/em> \u00e9s, tanmateix, una novel\u00b7la incompleta, que acusa una certa p\u00e8rdua de tensi\u00f3 narrativa, sobretot al final. La primera part, la que transcorre als Alps su\u00efssos, \u00e9s excel\u00b7lent; amb el relat de l\u2019evoluci\u00f3 de la protagonista, des d\u2019una grisa funcion\u00e0ria de correus, a l\u2019entusiasme i l\u2019\u00edmpetu d\u2019una jove que triomfa i \u00e9s cobejada per homes poderosos i envejada per altres dones. \u00c9s en aquesta part que l\u2019autor torna a demostrar l\u2019habilitat per investigar les causes profundes de determinats comportaments humans, per dibuixar la psicologia dels seus personatges i per explicar-ne l\u2019evoluci\u00f3: els girs del dest\u00ed, els motius \u2014de vegades m\u00ednims o gaireb\u00e9 inapreciables\u2014, els moments que condicionen i transformen per a sempre m\u00e9s una vida. Per\u00f2 en la segona part \u2014i \u00e9s el principal escull de l\u2019obra\u2014 tot aix\u00f2 sembla molt m\u00e9s for\u00e7at, menys elaborat; el desenlla\u00e7, m\u00e9s expeditiu que versemblant; i les possibles causes, m\u00e9s aviat una excusa. S\u2019hi intueix, aix\u00f2 s\u00ed, una modernitat \u2014d\u2019acord amb les convencions de l\u2019\u00e8poca\u2014 realment sorprenent. Pel tipus de relaci\u00f3 que s\u2019estableix entre els dos personatges principals, i sobretot per un desenlla\u00e7 allunyat de qualsevol mena de sentimentalisme ensucrat. La realitat, per\u00f2, \u00e9s que fins i tot el t\u00edtol global de la novel\u00b7la respon amb propietat \u00fanicament a la primera part: aquella transformaci\u00f3 que viu Christine, i l\u2019embriaguesa que li comporta. Tot i que el desenlla\u00e7, abrupte i obert, potser apunta cap a una nova metamorfosi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Stefan Zweig L\u2019embriaguesa de la metamorfosi Traducci\u00f3 de Joan Fontcuberta Quaderns Crema, Barcelona, 2015 Sembla que Zweig havia anat treballant, abandonant i reprenent L\u2019embriaguesa de la metamorfosi durant anys, probablement sense acabar de trobar el to adequat per donar-la per enllestida. La novel\u00b7la, de fet, es va publicar de manera p\u00f2stuma el 1982, unes quantes… Llegiu m\u00e9s »Pigmali\u00f3 i la funcion\u00e0ria de correus<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8077,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[35,27,54,207],"class_list":["post-1177","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-alemany","tag-novel-la","tag-quaderns-crema","tag-stefan-zweig"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1177","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1177"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1177\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8083,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1177\/revisions\/8083"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8077"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1177"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1177"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1177"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}