{"id":1140,"date":"2014-06-05T08:00:07","date_gmt":"2014-06-05T06:00:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=1140"},"modified":"2026-08-27T10:42:57","modified_gmt":"2026-08-27T08:42:57","slug":"la-clau-de-volta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/caracters\/la-clau-de-volta\/","title":{"rendered":"Un lloc en el m\u00f3n"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Joaquim Amat-Piniella
\nLa clau de volta<\/em>
\nClub Editor, Barcelona, 2013<\/div>\n\n\n\n

Sembla que l\u2019autor manres\u00e0 devia tenir enllestida La clau de volta<\/em> el 1961, per\u00f2 la novel\u00b7la no s\u2019havia publicat mai fins ara. \u00c9s l\u2019altre in\u00e8dit, doncs, amb Retaule en gris<\/em>, que s\u2019ha recuperat recentment en part gr\u00e0cies a l\u2019Any Amat-Piniella. Hi comparteix la grisor de l\u2019ambient i la d\u2019uns personatges mancats de perspectives, amb un sentiment de tedi vital que s\u2019encomana al lector. I tamb\u00e9 la figura del perdedor, encarnada en aquesta ocasi\u00f3 per un personatge que fuig, que es nega a assumir responsabilitats i a prendre les regnes de la seua vida. En aquest cas, per\u00f2, tot \u00e9s potser m\u00e9s subtil, menys evident, m\u00e9s indirecte; comen\u00e7ant per una descontextualitzaci\u00f3 absoluta del relat \u2014tant des del punt de vista temporal com de l\u2019espacial\u2014 fins pr\u00e0cticament el final de la novel\u00b7la.<\/p>\n\n\n\n

Inicialment, l\u2019argument s\u2019organitza alternant dues l\u00ednies narratives que es corresponen amb dues fam\u00edlies. La primera \u00e9s la fam\u00edlia Bonastre, en qu\u00e8 destaca Clara, que assisteix el pare en els \u00faltims moments de vida; el seu marit Octavi, metge de professi\u00f3; i Juli\u00e0, el germ\u00e0 cr\u00e0pula que viu de bar en bar i de dona en dona, allunyat de la fam\u00edlia per un enfrontament amb el pare, i que hi torna quan aquest mor per provar de fer-se c\u00e0rrec del negoci familiar. La segona \u2014que l\u2019autor retrata de manera molt animalitzada\u2014 \u00e9s la fam\u00edlia de Teresa; el seu pare, acomiadat de la feina de porter en una sala de ball; el marit dropo, i els fills d\u2019ambd\u00f3s. Quan aquestes dues l\u00ednies narratives es troben de manera violenta, Teresa, conseq\u00fcent amb aquell retrat brutal que en fa l\u2019autor i poc afligida per un esdeveniment que l\u2019hauria de colpir, es mour\u00e0 nom\u00e9s per intentar aconseguir diners dels Bonastre. Aquest xoc entre les dues hist\u00f2ries suposa tamb\u00e9 el punt d\u2019inflexi\u00f3 decisiu de la novel\u00b7la, que passa de quadre de costums amb protagonista coral a centrar-se en un personatge concret.<\/p>\n\n\n\n

Es tracta de Juli\u00e0, \u201cun rebel sense cap contrap\u00e8s positiu\u201d, que no suporta la mediocritat, que prefereix la desesperaci\u00f3. Un rebel sense causa, sense ra\u00f3 de ser, sense \u201cuna clau de volta que faci robusta la construcci\u00f3 que \u00e9s cadasc\u00fa\u201d. Incapa\u00e7 de relacionar-se amb les dones m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una intenci\u00f3 utilit\u00e0ria, que les redueix a la condici\u00f3 d\u2019objecte, \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019evid\u00e8ncia de la dificultat de marcar una l\u00ednia divis\u00f2ria n\u00edtida entre el b\u00e9 i el mal. I del pes de la culpa sobre l\u2019\u00e9sser hum\u00e0: tota una vida dedicada a fugir \u2014per mitj\u00e0 de l\u2019alcohol, de les dones, de la moto\u2014 i ara, la necessitat d\u2019una fugida real per comen\u00e7ar de zero ben lluny de tot, per poder creure en un futur en qu\u00e8 tot ser\u00e0 diferent, net d\u2019unes taques que pesen com una condemna. Octavi n\u2019\u00e9s el pol oposat, amb un ofici, una posici\u00f3, un matrimoni. Intenta posar-hi seny, per\u00f2 \u00e9s el seny del burg\u00e9s: acomodat, conservador, immobilista; tot all\u00f2 que repugna a Juli\u00e0. La veu d\u2019Octavi serveix l\u2019autor per encarnar el retret a l\u2019oci\u00f3s, a aquell que no assumeix responsabilitats, que no exerceix una funci\u00f3 dins de la societat. Culpa, responsabilitat i comprom\u00eds social: ingredients fonamentals de l\u2019existencialisme.<\/p>\n\n\n\n

I, tanmateix, La clau de volta<\/em> no deixa de ser un altre retaule en gris, una altra hist\u00f2ria de personatges situats en un ambient s\u00f2rdid i molt fosc; un territori brutal on cadasc\u00fa mira per interessos primaris i privats, ja siga la lluita per la superviv\u00e8ncia, l\u2019hedonisme o la tranquil\u00b7litat d\u2019una vida burgesa que no vol ser molestada. Una mena de quadre de costums en molts moments, especialment en la primera part de la hist\u00f2ria, que deriva en la segona cap a una mirada m\u00e9s profunda a la psicologia d\u2019un personatge que busca el seu lloc en el m\u00f3n, i que esdev\u00e9 absolutament central. Malgrat la correcci\u00f3 de la proposta, per\u00f2, i la indubtable intenci\u00f3 liter\u00e0ria d\u2019una prosa que voreja el lirisme en molts moments, potser a La clau de volta<\/em> li falta la intensitat d\u2019altres obres d\u2019Amat-Piniella. Alguna cosa que somoga la linealitat d\u2019una narraci\u00f3 ben ordida per\u00f2 que nom\u00e9s es deixa llegir des d\u2019una certa fredor i dist\u00e0ncia. Alguna clau de volta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joaquim Amat-Piniella La clau de volta Club Editor, Barcelona, 2013 Sembla que l\u2019autor manres\u00e0 devia tenir enllestida La clau de volta el 1961, per\u00f2 la novel\u00b7la no s\u2019havia publicat mai fins ara. \u00c9s l\u2019altre in\u00e8dit, doncs, amb Retaule en gris, que s\u2019ha recuperat recentment en part gr\u00e0cies a l\u2019Any Amat-Piniella. Hi comparteix la grisor de… Llegiu m\u00e9s »Un lloc en el m\u00f3n<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8084,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[19,210,240,27],"class_list":["post-1140","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-catala","tag-club-editor-1984","tag-joaquim-amat-piniella","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1140","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1140"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8092,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1140\/revisions\/8092"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8084"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1140"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1140"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}