{"id":1167,"date":"2014-12-12T17:00:45","date_gmt":"2014-12-12T16:00:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1167"},"modified":"2026-08-27T10:38:44","modified_gmt":"2026-08-27T08:38:44","slug":"la-pell-de-la-frontera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-pell-de-la-frontera\/","title":{"rendered":"Les hist\u00f2ries fan la hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image is-resized\"><img decoding=\"async\" src=\"\/exlibris\/portades\/seres_frontera.jpg\" alt=\"Portada\" style=\"aspect-ratio:0.631578947368421;width:120px;height:auto\" title=\"\"><\/figure>\n\n\n\n<div class=\"fitxa\">Francesc Ser\u00e9s<br \/>\n<em>La pell de la frontera<\/em><br \/>\nQuaderns Crema, Barcelona, 2014<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El conjunt de proses que recull <em>La pell de la frontera<\/em> configura, en principi, un relat de la immigraci\u00f3 en la zona del Baix Cinca i del Segri\u00e0. No cal dir, per\u00f2, que aquest retrat local t\u00e9 una altra lectura m\u00e9s global, que la frontera a qu\u00e8 al\u00b7ludeix el t\u00edtol ni \u00e9s f\u00edsica ni \u00e9s \u00fanica, i que al de la immigraci\u00f3 s\u2019entrecreuen altres temes relacionats. El que hi fa Ser\u00e9s \u00e9s cartografia: dibuixa el mapa d\u2019un territori que, en la pr\u00e0ctica, \u00e9s essencialment hum\u00e0. D\u2019uns homes \u2014perqu\u00e8 s\u00f3n sobretot homes, els habitants d\u2019aquesta frontera\u2014 amb hist\u00f2ries personals, proced\u00e8ncies i situacions diverses; per\u00f2, sovint convertits en una massa uniforme pels ulls de qui s\u2019ho mira des del costat d\u2019una pretesa seguretat. Cartografia humana, perqu\u00e8 el paisatge \u00e9s en la mesura que \u00e9s amb l\u2019home que l\u2019habita: \u201cQuan no hi ha homes a la composici\u00f3, el paisatge no demana res a canvi. Un arbre pot ser tot el que aquell qui el descriu vulgui que sigui, fins i tot pot ser un arbre. [\u2026] Aix\u00ed que en l\u2019enquadrament hi entra un home o un nen, encara que nom\u00e9s sigui una ombra, tot plegat es complica\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En l\u2019obra hi ha aquells que han creuat fronteres, s\u2019han arru\u00efnat i s\u2019han jugat la vida per tal de buscar-ne una de millor; aquells que malviuen, que treballen a canvi nom\u00e9s de menjar, que dormen en cartons i habiten llocs inhabitables, com els ponts del llit vell del T\u00faria. Per\u00f2, en aquest xoc entre mons diversos, en l\u2019estranyesa que implica el fet de pert\u00e0nyer o de no pert\u00e0nyer a un lloc determinat, hi caben tamb\u00e9 aquells que no s\u2019han mogut mai. Els homes i les dones que no havien eixit dels l\u00edmits del seu tros, com a molt dels pobles de la rodalia, i que ara tenen tot un m\u00f3n dins de casa. Un m\u00f3n nou, estrany, desconegut; que ha esborrat les dist\u00e0ncies al mateix temps que ha comen\u00e7at a instal\u00b7lar el dubte sobre unes hipot\u00e8tiques seguretats. I, per \u00faltim, hi ha tamb\u00e9 l\u2019autor, que retorna al lloc on va n\u00e0ixer i s\u2019hi sent estranger. El cronista, ben present en el text, part integrant del retrat que elabora, conscient de la impossibilitat d\u2019amagar-se quan es narren segons quines coses. Que, al contrari, crea un vincle sentimental evident amb les persones que retrata, i aconsegueix que el lector el cree tamb\u00e9.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Inevitablement, un tema transversal recorre tota l\u2019obra: l\u2019empremta que deixen les coses i les persones, i la possibilitat que perdure o es perda, esborrada pel temps. El dubte sobre qu\u00e8 en quedar\u00e0, de tot plegat. Aquesta empremta que s\u00f3n les tres capes de paper encolat superposades que apareixen a la paret, o els dos nivells de rajoles del terra de la primera planta, quan et disposes a reformar la casa familiar; i la sensaci\u00f3 que els rebesavis s\u00f3n tamb\u00e9 part de l\u2019estructura. Les coses que hi havia i que ara ja no hi s\u00f3n; les que encara existeixen per\u00f2 desapareixeran i s\u2019oblidaran. Explicar el que sabem de nosaltres i dels altres abans d\u2019oblidar-ho, doncs, \u2014parafrasejant el t\u00edtol d\u2019un dels cap\u00edtols\u2014 sembla un altre dels objectius de l\u2019obra; tant dels textos com de les fotografies que els acompanyen. I una certa voluntat d\u2019al\u00e7ar acta de defunci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n i d\u2019una forma de vida; m\u00e9s, probablement, per constatar el canvi, que no per nost\u00e0lgia d\u2019uns temps passats que haurien de ser millors, d\u2019acord amb el t\u00f2pic. El canvi que simbolitzen els camions que portaven carb\u00f3 i que ara transporten compreses amb ales, fabricades a l\u2019altre costat del riu.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El material de <em>La pell de la frontera<\/em> \u00e9s sensible, procliu a la pornografia sentimental o al discurs moralitzador fet des d\u2019una posici\u00f3 pretesament superior. No \u00e9s el cas, i cal agrair-li a Ser\u00e9s, entre altres coses, un tractament en qu\u00e8 les evid\u00e8ncies conviuen amb els dubtes, en qu\u00e8 el dibuix d\u2019una realitat complexa no adopta el to de lli\u00e7\u00f3. L\u2019obra \u00e9s un mosaic d\u2019individus i de territoris, per\u00f2 tamb\u00e9 de formes d\u2019escriptura, on es combina el dietari, la cr\u00f2nica, l\u2019entrevista, l\u2019antropologia o la literatura de viatges. Una escriptura que il\u00b7lumina la mem\u00f2ria, uns records que fan llum sobre uns altres en un joc de connexions sense fi. Si l\u2019escriptura t\u00e9 sempre un component de perseguir alguna cosa inefable, que no es deixa atrapar amb paraules, m\u00e9s encara quan all\u00f2 de qu\u00e8 s\u2019escriu \u00e9s un territori de frontera i uns individus en moviment constant. Una hist\u00f2ria quasi impossible de fer, de tant com canvia, de tan r\u00e0pida que es fon. Probablement, \u00e9s aquest el motiu que el narrador s\u2019hi pregunte sovint quin sentit t\u00e9, el que escrivim. I probablement tamb\u00e9 per aix\u00f2 <em>La pell de la frontera<\/em> explica tantes hist\u00f2ries diverses: perqu\u00e8 s\u00f3n les hist\u00f2ries, que fan la hist\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Francesc Ser\u00e9s La pell de la frontera Quaderns Crema, Barcelona, 2014 El conjunt de proses que recull La pell de la frontera configura, en principi, un relat de la immigraci\u00f3 en la zona del Baix Cinca i del Segri\u00e0. No cal dir, per\u00f2, que aquest retrat local t\u00e9 una altra lectura m\u00e9s global, que la&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-pell-de-la-frontera\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Les hist\u00f2ries fan la hist\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8086,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"[\"content\",\"tags\"]","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,19,202,54],"class_list":["post-1167","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-catala","tag-francesc-seres","tag-quaderns-crema"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1167","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1167"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1167\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8088,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1167\/revisions\/8088"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1167"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1167"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1167"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}