{"id":1144,"date":"2014-07-04T08:00:26","date_gmt":"2014-07-04T06:00:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1144"},"modified":"2026-08-27T10:40:31","modified_gmt":"2026-08-27T08:40:31","slug":"dies-de-frontera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/dies-de-frontera\/","title":{"rendered":"La vida provisional"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0
\nDies de frontera<\/em>
\nProa, Barcelona, 2014<\/div>\n\n\n\n

\u201cSi D\u00e9u existeix, li agraden les bromes\u201d, repeteix en moltes ocasions el narrador de Dies de frontera<\/em>. Un narrador omniscient, que actua justament com un d\u00e9u que juga amb els personatges \u2014les seues criatures\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el lector; que mira sovint a c\u00e0mera i s\u2019adre\u00e7a directament als que estan a l\u2019altra banda del vidre. Avan\u00e7a esdeveniments futurs, retrocedeix molts anys enrere, o deixa dos personatges suspesos en un bes que dura gaireb\u00e9 tantes p\u00e0gines com la pr\u00f2pia novel\u00b7la. De fet, el lector t\u00e9 la sensaci\u00f3 que li conten una hist\u00f2ria en espiral, que fa voltes sobre un punt central, crucial, acostant-s\u2019hi a poc a poc per\u00f2 sense acabar d\u2019arribar mai del tot. O potser t\u00e9 una altra imatge al cap, tamb\u00e9 molt pertinent per a un demi\u00fcrg: la de qui ha creat una hist\u00f2ria, l\u2019ha feta a miques, i en reordena els fragments \u2014m\u00ednims\u2014 a voluntat, dosificant-ne la informaci\u00f3 i servint-la quan i com li conv\u00e9. Aquestes peces s\u00f3n els cap\u00edtols \u2014m\u00e9s d\u2019un centenar, en total\u2014 breus, \u00e0gils i de formes diverses que estructuren Dies de frontera<\/em>; una novel\u00b7la, doncs, fragment\u00e0ria, que sembla escrita per a un lector model ben concret.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019argument de l\u2019obra gira entorn de l\u2019en\u00e8sima crisi de parella, originada per \u201cla relliscada\u201d \u2014tamb\u00e9 en\u00e8sima\u2014 d\u2019un dels dos membres: \u201cDilluns tenia una relaci\u00f3. Dimecres, en tenia dues. Divendres no li\u2019n quedava cap\u201d. No \u00e9s ac\u00ed, doncs, on cal buscar l\u2019originalitat de la novel\u00b7la. En el tema de fons hi ha aquella frontera a qu\u00e8 al\u00b7ludeix el t\u00edtol: una frontera f\u00edsica, real, per a una hist\u00f2ria que ocorre b\u00e0sicament entre Figueres, la Jonquera i el Pert\u00fas; per\u00f2 tamb\u00e9 una altra d\u2019emocional i vital, amb personatges al voltant dels quaranta anys que es veuen obligats a replantejar-s\u2019ho tot. La joventut s\u2019ha allargat, i molt, en la societat contempor\u00e0nia; per\u00f2 continua tenint un l\u00edmit, una frontera, i arriba un moment que cal abandonar la provisionalitat. Els personatges de la novel\u00b7la es pregunten on acaba aquesta fase provisional, per\u00f2 tamb\u00e9 si \u00e9s possible podrir-se per madurar massa; i envegen la gent jove que tenen al voltant per tot el que ignoren i per tot el que els queda per fer.<\/p>\n\n\n\n

Pag\u00e8s ha escrit una obra molt enganxada \u2014i \u00e9s dif\u00edcil saber si tamb\u00e9 molt condicionada, massa condicionada\u2014 per l\u2019actualitat. No nom\u00e9s perqu\u00e8 explica una hist\u00f2ria que s\u2019inicia el 27 de juliol de 2013, perqu\u00e8 es contextualitza amb \u201cel debat sobre la Llei Wert, amb la flexibilitzaci\u00f3 del d\u00e8ficit auton\u00f2mic, amb les accions de la Plataforma d\u2019Afectats per la Hipoteca\u201d o amb \u201cassalts violents en cases a\u00efllades, querella contra Messi per frau fiscal, l\u2019incendi de l\u2019any passat arxivat sense culpables, errors en l\u2019enunciat de la prova de selectivitat de Geografia\u201d, etc. Sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 aquesta escriptura fragment\u00e0ria, de vegades minimalista i tot, se sustenta sobre una diversitat de formes que passen per retalls de converses de Whatsapp, de perfils de Facebook o fins i tot de frases de can\u00e7ons de Mishima camuflades. Elements que seran pura arqueologia, probablement, en q\u00fcesti\u00f3 de mesos. En qualsevol cas, tamb\u00e9 \u00e9s cert que aix\u00f2 serveix l\u2019autor per tornar a demostrar que \u00e9s un observador molt l\u00facid de la realitat contempor\u00e0nia, i que en els seus escrits se\u2019n fa un retrat sovint m\u00e9s acurat que en molta de la sociologia m\u00e9s acad\u00e8mica. La novel\u00b7la, en aquest sentit, est\u00e0 esquitxada de perles subratllables sobre l\u2019amor i les relacions de parella, sobre les relacions familiars, l\u2019educaci\u00f3, la paternitat, etc. I especialment incisiva i precisa \u00e9s la caricatura de la vida en un centre educatiu i de les diverses esp\u00e8cies que l\u2019habiten.<\/p>\n\n\n\n

Al costat d\u2019aquella diversitat de formes, l\u2019altre element destacat de la novel\u00b7la \u00e9s, sense dubte, la tria de la veu narrativa. D\u2019un narrador que, al llarg de tota l\u2019obra, s\u2019adre\u00e7a obertament al lector, li proposa jocs, l\u2019avisa que hauria d\u2019evitar fer-se una determinada idea d\u2019un personatge o que potser un altre no hi tornar\u00e0 a apar\u00e9ixer m\u00e9s. \u00c9s a dir, que fa evident la ficci\u00f3 i el joc que aquesta suposa. Per aix\u00f2, sorpr\u00e9n un pen\u00faltim cap\u00edtol dedicat a D\u00e9u \u2014en maj\u00fascula\u2014 en qu\u00e8 el narrador renega<\/em> de la seua omnisci\u00e8ncia (\u201cSi existeix, Ell \u00e9s l\u2019\u00fanic que crea a partir del no-res. La resta tan sols combinem \u2014i encara\u2014\u201d), justament en un dels moments en qu\u00e8 aquesta es fa m\u00e9s evident: \u201cLa nostra obligaci\u00f3 \u00e9s aspirar a sorprendre\u2019L, no pas a imitar el que Ell ja coneix\u201d. \u00c9s a partir d\u2019aquesta premissa que el narrador prova d\u2019oferir un final poc can\u00f2nic de la hist\u00f2ria, un final que \u2014aparentment\u2014 no es correspondria amb aquella omnisci\u00e8ncia que ha exhibit al llarg de tota la narraci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s nom\u00e9s aix\u00f2, aparen\u00e7a: una part m\u00e9s del joc que proposa Dies de frontera<\/em>. Una novel\u00b7la que, com bona part de la narrativa de Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0, sembla moure\u2019s amb molta comoditat en un territori pr\u00e0cticament erm, fins fa relativament poc, a casa nostra: el de la literatura de consum per\u00f2 de qualitat. En aquest cas, que sembla escrita per a un model de lector molt concret \u2014un lector fragmentari<\/em>\u2014, per\u00f2 que accepta diversos nivells de lectura i diversos tipus de receptor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0 Dies de frontera Proa, Barcelona, 2014 \u201cSi D\u00e9u existeix, li agraden les bromes\u201d, repeteix en moltes ocasions el narrador de Dies de frontera. Un narrador omniscient, que actua justament com un d\u00e9u que juga amb els personatges \u2014les seues criatures\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el lector; que mira sovint a c\u00e0mera i s\u2019adre\u00e7a… Llegiu m\u00e9s »La vida provisional<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8085,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,27,44,217],"class_list":["post-1144","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-novel-la","tag-proa","tag-vicenc-pages-jorda"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1144","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1144"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1144\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8090,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1144\/revisions\/8090"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8085"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1144"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1144"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1144"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}